Els allotjaments d’emergència de Barcelona atenen més de 1.300 persones sense llar per la pandèmia

Redacció

Des del decret de l’estat d’alarma i fins a l’agost, els dispositius d’allotjament d’emergència de Barcelona han atès 1.324 persones sense llar. Aquests sis equipaments, dotats d’unes 700 places, han allotjat tant persones que prèviament es trobaven en situació de carrer com d’altres que de manera sobrevinguda s’hi van trobar a causa del confinament. Aquestes 700 places es van afegir a les 2.200 que l’Ajuntament i les entitats coordinades a la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) oferien ja abans de la pandèmia de forma estructural a la ciutat.

Tot i la resposta a la pandèmia, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, ha assenyalat la necessitat de trobar “solucions estructurals” per abordar el sensellarisme. “Hem ofert una solució d’emergència per a les persones sense llar des del primer moment, però és imprescindible treballar en polítiques socials i d’habitatge que siguin preventives i transformadores i una millor coordinació entre totes les administracions perquè ningú no es vegi abocat al carrer”, ha dit.

En els darrers anys, la meitat de les persones que s’han adreçat als serveis socials feia menys de tres mesos que eren a la ciutat. De les 1.324 persones ateses entre els mesos de març i agost als dispositius d’emergència, el 77% dormien a Barcelona abans d’entrar-hi. La resta s’estaven en altres llocs de l’àrea metropolitana, de Catalunya o d’altres punts, o bé no van voler comunicar d’on venien per temor a no permetre’ls utilitzar el dispositiu.

En aquest sentit, Barcelona manté oberts els dispositius d’allotjament d’emergència sense cap data prevista de tancament, excepte l’equipament de Pere Calafell, que està en obres des de finals de maig i que ha de reobrir les portes aquesta tardor. L’estratègia municipal passa, segons el consistori, per consolidar com a equipaments estables a la ciutat més enllà de l’emergència sanitària els dispositius per a dones, el d’atenció a persones amb addiccions i el de joves. Alhora, els darrers anys l’Ajuntament de Barcelona concentra els esforços en la creació d’espais que permetin garantir la privacitat i la intimitat de les persones ateses, com els equipaments de Tànger, el centre de Cal Muns, el centre Maria Feixa per a joves o el programa APROP.

Un 40%, en situació de sense llar de forma sobrevinguda

Els dispositius d’allotjament d’emergència es van obrir per oferir un lloc on confinar-se a tota la població que no tenia on fer-ho, tant a persones que ja dormien al carrer com a les que s’hi van veure abocades amb l’esclat de la crisi. Una de les principals conclusions de l’anàlisi de les dades recollides pels dispositius és que un 40% de les persones que hi han passat estaven en situació de mal allotjament o infrahabitatge abans de la covid-19, però no al carrer, i un 32% havien dormit al carrer a causa de la crisi.

La situació de vulnerabilitat de moltes persones que han utilitzat els dispositius d’emergència des del mes de març, s’explica per les dificultats a l’hora d’inserir-se al mercat laboral. Prop de la meitat de les 1.324 persones ateses o bé es trobaven en situació administrativa irregular (33,0%), o bé disposaven de permís de residència però no de treball (16,3%).

Control i prevenció

La prevenció i control de la Covid-19 als dispositius d’allotjament i emergència, gestionada en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha donat com a resultat un total de 31 positius per PCR d’entre les més de 1.300 persones usuàries dels recursos. Per la gestió dels contagis, tots els equipaments disposen de places d’aïllament temporal per persones amb simptomatologia de la malaltia i s’han posat en funcionament equipaments específics d’aïllament per persones que donessin positiu al test PCR.

El perfil de les persones ateses

Del total de 1.324 persones que han utilitzat els recursos d’allotjament d’emergència, un 16% han estat dones. El 56% de les persones ateses han estat de nacionalitat estrangera no comunitària, el 9% de nacionalitats comunitàries i el 30%, de nacionalitat espanyola. Entre les dones, el grup més nombrós han estat les de nacionalitat espanyola, amb el 43%. El 35% dels homes es troba en situació d’irregularitat administrativa, pel 21,7% de les dones. El 17% dels homes disposa de permís de residència però no de treball, una proporció que en les dones és del 12,7%.

Una de cada tres persones tenen edats compreses entre els 36 i els 50 anys, un 19% entre els 26 i els 35 i un 17% entre els 18 i els 25 anys. Entre les dones, les franges d’edat més avançada tenen més pes que entre els homes: un 42% de les dones tenen entre 36 i 50 anys i un 34% tenen més de 50 anys. Els homes d’entre 26 i 35 anys suposen el 32%. L’edat mitjana global és de 40,2 anys, la de les dones és de 44,5 i la dels homes, 39,3 anys.

Pel que fa a l’evolució del nombre de persones ateses, el desenvolupament de la situació sanitària ha condicionat el grau d’ús dels dispositius en cada moment. Els sis equipaments van arribar a màxims d’ocupació la segona setmana d’abril, una situació que es va mantenir mentre va durar el confinament total i es va començar a reduir a partir de finals de maig.