Amnistia Internacional critica la poca protecció de les migrants explotades sexualment a l'Estat espanyol

L'organització diu que els cossos policials només persegueixen el delicte i no veuen les dones com a víctimes

Amnistia Internacional critica en un informe la poca protecció que tenen les víctimes de tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual a l'Estat espanyol. En un informe titulat ‘Cadenes invisibles’, Amnistia Internacional creu que el sistema de protecció té “greus mancances estructurals”. Segons l'organització, preval la persecució del delicte, per la qual cosa les víctimes són instrumentalitzades i vistes com a proves per a la investigació, i no pas com a persones necessitades de protecció durant tot el cicle.

Especialment preocupant, assegura Amnistia Internacional, és la situació a les costes, on també l'enfocament és principalment de control migratori i falta un mecanisme multi-agencial de detecció primerenca, i una coordinació adequada entre els diferents mecanismes implicats. Com a conseqüència, moltes possibles víctimes “es perden” pel camí, i molts traficants estan esperant-los en aquests llocs de trànsit.

Tot i que no existeixen dades desagregades, unificades i sistematitzades que mostrin la veritable magnitud d'aquest problema, només 1.000 de les 75.000 persones que, segons el govern espanyol, estaven en situació de risc de tràfic amb finalitats d'explotació sexual (no basant-se en indicis, sinó en operacions policials), han estat identificades finalment com a víctimes en els darrers set anys dels quals es tenen dades, entre 2013 i 2019. Aquestes dades, a més, no inclouen les dones que sol·liciten protecció internacional o migrants que arriben a les costes.

“La identificació és el primer pas i resulta fonamental per protegir les víctimes de tràfic i garantir la seva assistència, accés a justícia i dret a la reparació. Si no es detecten les possibles víctimes, els següents passos són inexistents”, explica Virginia Álvarez, autora de la investigació i responsable de Política Interior a Amnistia Internacional Espanya.

La identificació de víctimes de tràfic recau exclusivament en mans de les forces i cossos de seguretat de l'estat, concretament en les unitats encarregades de la persecució del delicte, per la qual cosa no sempre es garanteix un enfocament de gènere i protecció de drets humans. Prova d'això, i del fet que, per Amnistia Internacional, la detecció i identificació d'aquestes víctimes no és una prioritat per a les autoritats, és el fet que en els darrers tres anys, el nombre de víctimes identificades del total de persones en risc de tracta oscil·la entre l'1,4 i l'1,5%. El 2019, només 42 dones havien estat identificades formalment com a víctimes de tràfic, de les 2.834 potencials o en risc, segons les dades proporcionades per la Direcció general de la Policia (fins al 18 de juliol). En el cas de 2018 només 128 de 9.135, sis de les quals menors (segons CITCO, Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat). I el 2017, de les 10.111 només 155 van ser reconegudes com a víctimes.

A l'organització li preocupa, a més, que els estereotips de gènere influeixin de manera perjudicial per a la identificació de les víctimes de tràfic: molts funcionaris policials busquen un determinat “perfil de víctima de tràfic” i, si no es correspon, el descarten massa ràpidament. “La policia ha d'entendre que moltes vegades no hi ha cadenes físiques, sinó que el que fan és crear cadenes mentals, ens obliguen a consumir drogues i alcohol perquè estiguem actives, ens obliguen a somriure, a ballar, a dir que hi ets perquè vols, després d'amenaçar-te o pegar-te”, assegura María, una víctima i supervivent.

Amnistia Internacional mostra la seva preocupació pel fet que algunes operacions policials contra el tràfic amb finalitats d'explotació sexual finalitzen amb la detenció de les dones per la seva situació d'irregularitat administrativa, malgrat l'existència d'indicis d'explotació. “Les autoritats no han d'oblidar que tenen l'obligació de protegir totes les víctimes amb independència, tant del seu estatus migratori, com de la capacitat de la víctima per col·laborar en la persecució del delicte de què és objecte”, assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

L'adaptació de les obligacions internacionals per a la protecció de les víctimes de tràfic s'ha fet a Espanya mitjançant la Llei d'Estrangeria, la qual cosa mostra un enfocament basat principalment en el control de la immigració. Tot i existir el període de restabliment i reflexió de 90 dies en aquells casos en què es detectin indicis de tràfic en una persona en situació irregular, durant el qual la víctima podrà decidir si vol cooperar amb les autoritats en la investigació del delicte, Amnistia Internacional lamenta que, en comptes de ser aquest un instrument per atorgar un espai de seguretat i recuperació per a la víctima, acabi convertint-se en una eina per assegurar que les víctimes fan un atestat.

Les costes, via d'entrada del tràfic

Tot i que Espanya, per la seva localització, és porta d'entrada i també de destinació i trànsit per a víctimes de tràfic, Amnistia Internacional denuncia que la detecció de possibles víctimes a les costes i altres punts d'arribada no són una prioritat per a les autoritats. L'organització demanda, tal com recomanen altres organismes internacionals de drets humans, un organisme multi-agencial, amb formació en gènere i en tracta, que permeti la detecció primerenca i millori la coordinació entre els diferents actors que intervenen per a la identificació.

“Moltes víctimes, bé pel fet que no s'identifiquen com a tals, o bé perquè fins i tot no han estat explotades, podrien ser millor protegides si tinguessin accés a la informació i a l'assistència lletrada a què tenen dret. Però ens hem trobat que, per exemple, de juliol a setembre de 2018, segons el col·legi d'Advocats d'Algesires (Cadis), la mitjana d'assistència va ser de 3.000 persones al mes, i les assistències es van realitzar de manera col·lectiva, sense separar homes de dones. La ràtio normal era de 12 persones per lletrat o lletrada, amb un sol intèrpret de l'administració. Així no es pot garantir una adequada assistència per a les persones migrants i possibles refugiades que arriben, entre les quals pugui haver víctimes de tràfic”, assenyala Virginia Álvarez.

El confinament, un aïllament encara més gran

El confinament, i altres mesures imposades com a conseqüència de la pandèmia, han agreujat la situació d'explotació i aïllament d'algunes persones vulnerables, com les dones i nenes migrants en situació d'explotació en el servei domèstic, explotació sexual o altres formes d'explotació. Amnistia Internacional va donar la benvinguda al Pla de Contingència contra la Violència de Gènere davant la Crisi del Covid-19, amb mesures addicionals adreçades a les víctimes de tràfic, explotació sexual i a dones en context de prostitució que el Ministeri d'Igualtat va ampliar al maig d'aquest any, així com a la proposta que reconeix, per primera vegada, que les organitzacions especialitzades i altres organismes públics, més enllà de la policia, poden acreditar situacions de risc de tràfic.

No obstant això, l'organització lamenta que poques d'aquestes mesures s'hagin materialitzat, o hagin millorat de manera notable la vida de les dones i les nenes víctimes de tràfic, amb un compliment desigual segons les comunitats autònomes. En el cas de la detecció i identificació en costes, els problemes ja existents no han fet més que empitjorar en aquest any de pandèmia, amb importants passes enrere pel que fa a l'assistència lletrada. Així, mentre que en alguns llocs com Almeria, l'assistència lletrada ha estat pràcticament inexistent, en altres casos s'ha fet de manera només telemàtica. A Canàries, l'augment d'arribades de persones migrants, sense adopció de mesures adequades per pal·liar la situació d'uns recursos d'acolliment saturats, han complicat una adequada detecció i identificació de víctimes de tràfic: només assistien, a totes les persones migrants, un total de tres lletrats amb independència del nombre de persones que requerissin aquest assessorament.

Les menors, perdudes en uns altres llimbs

Amnistia Internacional ha pogut recollir testimonis preocupants que denoten una manca de diligència per part de les autoritats per detectar possibles nenes i nens víctimes de tràfic, especialment quan al·leguen ser majors d'edat.

“Entre policia i fiscalia es passen la pilota de què fer en cas que les menors es facin passar per majors d'edat, però la seva consideració com a adultes, així com la falta d'informes complets, dificulta molt la intervenció i el seguiment de les seves necessitats. I els mateix succeeix amb nens i nenes que viatgen sols: falten recursos i implicació dels serveis d'atenció a menors, i, a més, l'atenció és desigual en funció de cada comunitat”, assenyala Esteban Beltrán.

Des de gener fins a juny de 2019, van arribar a Espanya 11.345 nens i 956 nenes migrants no acompanyats, i només deu d'elles van ser identificades com a víctimes de tràfic. Pel que fa als nens, en un període de 4 anys, entre 2014 i 2017, només tres van ser identificats com a víctimes de tràfic, i tots ells l'any 2014. En llocs que són porta d'entrada a Espanya, com són Andalusia, o Melilla, només s'han identificat 41 víctimes i cap, respectivament, l'any 2018.

Davant d'aquesta situació, Amnistia Internacional Amnistia Internacional demana que es doni prioritat, especialment en costes, a l'atenció de víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual per sobre del control policial i migratori i exigeix, entre altres mesures, que es reforci substancialment la detecció i identificació, perquè puguin accedir a protecció i no siguin vistes, simplement, com a proves d'un delicte.

Per a això, segons l'entitat, són necessàries mesures com establir un mecanisme de detecció primerenca amb un enfocament multi-agencial, especialment en els casos de dones migrants que puguin presentar indicis de tràfic o necessitar protecció internacional, amb l'objectiu de donar-los informació, seguiment i suport; que el Congrés aprovi una llei integral contra el tràfic d'éssers humans amb perspectiva de drets humans, de gènere i infància, on la capacitat d'identificació de possibles víctimes de tràfic de persones no recaigui en els qui tenen la competència d'investigació del delicte, o en el control migratori, sinó que depengui d'organismes que prioritzin un criteri de protecció, amb un veritable mecanisme nacional d'identificació i derivació; i millorar la coordinació i enfortir la col·laboració entre ONG expertes que estan en contacte amb les dones, coneixen possibles casos o situacions d'especial vulnerabilitat, o signes de tràfic o explotació i les unitats especialitzades de Policia Nacional i Guàrdia Civil; i que es reforci la recollida de dades desagregades que facilitin el seguiment i la resposta adequada.

D’altra banda, l’organització també assenyala que caldria reforçar els fluxos d'informació entre els diversos serveis públics especialitzats i les ONG sobre possibles casos rebuts des de serveis de migració i asil.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article