La Comissió Promotora de la Renda Garantida denuncia “mala praxis” i exigeix una auditoria externa

Presenten un recurs perquè diuen que el reglament “normalitza” un sistema que denega “la majoria” de les peticions

La Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania ha presentat un recurs contra el reglament de la llei de la renda garantida que "normalitza la mala praxis" a l'hora de concedir les ajudes de manera que es deneguen "la gran majoria de les sol·licituds". "El nostre interès és que aquest dret s'apliqui de manera raonable, justa i efectiva, i això no s'està fent", ha criticat el portaveu de l'entitat, Diosdado Toledano.

També ha reclamat als grups parlamentaris "que facin pressió perquè es posi en marxa una auditoria externa al Departament de Treball" i ha afegit que "si això no es fa la situació esclatarà, perquè hi ha gent molt 'cabrejada'". Durant la roda de premsa davant el Parlament diverses persones han donat el seu testimoni.

El recurs que l'entitat ha presentat públicament aquest divendres, i que es va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el passat 10 de juliol, sosté que la disposició que va aprovar el reglament per aplicar la llei de la renda garantida "és contrària a l'ordenament jurídic i lesiva dels interessos legítims col·lectius defensats" per la comissió promotora.

Toledano ha criticat que "es vol amagar una situació molt greu" perquè malgrat les diverses peticions que ha fet l'entitat ha denunciat que no s'ha presentat l'informe anual d'avaluació de la taxa de cobertura que assegura que es fixa en una disposició de la mateixa llei.

"Es va demanar per la via d'informació pública, ens van dir que no ho tenien fet, es va reiterar, i ens continuen dient que encara no ho tenen fet", ha alertat. Ha exposat que amb la pandèmia per la covid-19 les dades de pobresa severa empitjoraran. "Si tenim en aquest moment un instrument que s'està implementant de manera tant ineficient, imagineu el que pot passar", ha reblat.

L'entitat també ha fet requeriments per demanar les instruccions donades al personal que fa la valoració i resolució de les sol·licituds, així com el número de persones sense llar que han demanat l'ajuda. "No volen donar les dades", ha insistit. Ha advertit que si no reben una resposta presentaran un nou recurs.

També han registrat esmenes per reduir el temps de resolució de les sol·licituds de quatre mesos a un mes, i per facilitar el cobrament de la prestació per part de la població migrant. Finalment, Toledano ha anunciat que reclamaran l'actualització de l'indicador de renda de suficiència amb l'IPC. "Si s'actualitza amb l'IPC, cosa que no es fa des del 2010, la prestació pujaria dels 664 als 773 euros, el que vol dir que per una família podria passar dels 1200 als 1400 euros amb aquesta actualització", ha exposat.

“Actuen de manera cruel contra gent analfabeta”

"Demanem al govern d'Espanya que rectifiqui els elements de la llei que s'usen de manera grollera per denegar aquest tipus d'ajudes", ha lamentat Ramon Franquesa, del Moviment de Pensionistes. Ha aixecat el to per criticar un "abús" de l'administració vers "molta gent gran" als quals se'ls "dificulta" l'exercici dels seus drets fent-los fer "cues per a presentar papers, resoldre problemes aplicatius informàtics, trobar la paperassa que demanen o exercir els seus drets quan son denegades les sol·licituds".

"Es tracta de la normativa de la Seguretat social que s'interpreta malèvolament", ha dit. "El sentit del que es va aprovar al Parlament era que una altra prestació a Catalunya no impedia rebre l'altra si no s'arribava al llindar de la pobresa", ha argumentat. "I veiem que aquests buròcrates o gent atrinxerada en l'administració que actua de manera cruel contra gent analfabeta exclou a milers de persones de tenir un nivell de vida mínim que almenys els asseguri arribar a final de mes", ha afirmat.

“Estem disposats a impulsar una sèrie de mobilitzacions”

"La situació és greu i dramàtica cada vegada per més gent" i "segueix bloquejada per manca de voluntat política", ha denunciat Joan Mestres, de la Coordinadora d'assemblees d'aturats de Catalunya. Ha dit que "més enllà de la desprotecció, el més greu és la falta de polítiques públiques d'ocupació". "El que necessitem és treballar", ha afirmat.

"Sense plans d'ocupació, sense feina i amb condicions de treball cada cop més precàries, sense renda garantida, sense ingrés mínim vital, en un servei d'ocupació que ha abaixat els braços, sense tramitar subsidis, aquesta bossa cada dia és més gran", ha advertit. Per això ha fet una crida a "organitzar-se per donar una resposta col·lectiva a la situació" i "impulsar una sèrie de mobilitzacions".

“No saben el drama que hi ha darrera cada expedient no resolt”

Al final de la roda de premsa han intervingut dues persones que han donat el seu testimoni sobre la no resposta a la seva sol·licitud per rebre la renda garantida de ciutadania. Joan Llambrich ha dit que fa 30 mesos que va "començar el malson" i que encara no té cap resposta. "No sé si obeeix a algú del mateix procés o si hi ha prevaricació per part dels estaments que haurien de donar resposta", ha dit. "No saben el drama que hi ha darrera de cada expedient no resolt", ha lamentat.

Per la seva banda, Farida Harrak, s'ha manifestat en el mateix sentit, que insisteix des de fa cinc anys i no ha rebut resposta. "Estic desemparada, no treballo, tinc més de deu malalties cròniques i segons l'Ajuntament de Blanes no tinc cap dret a cobrar res". Toledano ha indicat que si bé la responsabilitat és del Departament de Treball de la Generalitat, considera que la pressió dels ajuntaments "hi pot fer molt" per agilitzar els tràmits.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article