Escoles contra la Segregació reclama la sisena hora a tots els centres de màxima complexitat

El col·lectiu denuncia que Educació ha obert la porta a la seva eliminació i que hi ha centres que han decidit suprimir-la


El Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació ha reclamat el manteniment de la sisena hora a tots els centres d'alta complexitat de Catalunya. En un comunicat, l’organització ha lamentat que la crisi de la Covid ha suposat una “autèntica gerra d'aigua freda” en les seves aspiracions, quan hi havia “tímids indicis” de reconversió del sistema i el compromís de Govern i ajuntaments per complir el Pacte Contra la Segregació Escolar.

En aquest sentit, el col·lectiu apunta que l'emergència educativa ja existia “i es tradueix en una salvatge segregació escolar” i ha alertat que en alguns centres es pot passar “de l'emergència a la catàstrofe”. Per això, s'ha oposat a l'eliminació de la sisena hora en cap d'aquests centres després de tenir constància que s'estan prenent aquestes decisions. 

La sisena hora es va afegir a les escoles públiques de primària el curs 2006-2007 i es va retirar de manera generalitzada el 2011, “tot i el seu impacte positiu, exclusivament per raons econòmiques”. Tot i això, es va mantenir en alguns centres, els anomenats de màxima complexitat, als rurals i en algun centre ordinari.

Però ara, Escoles contra la Segregació assegura que hi ha una instrucció que insta els centres públics a presentar una sol·licitud per tal que el Departament d'Educació valori la continuïtat de la sisena hora per al proper curs, en cas de tenir-la. L'organització ha destacat que la major part dels centres que la tenen acullen alumnat socialment desfavorit i són considerats d'alta o màxima complexitat.

Entre d'altres, han apuntat el cas de Terrassa on bona part d'aquests centres “havien decidit, ja des del principi, no comptar amb aquesta sisena hora per manca de personal i recursos”. El col·lectiu ha recordat que Terrassa “ostenta encara la primera posició com a ciutat més segregada de Catalunya, a Primària”, motiu pel qual ha rebutjat la decisió. Un cas similar reporten a Salt, on totes les escoles públiques són d’alta complexitat. “A Salt les direccions han decidit renunciar a l’ampliació horària sense escoltar la resta de la comunitat educativa, en una decisió unilateral i sense sotmetre’s a debat previ”, denuncien. 

Decisió sense consens 

Així mateix, afirmen que no disposen encara del total d'escoles que han demanat continuar o començar amb la sisena hora, ni quantes han decidit prescindir-ne. “Sense conèixer les autèntiques motivacions, se’ns fa difícil d’entendre aquesta decisió de les direccions, atesa la renúncia implícita als recursos addicionals que acompanyen la sisena hora. Tanmateix desconeixem el motiu pel qual no s’ha obert un espai de debat per escoltar els arguments de tots els agents de la comunitat educativa i, per tant, no s’ha pres la decisió de manera compartida”, lamenten.

Des del col·lectiu han reconegut que la sisena hora no ha tingut un efecte desegregador però sí ha contribuït a la millora dels resultats i ha alertat que es pot anar enrere en aquest àmbit. “Per aquest motiu, reclamem la reversió d’aquesta retallada educativa, de la qual en fem corresponsable tant al propi Departament d’Educació com a un bon grapat de les direccions d’escoles i instituts directament implicats, agents tots plegats que han tingut més en compte debats organitzatius i laborals de caràcter intern més que no pas el dret dels infants a una educació de qualitat”, conclouen.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article