Patis amb massa ciment i zones verdes llunyanes, motius dels docents per no fer més classes a l’exterior

ACN

La mancança de verd i la llunyania de les zones verdes són dos dels motius que fan que els docents no facin més classes a l'exterior. Aquestes són algunes de les conclusions de l'enquesta que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona van llançar al maig al sector educatiu en el marc del projecte europeu Clearing House, i que han respost un centenar de mestres. El professorat ha apuntat que en moltes ocasions les zones verdes estan a mitja hora del centre i el fet que la classe duri una hora no fa factible anar-hi. A més, el 50,2% afirma que és més difícil supervisar els alumnes en un espai exterior.

L’enquesta també detalla que un terç dels professors van respondre que no tenen cap formació per saber com traslladar les activitats que fan en el dia a dia a l'exterior. L'ecòloga del CREAF i membre de Clearing House, Corina Basnou, ha explicat que cal traslladar la idea que no només es poden fer classes de ciències naturals a l'exterior sinó que també s'hi poden traslladar la resta de matèries. Des del projecte s'estan treballant continguts educatius adaptats a l'exterior que es proporcionaran als mestres que han participat en l'enquesta.

En el marc d'aquest projecte, es treballa des de fa gairebé un any per al reverdiment d'algunes ciutats europees i xineses. A Catalunya, el CREAF i l'AMB col·laboren per canviar el model de ciutat que hi a la vall baixa del Llobregat i omplir-la de zones verdes.

Patis més verds

Basnou ha apuntat que davant les dificultats de desplaçament, una de les solucions seria “fer més verds els patis de les escoles i aconseguir llavors gran part dels beneficis de l'educació a l'aire lliure”. Ha apuntat també que traslladar la natura als patis implica beneficis socials i comunitaris per a l'escola, ja que està demostrar que els patis grisos i asfaltats afavoreixen la segregació per gènere.

Això és així perquè les zones esportives, que acostumen a estar majoritàriament ocupades pel gènere masculí, ocupen el 70% dels patis. La investigadora defensa que en els patis naturalitzats hi ha més activitats conjuntes i integradores i es facilita l'accés a les persones amb diversitat funcional. A més, contribueixen a la connectivitat de la fauna i la flora de les ciutats amb els parcs i jardins.

“Degut als canvis en l’estil de vida i al tipus de ciutats on vivim, cada cop els infants són més urbanites. Tenen poc contacte amb la natura i s’envolten d’espais grisos, tant a l’escola com durant el seu temps lliure. No acostumen a jugar amb el fang, a amagar-se darrere els arbres o a explorar els insectes. I això origina, en moltes ocasions, que tinguin un desinterès pels problemes de la natura i el medi ambient quan són adultes”, ha alertat Basnou. Ha afegit que també està demostrat que els infants que no tenen contacte amb la natura tenen més probabilitats de desenvolupar malalties respiratòries i respostes al·lèrgiques.

En l'actual situació de pandèmia, la possibilitat de fer classes a l'exterior és clau ja que hi ha evidències científiques que alerten que el virus es transmet menys en espais oberts.