Centenars d’entitats i col·lectius reclamen un pacte de país per fer viable una “economia per la vida”

Redacció

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) reclama un pacte de país que situi a Catalunya en el camí cap a una ‘Economia per la Vida’. A través d’un manifest que ja compta amb més de 405 adhesions, l’entitat incideix en què davant l’actual emergència sanitària, social i econòmica, cal fer una transició que situi la vida al centre de les polítiques econòmiques i socials.

L’entitat fa una crida al conjunt de l’economia social i solidària, al sindicalisme, al municipalisme, als moviments socials i veïnals, així com a les organitzacions d’autònoms, a les petites i mitjanes empreses, i a les forces polítiques, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar “una eina a l’alçada del moment”.

Segons sostenen, cal un pacte català per assegurar la salut col·lectiva, la democràcia econòmica i la justícia socioambiental entre agents socioeconòmics plurals, “que implanti polítiques transformadores i ens encamini cap a una Economia per la Vida”.

Segons apunta l’organització, Catalunya es troba amb una part important del teixit socioeconòmic “greument afectat” i d’altres amb grans dificultats. “Les acumulacions d’emergències dels darrers anys afegides a les que estem patint actualment -sanitària, climàtica, social, econòmica- fan insostenible la continuïtat de les polítiques socioeconòmiques poc orientades a l’interès general”, al·leguen. Per això, “cal modificar-les i desplaçar la tasca reguladora de l’economia vers institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú i arrelades al territori”, com són el sector públic, el cooperativisme, el mutualisme, el tercer sector i el conjunt de l’economia social i solidària, el sindicalisme, el treball reproductiu i les cures, i el sector privat d’empreses que actuen amb coresponsabilitat i ètica social.

En aquest sentit, els impulsors manifesten que cal erigir i compartir un nou model econòmic basat “en una economia plural transformadora” que es dirigeixi a satisfer “equitativament” les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país. Apunten la salut, les cures, l’alimentació, l’habitatge i la protecció social com puntals en aquesta nova economia per la vida. “Una economia plural que integri les economies comunitàries, no vinculades a l’economia de mercat, exponent en la tradició associacionista catalana”.

Així, cal apostar per un nou model productiu “basat en la sobirania, la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques” i que “garanteixi universalment i democratitzi les tasques de cura”.

D’altra banda, el nou model hauria de contemplar la transició agroecològica, l’activitat agrària sostenible i la transició energètica, els circuits curts de proximitat, la sobirania alimentària o la mobilitat sostenible, entre d’altres.