L’entitat Stop Mare Mortum i la plataforma Badalona Acull denuncien els impediments amb què es troben molts veïns vulnerables de la ciutat per poder-s'hi empadronar. En el marc de la campanya ‘Padró per a tot@s’ de la Coordinadora Obrim Fronteres, el col·lectiu acusa l’Ajuntament d'infringir la llei a l’hora de poder fer efectiu el padró.
Asseguren que el consistori s'aferra a motius de tipus legal mentre aplica procediments dissuasius, amb la intenció, diuen, d'allargar els tràmits i, de retruc, els terminis. Alhora, avisen que aquesta pràctica també la duen a terme altres municipis d’arreu de Catalunya, amb milers de persones afectades. Lamenten que algunes opten per deixar els tràmits per desconeixement o por a perdre l'habitatge.
El col·lectiu assenyala que, des de l’inici de la pandèmia, diversos veïns vulnerables han vist com les seves condicions s’han agreujat, amb desallotjaments i situacions de precarietat i pobresa accentuades pel context econòmic. En no disposar alguns d’ells de documentació, el padró s’ha convertit en un element indispensable per poder accedir a ajudes. Aquest document, però, els que costa d’obtenir malgrat demostrar la residència permanent en un habitatge de la ciutat.
“L’argument que donen els ajuntaments és que compleixen l’estricta legalitat, però els referents legals són clars sobre el dret i l’obligació que tenen a empadronar gent resident al municipi”, detalla Ferran Moreno, membre dels col·lectius denunciants. En aquest sentit, afegeix que consistoris com el de Badalona apliquen “procediments dissuasius”, amb tràmits molt llargs que compliquen el procés a aquelles persones que tenen barreres socials, com l’idioma.
“La majoria abandonen frustrats o entren en el marc fosc i terrible de les màfies que fan pagar per aconseguir empadronaments”, afegeix Moreno, que destaca que el Síndic de Greuges ja ha posat de manifest la necessitat que els ajuntaments facilitin les eines per fer els tràmits. A Badalona, afegeix, abans de la pandèmia es va aconseguir normalitzar la situació, que generava cues de 200 o 300 persones, tot destacant que moltes d’elles tenen por de perdre les ajudes de què disposen si denuncien la seva situació. “Arreu de Catalunya poden haver-hi milers de persones afectades”, detalla.
És per això que reclamen a l’Ajuntament de Badalona i altres consistoris d’arreu del país que se cenyeixin a la llei, que recalca que la persona interessada en empadronar-se ha de facilitar una adreça física on resideixi i a la qual se li pugui notificar la seva situació. Això permet l'accés a una targeta sanitària, o ajudes com la renda garantida, entre d’altres. Tot i reconèixer la situació de saturació que viu l’administració, el col·lectiu denuncia que s’estan donant cites per al proper mes de gener. “Massa temps”, diu Moreno, donada la situació d’emergència que creuen moltes famílies.
Per tot plegat, reclamen menys opacitat en els tràmits per fer efectius els empadronaments, que aquests siguin més àgils, i que es creï un protocol municipal que estableixi un procediment “clar i explícit” que permeti resoldre dubtes a les persones interessades.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari