La Taula d'Immigració reclama reformar el reglament d'estrangeria perquè els joves extutelats tinguin permís de treball

Redacció

La Taula de Ciutadania i Immigració ha demanat a l'Estat una reforma “urgent” del reglament de la llei d'estrangeria perquè els joves extutelats tinguin permís de treball als 18 anys. 

L'òrgan de consulta i participació ha aprovat una declaració per alertar sobre la situació d'irregularitat administrativa en què poden quedar milers d'aquests joves en arribar a la majoria d'edat davant la impossibilitat de renovar el permís de residència. Argumenta que la legislació i la recent jurisprudència del Tribunal Suprem (TS) fan “pràcticament impossible” la plena incorporació a la societat i els aboca a la irregularitat administrativa, la impossibilitat de treballar i la “dependència econòmica” dels ajuts socials o l'economia submergida.

Durant la reunió de la Taula, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha expressat la seva preocupació per la situació d'irregularitat “sobrevinguda” que pot provocar la interpretació del Tribunal Suprem. “Portem mesos explicant-ho a l'Estat però la data s'apropa i no es dona una solució a aquest greu problema”, ha manifestat.

El Homrani ha explicat que durant els darrers dos anys s'ha fet un “gran esforç en l'acollida i inclusió social i laboral d'aquests adolescents i joves” per l'obligació “legal i moral de fer-ho” però ha alertat que no haurà servit de res si no s'actua. “A més, s'alimenten els discursos d'extrema dreta que sorgeixen al país, perquè més desigualtat provoca més discriminació, i més discriminació provoca més desigualtat”, ha afegit.

Segons el règim vigent d'estrangeria, quan aquests joves adquireixen la majoria d'edat han de renovar la seva autorització de residència o, si encara no disposen d'autorització, necessàriament l'han d'obtenir. Això provoca que aquells que arriben a la majoria d'edat amb una autorització de residència l'hagin de renovar segons el procediment previst habitualment, és a dir, com si visquessin de rendes. Se'ls demanen ingressos propis, tot i no poder treballar, que els permetin la manutenció i no es poden comptabilitzar els ajuts públics. Han d'acreditar això o passar a obtenir una autorització de residència i treball a través de l'acreditació d'un contracte de treball a temps complert i d'un any sencer.

Es crea una segona situació que és la d'aquells que arriben als 18 anys sense autorització de residència i, per tant, cauen en situació d'irregularitat i per evitar el règim sancionador han de demanar una primera autorització abans dels 90 dies naturals posteriors a la data en que han complert la majoria d'edat. En aquest cas, també hauran d'acreditar que disposen de recursos econòmics suficients, en una quantitat que representi mensualment el 100% de l'IPREM o bé un contacte de treball d'un any.

El Govern ha apuntat que trobar un contracte d'un any és “molt difícil per a la majoria i quasi impossible per als joves que migren sols”. Les denegacions d'aquestes renovacions de permisos es preveuen que comencin a produir-se a partir del 21 de setembre per a les persones que els toqués renovar més tard del 21 de juny; i a partir del 30 de març del 2021 per les que ho havien de fer abans del 21 de juny, data de finalització de l'estat d'alarma.

Autorització automàtica per treballar

Davant d'aquesta situació, la Taula de Ciutadania i Immigració reclama establir una autorització automàtica per treballar per a joves extutelats en el moment d'assolir la majoria d'edat. Aquesta proposta estableix una analogia amb l'habilitació automàtica per treballar de joves estrangers reagrupats i dona continuïtat a l'excepció automàtica per treballar que habilita a treballar per compte d'altri als joves migrants sols a partir dels 16 anys sense necessitat de cap altra tràmit.

Una segona opció proposa és concedir una residència de llargada durada als joves extutelats amb autorització de residència en arribar als 18 anys. Aquesta proposta de la Taula es fonamenta en “l’especial vinculació” d'aquests joves amb la societat d'acollida, tenint en compte que les autoritats competents els han tutelat. També en aquest cas es podria fer una analogia amb el tracte que reben els joves reagrupats.