Baixen un 60% el nombre de persones ateses als serveis d’estrangeria durant el semestre de la Covid-19

Amorós reclama a l’Estat flexibilitzar la normativa i lamenta l’“error humanitari” que suposa no acollir refugiats de Lesbos

Els usuaris dels serveis d'immigració i estrangeria s'han reduït entre un 33% i un 60% durant el primer semestre del 2020 per la covid-19, segons ha explicat el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós aquest dimarts. La pandèmia ha frenat més els processos de reagrupament familiar, que han caigut un 52% respecte al mateix període de l'any passat, que no pas la demanda d'arrelament social, que ha baixat un 35%. 

L'excepció a aquestes disminucions ha estat l'increment certificació del Servei de Primera Acollida, que ha pujat un 12%, tot i que els usuaris del servei han baixat. Amorós ha reclamat a l'Estat que flexibilitzi el reglament d'estrangeria i ha titllat d'"error humanitari" no acollir refugiats de Lesbos.

Entre les sol·licituds de reagrupament s'ha mantingut el perfil dels demandants: la majoria són homes (78,2%), d’entre 30 i 44 anys (57%) i, per nacionalitats, destaca el col·lectiu marroquí amb un 35,8% de les sol·licituds, molt lluny del 14,7% de sol·licitants pakistanesos. Els segueixen els sol·licitants indis (6,9%) i els senegalesos (6,8%).

Pel que fa a les sol·licituds d’informes d’arrelament, el perfil correspon a una majoria d’homes (57%), d’entre 30 i 44 anys (53%) i, per orígens, destaquen els de nacionalitat marroquina (19%), seguits per un 17% de nacionalitat hondurenya i un 9% de nacionalitat pakistanesa.

Pel que fa al servei d'assesorament jurídic en matèria d'estrangeria, Info-Migració, ha registrat 10.663 consultes durant el primer semestre de l'any, pràcticament la meitat que en el mateix període del 2019. Sis de cada deu provenen de les administracions públiques, especialment ajuntaments, mentre que el 27,8% són de ciutadans estrangers, un 5,9% d'entitats privades i un 5,6% de ciutadans nacionals.

També s'han reduït les peticions al Servei de Primera Acollida, afectat per la suspensió de les activitats formatives presencials. Així, en els primers sis mesos s’han tramitat 3.939 noves sol·licituds d’alta, un 70% de les sol·licituds que es van tramitar el mateix període de l’any passat. En canvi, hi ha un 12% més de certificats emesos que l’any passat, amb un total de 623.

El perfil dels sol·licitants està dominat pel col·lectiu marroquí (1.359), seguit del colombià i l’hondureny, tots ells amb més de 400 sol·licitants durant el primer semestre del 2020. La majoria són persones de 30 a 44 anys i en una proporció equilibrada entre homes i dones. Aquest servei s'ofereix arreu de Catalunya, amb 96 ens locals que han tramitat altes, entre els que destaca l'Ajuntament de Lleida amb 250 (un 7% del total).

D'altra banda, han baixat un 21% les consultes al Servei d'Acompanyament al Reconeixement Universitari i un 62% els expedients. El perfil dels usuaris que han iniciat els 282 nous expedients durant aquest primer semestre correspon a una dona d’entre 30 i 44 anys, nascuda a un país llatinoamericà, titulada en Ciències Socials o Jurídiques i que està desocupada.

D'altra banda, s'han frenat a la meitat les sol·licituds d'asil presentades a Catalunya en comparació amb el mateix període de l'any anterior. En total se n'han registrat 3.865 i l'aturada és molt més gran que a la Unió Europea o a l'Estat espanyol.

L’acollida de persones migrades a Lesbos

El secretari ha reiterat la proposta del Govern a l'Estat per acollir fins a 20 infants i joves migrants sols i 100 persones més grans de 18 anys que es troben a l'illa de Lesbos. Amorós ha criticat que l'Esta no hagi decidit acollir persones refugiades: "Això no ho fan les democràcies que defensen els drets humans al seu territori i al món". Ha afegit que es tracta d'un "error estratègic" perquè l'Estat "és qui té les fronteres més febles davant la immigració irregular i hauria de ser el primer interessat en les operacions d'acollida conjuntes amb la resta d'Europa".

Ha reclamat també que l'Estat faci ús de les eines que ja té per evitar la irregularitat administrativa de les persones, especialment en el cas dels joves migrats sols. “Als joves extutelats per la Generalitat, quan fan la majoria d’edat i han de fer la primera renovació de permís, se'ls exigeixen de manera injusta unes condicions econòmiques que la majoria dels nostres fills no complirien”, ha manifestat.

Amorós ha afirmat que el Tribunal Suprem ha fet una interpretació de la llei "amb els ulls tapats i sense conèixer la realitat d'aquests joves, els tracta com si fossin rendistes". Ha afegit que és una situació "d'alarma" que els preocupa molt perquè ja s'estan denegant permisos a aquests joves, amb qui la Generalitat ha treballat fins a la seva majoria d'edat.

Per últim, ha explicat que s'han presentat 352 sol·licituds a la convocatòria d’ajuts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a la contractació de treballadores de les cures, a través de la subvenció a l’ocupador de la part corresponent a les quotes de la Seguretat Social. “Suposen la sortida de la irregularitat de 352 persones, majoritàriament dones, que inicien el camí cap a la dignitat i la plena ciutadania, amb tots els drets i els deures”, ha afirmat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article