El Síndic alerta que la gestió “adultocèntrica” de la Covid-19 ha “invisibilitzat” els infants i els ha perjudicat greument

Redacció

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha alertat que la gestió “adultocèntrica” de la Covid-19 ha generat un “fort impacte” en els infants i els seus drets i els ha invisibilitzat. Ribó ho ha dit després de lliurar al Parlament un informe sobre els drets dels infants aquest 2020. Ribó ha assegurat que les mesures que s'han pres han anat “en direcció contrària” al que els infants necessitaven i ha posat com a exemple el tancament dels centres educatius.

L'informe alerta també de l'increment de la pobresa infantil per l'augment de les dificultats de les famílies, les mancances de suport i acompanyament, les desigualtats d'accés en l'escola no presencial i la invisibilització de la violència durant el confinament.

Ribó ha afirmat que la situació d'emergència sanitària ha tingut un impacte “especialment negatiu” entre els infants i joves i, en especial, en l'exercici dels seus drets. En aquest sentit, ha lamentat que se situés els infants com a agents principals de transmissió del virus, que després “s'ha anat demostrant que era absolutament fals”. A més, ha apuntat que els drets dels infants no apareixen en les textos normatius que es van aprovar després de l'estat d'alarma i ha considerat que “ha faltat una justificació clara i rigorosa de la ponderació dels drets dels infants”. “Hem pres mesures per adults, explicades per adults”, ha dit, i per això ha parlat d'una gestió adultocèntrica en què s'ha situat l'adult al centre de les polítiques.

L'adjunta per a la defensa dels drets dels infants, Maria Jesús Larios, ha detallat que una de les conseqüències de la pandèmia ha estat l'increment de la pobresa infantil. L'informe recorda que la millora de la situació econòmica no havia comportat fins ara una millora dels indicadors de risc de pobresa, que el 2019 es va situar en el 31,1%, la més elevada de la darrera dècada. Això s'ha vist agreujat per l'increment de precarietat social en què s'han trobat moltes famílies des de l'eclosió de la Covid-19, no només per dificultats econòmiques sinó també afectives.

Davant d'això, el Síndic ha reclamat articular un sistema integral de prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil que garanteixi l'accés a servis socials i educatius. Larios ha apuntat que el problema és estructural ja que fins a l'octubre del 2020 els infants beneficiaris d'ajuts van créixer en un 23% però els indicadors de pobresa es mantenen.

D'altra banda, l'informe alerta sobre les dificultats dels serveis socials per exercir la funció de suport i acompanyament a les famílies per unes ràtios de personal baixes, agreujat per l'increment de peticions d'ajuda i situacions de dificultat. Per això, el Síndic ha reclamat configurar un serveis socials com a essencials i incrementar la provisió i la dotació de prestacions, programes i serveis d'atenció directa, també terapèutics.

En aquest sentit, Larios ha apuntat que el teletreball no ha estat una mesura de conciliació ja que el que ha fet és invisibiltizar també les necessitats de cura dels infants. Per això, Ribó ha reclamat permisos retribuïts per a la cura d'infants i adolescents.

Increment de les desigualtats socials

L'informe també analitza l'àmbit educatiu, tot i que aquest va ser objecte d'un estudi específic del Síndic. En línies generals, ha apuntat que la situació de tancament dels centres ha incrementat les desigualtats i que calen mesures per pal·liar els efectes tant educatius com socials en aquest àmbit. L'informe també alerta que va aflorar la bretxa digital existent i Larios ha assegurat que encara no es pot dir que tots els alumnes tinguin accés a dispositius i connectivitat per seguir una educació en línia quan és necessària.

D'altra banda, l'adjunta ha reclamat que es prenguin les mesures necessàries per garantir també el dret a l'educació i la presencialitat segura en el cas d'infants amb malalties de risc o de familiars en aquesta situació, quan hi hagi una indicació mèdica que desaconselli anar a classe.

Paral·lelament, ha alertat que a l'estiu la participació d'activitats de lleure es va reduir un 34,5% i conclou que la crisi econòmica es pot traduir en obstacles en aquesta participació per part dels infants més desfavorits. Per això, ha reclamat promoure mesures d'accessibilitat econòmica.

L'informe també fa referència a les especials dificultats que han viscut col·lectius com el d'infants amb discapacitat i dependència, que han denunciat manca de suport i atenció per part dels professionals i els serveis que habitualment els atenien. Per això, el Síndic ha apostat per adoptar mesures excepcionals de suport i garantir que reben tota l'atenció necessària.

Així mateix, l'informe torna a insistir en les mancances en l'atenció pediàtrica i ha posat sobre la taula la necessitat d'estudiar l'impacte que haurà tingut la gestió de la pandèmia en les llistes d'espera. Larios ha apuntat que no s'ha detectat que s'hagin deixat de fer proves o operacions als infants però sí que s'han incrementat els temps d'espera. Ribó ha demanat que es facin tots els esforços possibles per garantir una atenció presencial. A més, s'ha detectat un increment de problemes de salut mental en aquest col·lectiu.

L'informe considera també que la crisi de la Covid-19 pot ser una oportunitat per desinternar infants i impulsar la figura de l'acolliment en família aliena. En tot cas, Larios i Ribó han reclamat que no es derivin mai a centres infants menors de sis anys i que l'ingrés en un centre d'acollida hauria de ser el darrer recurs.

A més, alerta sobre els riscos de la sobreexposició a les pantalles i ha demanat establir mesures de control i supervisió de l'ús que les empreses que es lucren en l'àmbit digital fan dels infants i adolescents en benefici propi.

Violència invisibilitzada

Per últim, l'informe fa referència a la baixada en la detecció de casos de maltractaments a infants i joves, que no explicarien la realitat, ja que la situació de confinament va fer augmentar la probabilitat de patir aquests maltractaments. En concret, el Registre unificat de maltractament infantil-Salut parla de nous casos a l'abril, quan la mitjana és de 30. Pel que fa a la intervenció de la Unitat de detecció i prevenció del maltractament infantil de la DGAIA, durant l'abril va obrir menys expedients nous, 52, respecte dels 227, 276 i 246 dels mesos de desembre, gener i febrer. També van en la mateixa línia les dades de trucades rebudes al telèfon Infància Respon, que, mentre que al gener en va rebre 1.401, a l’abril, en ple confinament, només en va rebre 950, un 32% menys. Ribó ha reclamat mesures urgents per prioritzar la prevenció, detecció i intervenció immediata en les situacions de violència que es poden estar produint.