Un terç del parc del lloguer de Barcelona està en mans de grans propietaris

ACN

Un terç del parc de lloguer de Barcelona està en mans de grans propietaris. Aquesta és una de les principals conclusions del laboratori ‘Estructura i concentració de la propietat d'habitatge a la ciutat de Barcelona. 2019 – 2020’, elaborat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB). L'entitat considera "força elevat" aquest nivell de concentració, especialment en comparació amb les dades del total del parc d'habitatges. Un 32,4% dels habitatges del parc de lloguer estan en mans de propietaris amb més de deu habitatges. Aquesta proporció és pràcticament el doble del pes que tenen aquests propietaris en el total del parc, d'un 17%.

L'estructura del parc d'habitatges de la ciutat de Barcelona està "molt atomitzada". L'O-HB estima que a la capital catalana hi ha 708.775 habitatges en mans de 514.978 propietaris, amb una mitjana d'1,5 habitatges per propietari. Un 84,3% dels habitatges estan en mans de particulars i el 15,7% restant pertany a altres propietaris.

D'aquests, un 11,4% del parc d'habitatges està en mans de persones jurídiques, un 1,6% en mans d'administracions públiques i, la resta, a entitats sense ànims de lucre. En total, menys d'una cinquena part està en mans de grans propietaris. Un 13,9% del parc està en mans de propietaris amb més de quinze immobles i un 17% en mans de propietaris amb més de deu.

L’epicentre de l’especulació

Pel que fa a la distribució per la ciutat, les administracions públiques amb més de deu o 15 habitatges tenen una major presència en els barris "més perifèrics" de Barcelona, així com en el districte de Ciutat Vella. La presència de la resta de propietaris és més accentuada en els barris cèntrics de la ciutat. En el cas dels propietaris de més de deu habitatges, es concentren en l'eix que va dels barris de Ciutat Vella fins als barris del districte de Sarrià – Sant Gervasi, juntament amb l'Eixample i Gràcia.

L'estructura del parc de lloguer és "menys atomitzada" que la del conjunt del parc d'habitatges. Segons dades de les fiances d'INCASÒL, Barcelona té 212.291 habitatges de lloguer tradicional en mans de 100.020 propietaris, una mitjana de 2,1 habitatges per propietari. Un 63% d'aquest parc pertany a persones físiques i el 37% restant a altres tipus de propietaris.

El pes dels grans propietaris és major en el parc de lloguer que en el conjunt d'habitatges. Així, un 26,4% del parc de lloguer està en mans de propietaris amb més de quinze habitatges i un 32,4% en mans de propietaris amb més de deu immobles. "Estem parlant d'un increment pràcticament del doble en comparació amb tot el parc d'habitatges", ha assegurat la directora de l'O-HB, Anna Vergés, en una roda de premsa telemàtica.

Una altra concentració

Vergés ha considerat "força elevat" el nivell de concentració d'una tercera part del parc d'habitatges de lloguer en mans de grans propietaris, sobretot en comparació amb el conjunt del parc d'habitatges. "Veiem un nivell de concentració alt pel que fa als habitatges i sobretot per la relació entre el volum d'habitatges en lloguer i el nombre de propietaris", ha resumit la directora de l'entitat.

Tot i això, Vergés ha assegurat que aquesta dada no els preocupa "en absolut" i ha remarcat la tasca de l'observatori com un instrument per recollir informació. En qualsevol cas, ha celebrat que la concentració també es produeixi des de les administracions públiques i que aquestes siguin els "primers grans propietaris". En aquest sentit, ha destacat la "responsabilitat" d'aquests tipus de propietaris de garantir la "funció social" de l'habitatge i professionalitzar el sector.

Pel que fa als propietaris del conjunt del parc d'habitatge, el 97% són persones físiques mentre que el 3% són altres propietaris. El cas "més paradigmàtic" és que les 31 administracions públiques, amb un pes proper al 0%, disposen de 407 habitatges de mitjana. L'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), l'INCASÒL i l'Ajuntament de Barcelona són titulars d'11.066 habitatges, és a dir, concentren pràcticament el gruix del parc de titularitat pública i són, de fet, els propietaris amb més parc de la ciutat.