El 42 % dels professionals sanitaris encaren la segona onada de la Covid-19 “més cansats i menys preparats”

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

L’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en la salut física i emocional dels professionals de la salut està sent innegable. Així ho demostren les dades preliminars de l’estudi ‘Impacte de la Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris’, que estan duent a terme la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (Institut d’Economia de Barcelona IEB-UB). 

L’estudi constata que l’actual crisi sanitària no tan sols ha empitjorat considerablement la salut física i mental dels professionals sanitaris, sinó que l’impacte ha estat tan gran que el col·lectiu se sent en aquests moments “més cansat i menys preparat” de cara a fer front a una segona onada de la pandèmia. Així ho afirmen fins al 42 % dels professionals, que afronten amb més pessimisme els propers mesos.

L’estudi, basat en una enquesta que van respondre 1.648 metges i metgesses de Catalunya entre el juliol i l’agost passats i que més endavant l’ampliarà amb dades d’altres professionals de la salut i altres metges i metgesses de la resta de l’Estat, mostra que l’esgotament dels professionals es fa evident en una altra dada: un 24 % d’ells asseguren que en algun moment, al llarg dels darrers mesos, s’han qüestionat si seguien exercint la professió, tot i que només el 2 % consideren aquesta opció de manera més seriosa. No obstant això, el gruix del col·lectiu manté un ferm compromís amb la professió i amb els pacients, tot i les dures experiències viscudes des de l’esclat de la pandèmia.

Els indicadors que constaten l’empitjorament de la salut física i mental dels metges són la freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional, cefalees, mal d’estómac o mal d’esquena, però també la dificultat davant de fer front als problemes, entre d’altres.

Així, els valors d’aquests indicadors es comparen en tres moments diferents: abans de la pandèmia, durant l’esclat de la primera onada (març i abril) i durant l’estiu. Els pitjors valors s’obtenen en el període de març-abril, mentre que a l’estiu, tot i experimentar una millora, no es recupera el nivell de partida anterior a la pandèmia.

D’altra banda, l’estudi detecta que hi ha determinats col·lectius que mostren pitjors indicadors de salut, com ara, metges i metgesses que treballen a l’atenció primària, aquells que van treballar a UCI i serveis d’urgències i els que van decidir autoconfinar-se durant els mesos més durs de la pandèmia per protegir els seus familiars. Aquests grups també mostren una recuperació més lenta que la resta de companys.

Pitjors indicadors a l’atenció primària

Un dels col·lectius que presenten pitjors indicadors en salut mental i física són els treballadors de l’atenció primària, els quals han suposat un 25,7 % de la mostra. Entre ells, ha estat més freqüent el plantejament d’abandonar la professió: un 31,7 % ho han considerat en algun moment, molt per sobre del 22,2 % de mitjana d’altres àmbits. També indiquen que se senten menys preparats de cara a fer front al que queda de pandèmia: el 48,4 % dels metges i metgesses de primària així ho afirmen, mentre que la mateixa sensació és reportada pel 44,5 % dels professionals d’hospitals i el 34,8 % d’altres àmbits.

“L’atenció primària és un escut protector, perquè el 80% dels casos de Covid-19 els porten els sues professionals”, ha detallat Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. Uns professionals, ha assenyalat Padrós, que “sempre tenen sensació d’abandonament”. “No s’escolta la veu dels professionals quan reivindiquem que cal variar els models d’atenció a la primària i d’organització dels equips. Cal canviar-los radicalment”.

Pel que fa als metges i metgesses que van treballar a UCI i serveis d’urgències, fins al 68 % van declarar que en el moment més àlgid de la pandèmia (març abril) se sentien cansats sempre o molt sovint, un percentatge que abans de la crisi era del 27,7 % i que encara es mantenia en el 47,4 % al juliol-agost.

Un element protector: treballar en equip

D’altra banda, l’estudi revela un factor positiu: els professionals reporten millors indicadors de salut física i emocional si es senten que treballen en equips on es comparteixen objectius i decisions. Així, aquests professionals s’enfronten a menys conflictes ètics i menys estrès en la seva activitat diària, ja que les decisions i els problemes s’afronten de manera compartida.

Segons l’enquesta, fins a un 31,2 % dels professionals que no compten amb el suport d’un “equip protector” afirmen que s’enfronten a conflictes ètics amb freqüència, un percentatge que baixa fins al 24,5 % entre els professionals que se senten integrats i que tenen suport per un equip. Segons Padrós, quan es dona “autonomia professional i bons lideratges”, els indicadors de salut són millors. “Apel·lem a una forma de funcionar que ja fa temps que posem sobre la taula, és un element que redueix extres i conflictes ètics”, opina.

Per a Judit Vall, coautora de l’estudi i professora d’economia de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora de l’IEB, les dades demostren la importància de constatar que el treball en equip protegeix, ja que els “problemes i les decisions es gestionen en grup i es resolen de forma compartida”.

Millorar la salut dels sanitaris

Segons el Col·legi de Metges de Barcelona, aquests resultats permeten apuntar a unes recomanacions que millorin la salut dels professionals, “reduint factors de risc i promovent l’activitat preventiva, i en definitiva, cuidar a aquells que ens cuiden”, un “element clau” per garantir la bona assistència als pacients.

Entre les recomanacions, els sanitaris reclamen reformar el sistema de salut, anant cap a una suficiència de recursos humans i econòmics i “més autonomia” per als professionals i per als equips, així com formació per poder gestionar l’estrès i la presa de decisions complexes.

Afegeixen que cal prioritzar la salut dels professionals, amb una atenció adequada a nivell assistencial i de prevenció i promoció de la salut, així com promoure i donar suport als equips i facilitar el seu funcionament saludable, com un dels “principals elements protectors” que pot oferir el sistema.