Les ONG pateixen una caiguda d’ingressos per la cancel·lació d’actes de captació i busquen reinventar-se al món digital

Lafede.cat preveu baixades en el finançament privat de fins al 30% de mitjana en les entitats que representa

La pandèmia ha afectat tots els sectors de la societat, també aquells que, precisament, són els que s'ocupen d'ajudar. Les ONG catalanes pateixen per les caigudes d'ingressos que registraran aquest 2020, just un mes abans de tancar l'exercici. I és que gran part dels ingressos d'aquestes organitzacions provenen de fons privats, ja siguin quotes de socis o bé donacions en actes de captació. 

És justament d'aquestes activitats de les que més s'han ressentit perquè les restriccions per la Covid-19 han provocat una allau de cancel·lacions, i tot i l'intent de digitalització no han pogut salvar els números. De fet, segons Lafede.cat, que agrupa prop de 120 ONG, les seves entitats podrien patir una caiguda del 30% en el finançament privat de mitjana.

Els Pallapupas són només un exemple de la situació del sector. L'entitat de pallassos solidaris preveu una caiguda del 20% al seu pressupost total. Els seus comptes, d'1 milió d'euros aproximadament, es basen en un terç en finançament públic, un terç en donatius privats i quotes dels socis i un terç en les activitats de recaptació. Ha estat sobretot la cancel·lació d'aquests actes que els ha deixat tocats.

La responsable de Sensibilització i Captació de l'organització, Anna Verbon, explica que han hagut de cancel·lar activitats com ‘Un dia de Nassos’, que se celebra cada juny en parcs d'oci i de lleure i mitjançant el que arribaven a unes 50.000 persones, mentre que activitats com maratons de les que eren beneficiaris també s'han hagut d'aturar. “Està sent una feina constant de caure i aixecar-se”, diu.

En el cas de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) de Barcelona, la seva gerent, Àngela Sánchez, relata que si l'entitat ha pogut mantenir la seva missió ha estat precisament gràcies a les quotes dels socis, sense pràcticament patir baixes. En el seu cas la caiguda d'ingressos per esdeveniments de recaptació ha estat significativa: la captació s'ha desplomat entre un 70% i un 80%, i el principal motiu és que s'han vist forçats a deixar de fer actes presencials com la Nit Solidària del Càncer, que el 2019 va aconseguir més de 250.000 euros.

També les aportacions d'empreses s'han reduït, encara que Sánchez admet que creien que seria una davallada més gran i finalment només ha estat del 10%. En total, calculen que els seus ingressos totals baixaran entre un 30 i un 40%, a falta de tancar l'exercici.

Malgrat les evidents dificultats econòmiques, la directora de Lafede.cat, Montse Santolino, diu que de moment “no hi ha seriosos problemes” al sector. La xifra orientativa de la situació, diuen, és que els treballadors en ERTO a les entitats que representen han estat del 15% del total, “una part petita” del sector.

Save the Children, un cas “atípic”

Tota regla té les seves excepcions, i un clar exemple dins el sector és Save the Children. El seu director a Catalunya, Antoni Pérez, diu que aquest any calculen que tindran un 20% més d'ingressos del món privat, en “un dels millors anys” de recaptació. Pérez admet que aquest és “un cas molt atípic” i “una excepció” entre les ONG catalanes i remarca que els bons resultats han estat per la ràpida reacció que van tenir quan es va començar a albirar la crisi, quan van activar tota la seva xarxa de contactes forjats durant anys per assegurar els recursos habituals i trobar-ne de nous.

En el seu cas, la pujada ve donada sobretot per les donacions d'empreses, especialment les de sectors com l'agroalimentari que han tingut beneficis durant l'epidèmia. A més, creu que el fet de compaginar projectes internacionals i activitats a l'Estat els ha permès obtenir recursos des de sectors amb perfils diversos i assegura que, arran de la pandèmia, empreses que col·laboraven amb recursos per a altres països ara han decidit aportar recursos també a l'Estat. “Hi ha hagut una onada de solidaritat molt gran”, resumeix.

Tot i això, també han trobat problemes en el seu dia a dia i han vist com molts dels programes que feien a escoles s'han hagut d'aturar. Un dels grans inconvenients, diu Pérez, ha estat la bretxa digital, i tot i que Save the Children va lliurar unes 1.200 tauletes i connectivitat a infants de l'Estat a l'inici de la crisi, s'han trobat amb molt “analfabetisme digital”. A més, encara que assegura que l'entitat va fer la transició digital “al vol” ara han d'encarar el repte perquè sigui “pedagògicament vàlida” i pugui seguir tenint un bon impacte en la canalla.

Passos ràpids cap a la digitalització

Per a tots, la recepta ha estat clara: reinventar-se i abraçar la digitalització per seguir recaptant. Un exemple d'aquesta conversió a la xarxa ha estat l'‘All Together Week’ de l'AECC, unes jornades online celebrades del 16 al 26 de novembre i que han comptat amb xerrades, actuacions de famosos, subhastes i concerts. Encara que la valoració que l'entitat en fa és molt positiva, especialment a nivell de difusió de la marca, l'‘All Together Week’ no ha pogut competir pel que fa a recaptació amb l'acte estrella de l'AECC que intentava compensar, la Nit Solidària del Càncer.

En el cas de Save the Children, tenien prevista una col·laboració amb la ‘Bridal Fashion Week’, que s'havia de celebrar a la Fira de Barcelona del 20 al 26 d'abril. Per intentar mantenir-la, es va ajornar al juny, i a les portes de l'estiu, amb una situació que no millorava, es va acabar cancel·lant i es va optar per fer-la digital. Pérez lamenta que era una fira on havien dipositat “moltes esperances i mesos de feina” i que va acabar donant uns beneficis menors als esperats.

La virtualitat contra “la pell”

La pandèmia no ha afectat només als recursos econòmics de les ONG i evidentment també ha deixat una forta petjada en la seva tasca social del dia a dia. “Els primers mesos hi va haver una parada absoluta, no es va poder fer cap activitat”, diu Santolino. De fet, assegura que les entitats van viure un “terrabastall en la gestió diària” i assenyala que ara, que ja es poden fer alguns actes, encara arrosseguen problemes per actes pendents que s'han de reconvertir i reprogramar.

En el cas dels Pallapupas, quan va esclatar la pandèmia van quedar automàticament fora dels hospitals, el seu espai principal d'actuació, perquè eren un punt de risc on calia evitar l'entrada de casos. Davant la situació, els artistes van engegar 'l'‘Operació Contagi’, que és com van anomenar tot el seu procés de digitalització de l'activitat. “Ho vam fer tot intuïtivament i una mica com vam poder”, admet Verbon, que remarca que molts dels pallassos no tenien els coneixements per virar l'activitat a la virtualitat i va caldre un gran procés de formació. Així, van passar els esquetxos a la pantalla i els van fer arribar a hospitals i residències a través de directes d'Instagram, càpsules de vídeo o bé per la megafonia dels centres.

Tot i els esforços per “no deixar els pacients sols”, Verbon admet que la virtualitat “no té res a veure”. “La nostra feina és tan 'de pell' que és molt difícil a través d'una pantalla, per moltes hores que hi dediquem l'impacte no és el mateix”, lamenta. Ara, amb la reobertura progressiva han pogut recuperar part de l'activitat presencial, encara que no tota, i assegura que “lluiten dia a dia” per poder tornar als hospitals.

L'AECC també ha hagut d'adaptar el seu model de suport i assistència a malalts de càncer i familiars, i ara la fa o bé en espais segurs i amb totes les mesures de prevenció de contagis o bé de manera virtual. Sánchez celebra que han pogut mantenir la qualitat del servei i diu que en alguns casos fins i tot ha millorat, ja que els malalts es poden estalviar el trajecte i fer-ho des de casa si no es troben bé.

Aquest canvi de model, però, també ha afectat al paper que tenien els voluntaris dins les entitats. De fet, com apunta l'AECC, moltes de les persones que feien voluntariat són gent gran i, per tant, de risc, de manera que tampoc podrien participar en activitats presencials. En el seu cas han optat per treballar el voluntariat telefònic, amb el que pretenen combatre el cert “desencís” entre els col·laboradors que tenen ganes de seguir fent feina. Precisament aquesta és la màxima preocupació de Lafede.cat, que tem que els voluntaris es puguin “despenjar” en no fer activitats presencials regularment i “perdin el contacte” amb les associacions a llarg termini.

Futur incert

Amb l'entrada al 2021 les dificultats econòmiques poden no acabar i Lafede.cat alerta que es podrien arrossegar si se suspenguessin algunes de les subvencions públiques d'administracions com l'Ajuntament de Barcelona o la Generalitat. Segons apunten, unes eventuals retallades de pressupost deixarien molt tocades les entitats, que ja estan tenint complicacions per reformular els projectes que van merèixer l'ajut del 2020 perquè amb l'aturada d'actes no es van poder celebrar.

La federació assegura que les darreres setmanes ja ha engegat reunions amb les administracions per arrencar-los compromisos per garantir el finançament, i de moment celebren que tant el Govern com l'Ajuntament de Barcelona pretenen mantenir els ajuts amb la mateixa dotació que ara.

Amb tot, malgrat les dificultats econòmiques les ONG catalanes han intentat fer un esforç per adaptar-se al nou context i seguir prestant un servei en què el beneficiari noti les mínimes diferències, encara que no sempre ha estat possible. I tot i que un 2020 difícil ja acaba, el vinent continua sent incert. Des de Pallapupas ja auguren que “vénen temps difícils”, mentre que l'AECC ja planteja un pressupost per al 2021 “estrenyent molt i molt el cinturó” intentant que l'objectiu humanitari no quedi tocat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article