Barcelona obre un equipament destinat a acollir dones sense llar

El centre ofereix allotjament, acompanyament i formació i té capacitat per a 40 residents

Barcelona disposa des d'aquest mes del primer equipament permanent destinat únicament a l'acollida de dones sense llar. El centre, amb 40 habitacions individuals, dona continuïtat així a un primer equipament posat en marxa de forma temporal en plena epidèmia de la Covid-19, quan la precarietat i les dificultats per accedir a un habitatge van accentuar-se.

D'aquesta manera, les usuàries que eren al centre temporal d'Ali Bei ja són ara en aquest nou equipament, on s'han traslladat fa pocs dies. El Centre Residencial d'Inclusió La Llavor, a Horta-Guinardó, està gestionat per Sant Joan de Déu Servei Socials i compta amb la Fundació Ared per oferir un servei de formació i inserció laboral a les residents.

“El que volem és transformar la crisi en una oportunitat i equipaments que eren una necessitat a la ciutat no fossin només per l'estat d'alarma i la situació d'excepció, sinó que fos l'oportunitat perquè aquests equipaments es quedin a la ciutat”, ha dit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de visitar el centre. Colau ha destacat també que no és només un espai d'allotjament sinó també d'acompanyament i formació perquè les dones usuàries recuperin una trajectòria “autònoma” on es garanteixi la seva “dignitat” i construeixin el seu “projecte personal de vida”.

Principalment, el centre està pensat per a dones soles majors d'edat en situació d'exclusió social i residencial, sense ingressos o amb ingressos insuficients que no els permeten accedir a una solució d'allotjament de manera autònoma.

Un lloc on es “dignifica” les persones

La María del Pilar Reyes i la Sina Ndiaye conviuen a La Llavor però com la resta d'usuàries, cadascuna va arribar-hi amb una història diferent. Abans de l'emergència sanitària, la María del Pilar treballava en una botiga de venta de perfums i cremes i vivia en un hostal. Els problemes van començar quan, amb la pandèmia, va perdre la feina i va tancar-se l'hostal. Gràcies a alguns contactes va assabentar-se que s'havia habilitat un centre per a dones i així és com va arribar fins a l'equipament d'Ali Bei.

Ara, després del trasllat, és resident de La Llavor. La seva rutina aquí inclou llegir i buscar feina amb l'ordinador. A banda, també dedica el seu temps a tasques de voluntariat.

Per la seva banda, la Sina Ndiaye va arribar a Barcelona al desembre del 2019 des de Mallorca sense tenir feina ni lloc on dormir. Des de llavors, ha passat per diferents recursos residencials, el darrer d'ells també el d'Ali Bei, on va passar part del confinament. Actualment viu a La Llavor i està estudiant. “M'agrada molt ajudar persones dependents i persones grans”, explica la Sina. Per això, va decidir-se a estudiar un curs d'atenció sociosanitària i amb les hores teòriques ja cursades és a l'espera de poder fer les 80 hores de pràctica per tenir el certificat professional i poder treballar.

“Hem de pensar en treballar i tenir una vida estable”, assegura, indicant que hi ha altres dones que també necessiten aquest espai residencial. Tant la María del Pilar com la Sina coincideixen en una cosa, això sí. Totes dues estan molt agraïdes per poder ser a l'equipament i la Sina ho resumeix amb una frase: “Aquest recurs augmenta la dignitat d'una persona”.

La Llavor s'integra a la xarxa pública de l'Ajuntament de Barcelona, que preveu destinar 1,16 milions d'euros l'any del seu pressupost per garantir el seu funcionament. L'equipament disposa de 40 places amb habitacions individuals per oferir un espai d'intimitat i privat a les usuàries. Igualment, ofereix la cobertura de les necessitats bàsiques i el seu funcionament està dissenyat per oferir una atenció integral centrada en la persona que fomenti la seva autonomia i autogestió.

A banda, hi ha espais comuns com per exemple el menjador, la sala de lectura o la bugaderia. L'objectiu, en tot cas, no és oferir una residència permanent a les dones que acull, sinó oferir-los un espai fins que trobin una alternativa més estable i adequada a la seva situació.

El sensellarisme femení

A més, s'ofereix un acompanyament social i emocional des d'una perspectiva de gènere. I és que tot i que les dones només representen el 13% de les persones sense llar que es troben en situació de carrer tenen, per contra, una taxa de pobresa i risc d'exclusió social superior als homes.

Això passa pel fet que les dones suporten més situacions d'infrahabitatge o d'abusos i violència que no pas els homes abans de quedar-se al carrer i que, quan hi arriben, ho fan en una situació de deteriorament físic i emocional més greu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article