El Govern prohibeix desnonar en pisos de grans tenidors durant l’estat d’alarma fins que no s’ofereixi un lloguer social

Budó assenyala que l’executiu “vol garantir l’habitatge a les persones amb risc d’exclusió residencial”

El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei que prohibeix els desnonaments mentre duri l'estat d'alarma o les restriccions a la mobilitat fins que el gran tenidor propietari de l'habitatge ofereixi un lloguer social obligatori. Segons ha explicat en una roda de premsa la portaveu de l'executiu català, Meritxell Budó, “la situació actual esdevé particularment greu en el context actual de les restriccions a la mobilitat establertes per lluitar contra la Covid-19”. 

Amb el decret, l'executiu “vol assegurar que les persones amb risc d'exclusió residencial puguin romandre al domicili mentre duri l'estat d'alarma”, ha afegit la portaveu. El decret no afecta les persones inquilines que habitin pisos que siguin propietat de petits tenidors.

Tal com ha indicat la Generalitat, les persones i famílies vulnerables són aquelles que ja van acreditar la seva situació de vulnerabilitat abans de la pandèmia, les que ocupen el pis on viuen des d'abans del juny de 2019 sense títol habilitant, els casos d'extinció del contracte de lloguer amb un gran tenidor o les persones o unitats familiars vulnerables amb dificultats per pagar les quotes hipotecàries.

De forma excepcional, també quedaran cobertes pel decret les persones o famílies que han ocupat un pis d'un gran tenidor entre juliol de 2019 i l'inici de l'actual estat d'alarma (25 d'octubre) i que compleixin els requisits de vulnerabilitat i disposin del corresponent informe social. En aquest cas, però, no és obligatori oferir-los un lloguer social.

Finalment, el decret també especifica que, si els Mossos d'Esquadra o les policies locals reben una denúncia sol·licitant mesures cautelars relatives a desocupacions d'habitatges de persones en risc d’exclusió residencial, hauran de sol·licitar un informe urgent als serveis socials competents i comunicar el procediment al Ministeri Fiscal.

La PAH vol suspendre els desnonaments a tot l’Estat

La resposta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) no s’ha fet esperar. L’organització ciutadana ha iniciat una campanya d’adhesions per exigir al govern espanyol l’aprovació “immediata” d'un “nou decret que suspengui tots els desnonaments i talls de subministrament de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, adoptant les compensacions adequades, en cas que fos necessari, en els desnonaments de petits propietaris”.

L’entitat reclama que la moratòria demanada per l'empitjorament de la situació amb motiu de la pandèmia de la Covid-19 s’allargui "”ins a l'entrada en vigor de la nova Llei de l'habitatge que haurà de regular de forma definitiva la impossibilitat de dur a terme desnonaments sense alternativa habitacional”.

La PAH indica en un comunicat que fa aquesta reclamació “per salut pública i responsabilitat política”. Exposen que “entre el 4 i el 30 de juny es van executar 1.383 desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat prèvia al virus”. Lamenten que en alguns casos els edificis eren “fins i tot de Bankia i de la Sareb, entitats de majoria de capital públic, que haurien d'actuar de forma coherent i compromesa amb l'article 47 de la Constitució”.

“No hi haurà interpretacions contràries a la llei”

Al seu torn, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha assegurat que el nou decret llei del Govern per suspendre els desnonaments de famílies vulnerables durant l'estat d'alarma està redactat de manera que “no hi hagi possibles interpretacions contràries a l'esperit de la llei 24/2015, com passa ara”.

“No es poden tornar a repetir imatges com les d'aquests dies”, ha dit, en referència al desnonament d'una mare i tres fills menors d’edat fa pocs dies a Ciutat Meridiana. La gran diferència, segons ella, és que ara el gran propietari no ha només d'oferir un pis social a l'impagador, sinó que ha d'acreditar aquesta oferta en ferm. Capella ha opinat que “no es pot dir a la gent que no es mogui de casa i després fer-la fora”, i creu que actualment l'interès general és que tothom tingui un habitatge digne, “és un mandat dels drets humans i del dret internacional”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article