La Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere ha organitzat aquesta setmana taules rodones, xerrades i tallers amb expertes per debatre sobre el paper de la dona en la societat i les discriminacions que pateixen, i per desgranar, a la vegada, quines són les alternatives de futur per superar les violències masclistes. Més de 30 ponents i associacions i més de 3.000 persones inscrites han participat en el XVI Fòrum contra les Violències de Gènere, que s’acaba el proper 14 de novembre i que en la seva jornada inaugural ha advertit de les diverses situacions de discriminació que alimenten la feminització de la pobresa.
La violència sexual, la invisibilitat de les realitats de les dones migrades, les dones amb discapacitat, les dones grans i els abusos a menors han sigut els temes que han debatut les quatre expertes a la primera taula rodona de la jornada inaugural de l’esdeveniment. Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en l’abordatge de les violències masclistes, ha encetat el debat explicant la seva experiència en el tractament de les agressions a les víctimes, “més del 80% de les quals passen amb persones conegudes”. Alfageme, que és professora associada a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Girona, ha treballat durant més de 15 anys al Departament d’Interior, on ha desenvolupat polítiques de seguretat amb perspectiva de gènere.
L’experta ha explicat que “la culpa, la vergonya i l’escarni públic” són situacions que les víctimes de violència masclista han d’enfrontar en el seu dia a dia. També Teresa Sáez, psicopedagoga i fundadora de l’associació navarresa Lunes Lilas, ha incidit en la culpabilització i la vergonya de les dones arran d’una “mala costum històrica de jutjar de seguida” i una “falta de credibilitat de la justícia”. La falta de credibilitat ha portat cap una “cultura de la violació”, ha dit, i ha opinat que “reflecteix que les dones no han tingut cap dret i s’han limitat a ser putes, verges o mares abnegades”.
Federici i Segato, referents feministes per il·luminar la foscor
“Històricament ens han explicat que la violència radica en la dependència i la fragilitat. Això es basa en una perversió del concepte víctima de violència masclista i crea un estigma en les dones que l’han patida”, ha complementat Alfageme. Per a ella, les dones “paguen un preu elevat en el patriarcat, però des del col·lectivisme se’l pot destruir, perquè els feminismes permeten il·luminar les foscors”. “La sororitat ha visibilitzat rius subterranis que ens alimenten”, ha sentenciat la psicòloga, que també treballa com a pèrit forense en casos de violència sexual i tràfic d’éssers humans.
“Ara més que mai, cuidem-nos i posem la vida al centre”, ha defensat Alba Alfageme amb unes paraules que recorden les de Silvia Federici, escriptora i filòsofa feminista, que a finals d’octubre va participar en el II Congrés Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes i va defensar la idea que en una societat tan productivista com la neoliberal, les dones han de canviar la seva lògica i posar al centre la vida i no l’acumulació de riqueses, tal com vam recollir al Social.cat.
Alfageme, però, s’ha recordat, no de Federici, sinó de l’antropòloga argentina Rita Segato, que en un dels seus assajos afirma: “Davant el patriarcat, em desxifres o et devoro”. Durant la intervenció de Sáez, les paraules de Rita Segato també han sigut un element conductor del discurs. En el llibre La guerra contra las mujeres, Segato descriu la violència sexual cap a les dones en els conflictes armats, en què “les dones esdevenen un trofeu de conquesta”, tal com ha comentat Alfageme i ha recuperat Sáez.
Segons la tècnica d’igualtat de l’Ajuntament de Lizarra i professora de la Universitat de Navarra, a la seva comunitat “s’ha treballat la violencia sexual des dels anys 80, quan les dones irrompen en la vida pública”. Malgrat aquesta feina, “cada cinc hores hi ha una violació al món i es produeixen més de 1.000 denúncies mensuals a l’Estat espanyol, aquelles que s’atreveixen a fer-ho”, ha criticat Sáez. El cas de Nagore Laffage, és, als seus ulls, “el primer que destapa tota la violència sexual cap a les dones”. Laffage va ser assassinada a Navarra durant Els Sanfermines del 2008. El cas va tocar-li molt d’aprop per dos motius: el primer, per la seva proximitat geogràfica; i el segon, per l’acompanyament que la seva associació va realitzar a la mare de Laffage, que va expressar en una entrevista com la lluita, la companyia i el suport de l’associació van fer que el crim masclista de la seva filla “no s’oblidés”.
Teresa Sáez ha advocat per “treballar l’empatia dels homes cap a les dones” i, com diu l’assagista Rita Segato, “que els homes no vegin les dones com a canibalisme”. “La violencia sexual nega la vida digna i els drets i crea una societat pitjor. No volem que la justícia sigui punitiva, però s’han de donar respostes reparadores”, ha afirmat Sáez, que també ha estat parlamentària per Podemos-Ahal Dugu. A escala global, hi ha “un moviment mundial constant” per reivindicar els drets de les dones i “s’han impulsat moltes mesures, propostes i sensibilitzacions amb corresponsabilitat entre el feminisme i les institucions i societat”, ha defensat Sáez. Alfageme també ha valorat positivament aquest canvi de tendència, però ha recordat que “la visibilització és una eina efectiva, però no l’única”.
Els col·lectius més vulnerables, els més castigats pel masclisme
La presidenta de l’Associació Dones no Estàndards, Carme Riu, com Merlys Mosquera, doctoranda de Sociologia a la UAB i membre de GEDIME, també han exposat a la taula rodona la situació dels col·lectius de dones més minoritaris. Riu ha donat a conèixer dades per fer palesa la discriminació encara més aguda que pateixen les dones amb discapacitat dins el col·lectiu femení, mentre que Mosquera ha posat el punt de mira sobre la realitat de les dones migrades.
Tal com han exposat ambdues, un informe del Parlament Europeu publicat el 2004 mostra que el 80% de les persones amb discapacitats ha patit alguna violència sexual o masclista, i que una dona discapacitada té un risc quatre vegades més gran de patir violència que una no discapacitada. Riu, que és llicenciada en Pedagogia i Psicologia per la UAB, ha afirmat que “un 68% de les dones amb discapacitat viu en institucions i pateix risc de violació del seu entorn” i ha revelat que “el 35,1% de les dones amb discapacitat acreditada han patit violència sexual i/o física enfront del 23,7% de les dones sense discapacitat”.
Del total de persones amb discapacitat, “les dones representen el 60%, un 7,5% de la població total”, però, malgrat tot, Riu considera que estan “invisibilitzades”. “Les dones migrades representen el 13% de la població mundial”, ha seguit Mosquera, que ha considerat que “hi ha un canvi en les corrents migratòries”, a causa de “la reestructuració dels mercats laborals, les condicions de vida dels països d’acollida i l’evidència del potencial de l’autonomia de les dones”.
Per a Mosquera, l’expressió de la violència cap a les dones migrades es manifesta de tres formes: en primer lloc, la violència directa, la que causa els feminicidis, les desaparicions forçades, els segrestos o la migració forçada; en segon terme, la violència estructural, que provoca exclusió, pobresa, desigualtat o explotació laboral; i, per últim, la violència simbòlica, aquella més assumida per la societat i que es basa en desigualtats de gènere, la naturalització de la violència cap a elles, la desqualificació o la violència sexual com a arma de guerra.
Al torn de tarda de la jornada inaugural s’ha aprofundit sobre la necessitat d’economies feministes en els temps de pandèmia. Al llarg de les dues setmanes que dura el Fòrum, diverses expertes i artistes internacionals, com Daniela Ortiz —recentment ha hagut d’abandonar l’Estat espanyol per amenaces a causa de les seves crítiques al colonialisme i el racisme persistent en els Estats de la Unió Europea—, debatran sobre el feminisme a les institucions, l'antiracisme polític o la prevenció de la violència cap els homes joves migrants, entre altres. Fins al 14 de novembre, també s’impartiran tallers per a la prevenció de les violències masclistes, l’apoderament o el paper de les dones a les relacions sentimentals.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari