La violència verbal de fills a pares “es dispara” durant el confinament i deixa seqüeles

Un estudi d'Amalgama 7 destaca que un 80% dels progenitors no sap on demanar ajuda

Les agressions verbals i psicològiques de fills a pares, és a dir, la a violència filio-parental, s’ha “disparat” durant el confinament, segons un estudi d’Amalgama 7 i la Fundació Portal. El treball, realitzat durant els mesos d’agost i setembre a pares i mares amb fills adolescents d’entre 14 i 18 anys de tot l’estat espanyol, constata un augment d’un 23,2% pel que fa a les males respostes dels adolescents i d’un 5,9% en relació amb els insults cap als pares.

“No hi ha cap servei d’atenció per a les famílies que són víctimes de la violència filio-parental”, ha advertit el director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo. De fet, l’estudi posa de manifest que vuit de cada deu famílies desconeixen on poden trobar aquest tipus d’atenció.

L'estudi ‘Adolescents, famílies i covid-19: Convivència o supervivència?’ destaca que un 58,3% dels progenitors entrevistats reconeixen que els seus fills van augmentar les males contestacions durant el confinament, i fins a un 11,9% confessa que els seus fills van arribar a l’insult durant el mateix període. Aquestes xifres contrasten amb la situació pre-covid, on un 30,1% dels fills contestaven malament als pares i un 3,8% arribaven a l’insult.

L’estudi explica les conseqüències que ha tingut en joves, adolescents i en les seves famílies el període de confinament provocat per la crisi sanitària de la Covid-19. Als professionals de la salut mental els preocupen les seqüeles del mal comportament en els adolescents un cop desconfinats. “Quan els adolescents comencen a contestar malament, en molts casos, no és reversible”, ha assegurat Royo.

L’informe conclou que un segon confinament empitjoraria el clima familiar, ja que fins a un 60% dels progenitors assegura que els hi seria més difícil exercir d’autoritat. Ara bé, en el cas d’un segon tancament domiciliari, un de cada tres enquestats assegura que tindria més predisposició a demanar algun tipus d’ajuda psicològica, educativa o medico-psiquiàtrica.

Més atenció a la violència filio-parental

Amb aquestes dades sobre la taula, el director clínic d’Amalgama7 ha posat de manifest que consideren “molt convenient” desenvolupar escoles de pares, específicament per a preadolescents per tal de donar pautes i atenció sobre com revertir aquest tipus de conducta. En aquest sentit, Royo ha apuntat que les escoles de pares “han proliferat a Espanya durant els últims trenta anys”.

“La violència filio-parental és una violència camuflada”, ha assegurat Royo. Així, ha explicat que la mare o el pare, qui és maltractat, ho viu “com una vergonya i una incapacitat”, de manera que no s’atreveix a revertir-ho. “El que realment necessiten és ajuda”, ha dit. Per això ha demanat sensibilització a les administracions públiques perquè ofereixin més recursos per a les famílies, malgrat ha reconegut que no és la única solució per tractar aquesta problemàtica.

Variable de gènere i edat

Mentre que aquests resultats no mostren diferències significatives en funció de si es tracta de famílies monoparentals o famílies que conviuen en parella, on sí que hi ha canvis significatius és en el gènere i l’edat de l’adolescent. L’informe constata que els nois tenen més tendència que la mitjana a contestar malament i insultar, en qualsevol estadi de temps, i el mateix passa amb la variable edat, on el col·lectiu entre 16 i 18 anys és el que mostra un pitjor comportament independentment del temps que s’estudiï.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article