A Catalunya viuen prop de 200.000 persones amb identitats minoritzades als seus països d’origen

Una recerca impulsada a través del CIEMEN aposta per reconèixer els pobles minoritzats en clau de justícia global

El CIEMEN estima que a Catalunya hi ha entre 150.000 i 250.000 persones amb identitats minoritzades als seus països d’origen. El col·lectiu més nombrós entre aquestes persones és l’amazic (entre 100.000 i 200.000 persones depenent de les fonts), al qual cal sumar diversos milers de persones de col·lectius com el sikh, el soninke, el fulani, el quítxua, eldiola, l’armeni o el caixmiri, i poblacions menors d’origen kurd, palestí o sindhi.

Així ho recull un nou estudi de l’organització, publicat a la col·lecció Drets Col·lectius, i que neix de la “necessitat de donar a conèixer una realitat social i política poc inivisibilitzada en relació amb les identitats que conviuen a Cataunya”, com són els grups i les cultures que pateixen o han patit situacions de minorització política, língüística, cultural o religiosa.

La recerca, realitzada per les investigadores Mariona Lladonosa i Öztürk Güneztürk, també recorda l’important presència del poble gitano a Catalunya (entre 80.00 i 90.000 persones), un cas que té unes característiques diferencials i distintives de la resta de grups tractats. “El poble gitano és divers, però bona part del col·lectiu resident a Catalunya no prové de la immigració, com passa en els altres casos”, admeten les investigadores. Tanmateix, en termes internacionals es reconeix el poble gitano com a poble minoritzat i per això s’ha incorporat en la proposta del CIEMEN.

Per al treball de camp, iniciat el febrer de 2019, Öztürk i Lladonosa han comptat amb les veus de 14 membres de diversos col·lectius minoritzats i nou agents de l’àmbit polític iadministratiu de Catalunya i del món associatiu. Segons les autores, l’aportació més important del dossier, és “ser una proposta reflexiva i raonada per a l’impuls de la justícia global a Catalunya, per la via del reconeixement dels pobles minoritzats”. “En aquest reconeixement, cal rebutjar la perspectiva d’unes identitats culturals simples i essencialitzades: les identitats són complexes, i es construeixen dins d’un sistema amb eixos de discriminació múltiples”, asseguren al CIEMEN.

Un decàleg amb reivindicacions

La proposta conclou amb un decàleg de reivindicacions integrals dels col·lectius entrevistats. Així, s’hi inclou qüestions com l’assumpció de la política de l’antirracisme com a principi de l’administració catalana o el reconeixement efectiu i simbòlic dels col·lectius minoritzats.

També planteja un impuls més decidit per a les seves llengües als centres educatius i la definició, per part de l’Intergrup pels Drets Col·lectius dels Pobles del Parlament de Catalunya, d’una tasca de coneixement i reconeixement de la situació dels drets col·lectius dels pobles a Catalunya, no només als seus territoris d’origen. “El decàleg proposa que aquestes mesures i altres es duguin a terme sota l’adopció d’un consens compartit sobre drets col·lectius a Catalunya i establint la justícia global com a principi”, reblen les autores.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article