Es comencen a usar els tests ràpids per a persones que tenen símptomes durant els primers cinc dies

Es preveuen 20.000 proves d’antigen al dia, mentre que la PCR continua sent referència en altres casos, com asimptomàtics

Les persones amb símptomes de la Covid-19 tindran a partir d'ara els resultats en 20 minuts i no en 24-48 hores, el temps que s'ha d'esperar en les proves PCR. El Departament de Salut ha començat a distribuir un milió de tests ràpids d'antígens als centres d'atenció primària (CAP) i als hospitals per guanyar rapidesa, sobretot per trencar les cadenes de transmissió; baixar costos i descarregar pressió als laboratoris, que estan fent unes 30.000 PCR al dia. Ara bé, els tests d'antígens són molt sensibles en persones amb símptomes en els primers cinc dies i, per això, en tots els altres casos, com en els contactes estrets o cribratges, la PCR continuarà sent la prova de referència. Salut calcula fer entre 20.000 i 25.000 tests ràpids al dia.

El Departament de Salut ha començat a distribuir el milió de tests ràpids d'antígens als CAP i hospitals de Catalunya i ha anunciat una compra de 2 milions d'unitats més per a les properes setmanes. "No hi haurà un problema d'estoc", ha assegurat el director general de Recerca i Innovació en Salut, Robert Fabregat, en una roda de premsa per informar sobre la incorporació d'aquests tests com a prova diagnòstica. Divendres passat es van començar a distribuir i 161 centres sanitaris ja els estan utilitzant, amb el resultat de 375 positius de 1.641 tests realitzats.

El tests d'antígens, conegut com a ràpid ja que aporta els resultats en uns 20 minuts, detecta les proteïnes del virus, mentre que la PCR n'extreu la seqüència genètica. Les PCR són més sensibles que els tests d'antígens i per això es mantindran com a prova de referència. Ara bé, el test d'antígens té avantatges respecte a la PCR i pot ser molt útil quan la persona té símptomes de la malaltia dins dels primers cinc dies del quadre clínic.

En aquest període de cinc dies, la sensibilitat dels tests d'antígens és del 94% i l'especificitat, de més del 99%. La sensibilitat mostra els positius que detecta i quants negatius deixaria d'identificar. L'especificitat indica els resultats que els tests detectarien com a positiu de coronavirus i que en realitat no ho serien. A partir del cinquè dia dels símptomes, la sensibilitat del test ràpid baixa.

Quan s'utilitzaran els tests d’antígens?

Els tests d'antígens es prioritzaran a partir d'ara com a prova diagnòstica del coronavirus per a persones amb símptomes amb menys de cinc dies des de la seva aparició. Aquesta és la seva indicació i, per tant, s'utilitzaran en els CAP, en les urgències dels hospitals i en les residències.

En el cas de les persones amb símptomes ingressades als hospitals o les persones que viuen en residències o en altres entorns vulnerables, se'ls farà el test d'antigen i, si el resultat és negatiu però la sospita clínica és molta alta, es recorrerà a la prova PCR. En els altres casos, es continuarà fent servir la PCR. Així, en persones amb símptomes amb més de cinc dies d'evolució i per a asimptomàtiques, en el marc de les proves als contactes estrets, en els cribratges o en altres contextos.

Avantatges dels tests ràpids

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que els tests ràpids permeten guanyar molta rapidesa, redueixen la complexitat logística de la prova, tenen un cost molt inferior al de la PCR —cada test costa uns 4,5 euros— i rebaixaran la càrrega dels laboratoris. El test antigènic es realitza amb una mostra del nas, que el professional sanitari extreu amb l'ajuda d'un bastonet. Els resultats triguen entre deu i 20 minuts i es donen en el mateix punt d'atenció on s'ha pres la mostra. Les proves PCR, en canvi, s'han de processar en un laboratori i això requereix unes hores entre que s'envien les mostres i s'analitzen.

"L'antigen permet fer la prova in situ, d'una manera molt simple i generar un resultat en 20 minuts. Això permet un fet cabdal en aquests moments: poder trencar les cadenes de transmissió amb immediatesa", ha destacat el cap del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, Tomás Pumarola. "No només dona tranquil·litat a la persona afectada, sinó que ens permet accionar tots els circuits epidemiològics de forma immediata", ha recalacat Fabregat.

Aquests tests canvien la manera de rebre els resultats i part dels circuits, ja que els centres sanitaris els hauran d'adequar a aquesta espera d'uns 20 minuts. Un altre canvi és en la manera de treballar dels gestors covid-19, els encarregats d'identificar els contactes estrets. Fins ara, per guanyar temps, els gestors identificaven els contactes de totes les persones que es feien la PCR i en cas que sortís negativa, en descartaven la llista. Ara, amb l'obtenció ràpida dels resultats, buscaran els contactes de les persones que hagin tingut un resultat positiu.

Més capacitat als laboratoris

Un altre avantatge és poder descarregar pressió a uns laboratoris que han multiplicat la seva capacitat de fer proves. A principis de la pandèmia es feien com a màxim unes 5.000 PCR al dia. Ara, el sistema públic està fent entre 20.000 i 25.000 PCR diàries de mitjana, amb pics màxims de fins a 32.000 o 35.000 i, en els darrers dies, se n'han estat fent unes 30.000. En la darrera setmana, se n'han fet prop de 170.000. Fabregat calcula que amb la introducció dels tests ràpids es podrien deixar de fer entre 15.000 i 20.000 PCR i això permetria alliberar capacitat per als cribratges, per exemple.

Per guanyar més capacitat, en els cribratges es faran proves PCR que s'analitzaran amb la tècnica del 'pooling', és a dir, agrupació de test: s'analitza un conjunt de mostres que, si dona negatiu, es pot assumir que cadascuna és negativa, mentre que si surt positiu, després s'han d'analitzar una per una. Per això, aquesta tècnica és indicada quan la incidència del virus es troba per sota del 3,5% i, d'aquesta manera, se circumscriurà per als cribratges —en escoles, residències sense casos, entre professionals sanitaris o altres entorns—.

Està previst que es posi en marxa en els propers dies en quatre nodes -l'Hospital Vall d'Hebron, l'Hospital de Bellvitge, l'Hospital Germans Trias i Pujol i el Banc de Sang i Teixits- amb una capacitat addicional d'unes 25.000 al dia, que podria ser escalable en cas de necessitat.

Les dades són “preocupants”

La consellera de Salut ha afirmat que les últimes dades dels contagis són "preocupants", amb 17.672 positius en l'última setmana i una positivitat de les proves de prop de l'11%. També ha recalcat que una Rt d'1,38 significa que els contagis continuaran creixent en els propers dies.

"Hem de poder parar aquest creixement. És imprescindible, també per contenir aquest impacte assistencial que vindrà d'una forma més intensa. Ja ho estem veient a tots els nivells, a la primària i a les urgències dels hospitals, en els ingressos i a les UCI. Per això són les mesures [restrictives decretades]", ha afirmat Vergés. Sobre un eventual toc de queda que pugui decretar el govern espanyol, ha reiterat que no descarten cap mesura.

230.000 dosis més de vacunes de la grip

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que la Generalitat ha adquirit 1,5 milions de vacunes contra la grip aquest any, 230.000 dosis més que l'any passat. "Hem multiplicat per dos el pressupost destinat a la vacunació", ha dit al ple del Parlament d'aquest dimecres en resposta a una interpel·lació d'ERC.

Vergés ha detallat que el cost d'aquestes vacunes és més elevat que el d'altres anys perquè s'han comprat 800.000 unitats de la vacuna "recomanada per les autoritats sanitàries mundials", que és tetravalent, davant de les 20.000 dosis de l'any passat. Vergés, a més, ha aclarit que vacunar-se contra la grip no incrementa el risc de contraure covid-19. "Les autoritats sanitàries donen aquest missatge com a cert", ha subratllat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article