Un informe conclou que les tecnologies en l’educació tenen un impacte positiu, però “modest”

Ivàlua i la Fundació Bofill conclouen que l’aprenentatge híbrid pot ser més efectiu que el presencial, però en cursos superiors

Un estudi conclou que les tecnologies en l'educació tenen un impacte positiu però "modest" en el resultat de l'alumnat de totes les etapes. L'informe ha estat impulsat per l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Bofill i revisa els resultats de més de 1.600 estudis que analitzen l'impacte de diferents programes i experiències escolars que utilitzen les tecnologies digitals. L'impacte positiu en l'ús d'aquestes tecnologies s'intensifica en àrees com llengua, especialment a infantil i primària; matemàtiques i ciències. Conclouen també que l'aprenentatge híbrid pot ser més efectiu que el purament presencial però més en cursos superiors.

En l'alumnat vulnerable s'observa que garantir l'accés a dispositius i internet és condició necessària "però no suficient" per millorar els resultats d'aprenentatge. També s'ha detectat que l'ús de les noves tecnologies contribueixen a l'augment de les actituds positives dels alumnes en àrees com matemàtiques o ciències. D'altra banda, la formació del professorat i el suport que reben influeix en la capacitat per generar impactes positius en l'aprenentatge de l'alumnat.

L'informe analitza també l'aprenentatge híbrid i conclou que pot ser més efectiu que el purament presencial però per aconseguir-lo cal un redisseny de les activitats introduint activitats asíncrones, permetent una implicació més reflexiva de l'alumne i oferint major flexibilitat en la ubicació i el temps.

Aquest format híbrid però funciona millor en l'educació superior i els seus resultats són més modestos si es trasllada a secundària. En línies generals però, els resultats són més efectius en termes de resultats i de motivació en comparació amb el format en línia. Entre d'altres, es genera una menor sensació de "soledat". El feedback és un dels elements clau en aquests processos, especialment per als estudiants amb dificultats d'aprenentatge que són els menys beneficiats dels entorns en línia.

Pel que fa a les eines emprades, els entorns híbrids, els tests i els qüestionaris autoadministrats tenen un impacte positiu, així com els sistemes de tutoria intel·ligent i les eines de representació gràfica. En canvi, l'ús de les xarxes socials presenta resultats negatius. Amb aquesta anàlisi, els impulsors de l'estudi recomanen optar per modalitats híbrides on es prioritzin les activitats mecàniques en línia i el treball col·laboratiu presencial. També apunten que cal una tutorització "intensiva" per part del docent.

Formació telemàtica només a la secundària

En cas d'un nou confinament total, asseguren que l'ensenyament totalment en línia només seria recomanable a l'educació secundària i sempre i quan s'asseguri una bona comunicació i un treball col·laboratiu entre els alumnes.

Ivàlua i la Jaume Bofill proposen també elaborar una diagnosi de la competència digital del professorat i establir programes per al seu desenvolupament, garantir un suport tècnic especialitat per al professorat en el disseny i la implementació d'intervencions educatives amb tecnologies digitals. A més, creuen que és necessari preveure accions per acompanyar les famílies.

L'informe s'emmarca en el projecte Què funciona en educació?, a través del qual Ivàlua i la Fundació Bofill volen revisar les evidències generades per la recerca al voltant de les polítiques i els programes que milloren els aprenentatges.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article