El 74,5% dels facultatius de la xarxa d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) no ha pogut disposar d’un equip de protecció individual (EPI) en algun moment de la fase aguda de la pandèmia de coronavirus, segons revela una enquesta que ha fet Metges de Catalunya (MC) a 1.339 professionals de la medicina.
Mentre que un 58,6% considera que ha rebut suficient formació teòrica sobre les pautes d’autoprotecció i utilització d’aquests EPI, un 75,8% denuncia manca de formació pràctica. La majoria del personal suspèn la gestió de les autoritats i es mostra partidari de la mobilització si no hi ha millores.
Un 77,1% dels facultatius assegura que l’empresa no els ha fet cap tipus de seguiment clinicoepidemiològic relacionat amb el coronavirus, és a dir, no els ha practicat cap prova diagnòstica (PCR) o test immunològic per saber si havien contret la malaltia. De fet, només el 14,3% diu que l’actuació de la seva Unitat Bàsica de Prevenció de Riscos Laborals li ha generat confiança i seguretat.
Un 62% dels professionals diu haver patit alteracions obligades (no consensuades) en la seva jornada laboral, inclòs el canvi de torn de treball (56,8%), com a conseqüència de l’emergència sanitària. A més, un 84,4% de la plantilla assegura que s’han modificat les seves tasques assistencials, i un 80,7% sosté que ha hagut d’assumir l’atenció de pacients no assignats a la seva consulta, sobretot per raons organitzatives de l’equip (77,3%), per cobrir facultatius designats a altres tasques (45,1%) o per substituir personal de baixa per la Covid-19 (44,6%).
Respecte a l’absorció per part de l’atenció primària de l’assistència a les residències geriàtriques, només un 18,6% dels metges que s’han hagut de fer càrrec d’aquesta nova responsabilitat afirma haver rebut formació específica per dur-la a terme, mentre que un 59,4% diu que no. El 22% restant considera que no calia formar-se.
Hores extres
Un 53,2% dels professionals que han respost l’enquesta confirma que ha hagut de fer hores extres per donar resposta a la demanda sanitària creixent, dels quals un 18% ha fet més de 30 hores mensuals de mitjana més enllà de la seva jornada ordinària de treball.
El 33% dels facultatius que ha hagut d’allargar el seu horari laboral encara no ha rebut cap compensació econòmica pel sobreesforç, mentre que un 43% ha cobrat les hores extres com a atenció continuada (guàrdies). La resta ha percebut altres tipus de gratificació com l’assignació de dies de descans. Però, a més, un 19,9% del personal ha patit pèrdues retributives durant aquest primer període de la pandèmia, sobretot, com a conseqüència dels canvis de jornada i per haver estat de baixa mèdica per la Covid-19.
Un 52,4% dels professionals assegura que està bastant o molt cansat físicament, mentre que un 68,1% diu patir un esgotament mental i emocional considerable.
Mala gestió de la crisi
La majoria de facultatius (64,1%) del primer nivell assistencial suspèn la gestió de la crisi per part de les autoritats sanitàries, tant del Ministeri de Sanitat com del Departament de Salut, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’ICS. En canvi, un 79,7% aprova l’actuació de les direccions dels equips d’atenció primària (EAP).
Un 81,8% dels professionals també és mostra convençut que la pandèmia del coronavirus empitjorarà la situació de sobrecàrrega assistencial que hi havia prèviament als centres de salut, mentre que un 12% assenyala que seguirà sent la mateixa, i només un 6,2% creu que millorarà.
Pel que fa al model sanitari, un 98,9% del col·lectiu mèdic creu que cal un de nou, on els facultatius tinguin un paper clau i fonamental en el disseny, l’organització i el desenvolupament del sistema. D’altra banda, un 64,2% dona suport a la convocatòria d’una nova vaga després de l’estiu a l’atenció primària de l’ICS si no milloren les condicions laborals i retributives, i un 28,3% es decanta per altres vies com la manifestació o la recollida de signatures. El 7,5% creu innecessària la protesta.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari