La legalització de la prostitució en una taula rodona

Un debat per conciliar realitat i legalitat

Girona Intercultural continua farcint d'actes aquests darrers mesos. En aquesta ocasió es va tractar de la primera taula rodona amb un títol clar “Desmuntant tòpics sobre la prostitució”. Amb la participació de Dolors Juliano, antropòloga, Montse Neire, treballadora sexual i politologa, Clarisa Velocci de l’Associació Genera i Rosa Maria Cendón, coordinadora de serveis SICAR cat van ser les protagonistes d'un debat intens.

Partit de la prostitució com un fet reconegut i present al nostre territori, del fet que hi ha persones que ho fan per coacció o per lliure elecció i que es pot donar en establiments o per propis mitjans, la taula rodona, abordava el buit legal que hi ha entorn aquesta realitat i la situació de desemparament que deixa a les persones que realitzen aquesta activitat. A la taula rodona hi van ser presents persones i col·lectius que treballen pel reconeixement professional, social i legal i que formen part de xarxes d’atenció i d’ajuda, i va ser moderada per Montse Rey, tècnica de la Fundació SER.GI en el Pla local d’acollida, ciutadania i interculturalitat de l’Ajuntament de Blanes.

Dolores Juliano, antropòloga, feminista i investigadora sobre prostitució, va afirmar que les dones que es dediquen a la prostitució són majoritàriament d'origen immigrant per la dificultat d'inserir-se al mercat laboral i per la possibilitat de tenir un ingrés fix i conciliar la vida familiar i laboral.

Rosa Maria Cendón, treballadora social de l’entitat SICAR cat va afirmar que segons la seva experiència “hi ha tres realitats dins la prostitució, les persones que s'autodefineixen com a treballadores sexuals voluntàriament i controlen el seu entorn; el de la prostitució com a estratègia de supervivència amb possibilitats de canvi a altres ocupacions, i que de vegades són víctimes del proxenetisme; i el tercer grup de dones que són explotades sexualment”. Cendón es va mostrar crítica amb l'estat espanyol, ja que les treballadores sexuals “només reben mesures de protecció legal si denuncien la xarxa que els explota, i això no sempre és possible”. Al seu parer caldria fer més extensives aquestes mesures independentment de si hi ha denúncia o no.

D'altra banda, Montse Neira va explicar que es va iniciar en el treball sexual per necessitats econòmiques. Va afirmar que malgrat les diferents situacions en què s'ha trobat el principal repte que es troba és “com afrontar l'estigma social de la prostitució”. Neira va afirmar que a ella li ha permès tirar endavant la seva família i els seus estudis. Havent exercit la seva opció lliurement, no està d'acord en les opcions abolicionistes. 

Finalment Clarisa Velocci de l’Associació Genera  va afirmar que no es pot parlar de prostitució sinó que caldria parlar de “realitats complexes i prostitucions”. El seu col·lectiu no vol treballar des de l'assistencialisme sinó que el seu objectiu és treballar per a la deconstrucció dels estereotips socials.

L'opció de la legalització

En el debat obert es va afirmar que la proposta de llei que va formular la Consellera Montserrat Tura durant el primer tripartit proposava una limitació de l'exercici de la prostitució. Segons Velocci “plantejar els temes de prostitució sempre des de la perspectiva de seguretat pública és un error”. “Tenir només en compte la visibilitat de la prostitució també és una mala perspectiva, cal plantejar-ho des de la perspectiva dels drets de les persones” va afirmar.

En les intervencions també es va posar en dubte la xifra que sovint difonen els mitjans de comunicació que diu que el 95% de les dones que exerceixen la prostitució ho fan sota condicions d'explotació sexual forçosa, ja que és una dada que prové de la policia i per tant està distorsionada pels casos que els arriben.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article