L'Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius alerta que la pandèmia “agreuja” les vulneracions de drets

ACN

Les vulneracions dels drets sexuals i reproductius s'han vist “agreujades” arran de la pandèmia. Així ho constata l'Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius, que en el seu segon informe anual ha analitzat a través de diversos àmbits quina és la situació d'aquests drets i com el coronavirus els ha afectat. 

Segons apunta l'Observatori, aquest 2020 han rebut un centenar de denúncies, generalment de la demarcació de Barcelona i fetes per dones cis d’edats entre els 14 i els 57 anys. Segons remarquen, la majoria de denúncies narren “la carrera d’obstacles! que han patit les dones durant el confinament, especialment en qüestions com l'avortament i els mètodes anticonceptius o l'accés a serveis sense targeta sanitària.

L'informe, en format web, repassa a través de vuit eixos la situació dels drets sexuals i reproductius, especialment després de l'impacte de la pandèmia. Un exemple és el cas de les infeccions de transmissió sexual, ja que asseguren que arran del coronavirus s'ha baixat la detecció d'aquestes infeccions. Segons apunten, la notificació de casos d'Iinfeccions de transmissió sexual de març a octubre de 2020 respecte al mateix període de 2019 ha baixat un 70% en el cas de clamídia i gonorrea i d'un 50% en sífilis i LGV.

“Si no es reverteix aquesta situació estarem tirant la pilota endavant i posposant un problema de salut pública que probablement esclatarà en un futur”, alerten. A més, també denuncien la interrupció de programes de profilaxi de prexposició i la seva poca dotació econòmica i asseguren que això ha fet que els centres que sí que l'ofereixen tinguin llistes d'espera de fins a 1.000 usuaris en risc de tenir VIH. Segons Juanse Hernández, del Comitè 1r de desembre, precisament les persones més vulnerables a les infeccions de transmissió sexual ho són també a la Covid-19 per qüestions socioeconòmiques, de manera que pateixen un doble risc.

L'informe també denuncia un retrocés en la lluita contra la violència obstètrica. Marta Busquets, de Dona Llum, ha assegurat que els preocupa que drets “consolidats” com l'acompanyament en tractaments obstètrics estiguin ara desapareguts o condicionats i assegura que la pandèmia ha augmentat la inducció a la cesària. A més, ha lamentat que la situació sanitària ha obligat al tancament de paritoris i ha concentrat “més dones a menys llocs”. “La limitació de drets ja hi era, però la pandèmia no pot se runa excusa per cronificar-la a llarg termini”, han alertat.

D'altra banda, l'estudi també recull les dificultats en l'accés a l'anticoncepció. Segons Cristina Martínez (ASSIR), un dels motius és la bretxa digital, ja que algunes de les alternatives plantejades requereixen accés a internet arran de la disminució de la presencialitat. Segons asseguren, a inicis del 2020 hi havia més registre d'ús del DIU i d'implants com a mètodes anticonceptius, que es va reduir a partir del març coincidint amb l'inici del confinament.

Pel que fa a l'avortament, remarquen que Catalunya ha estat “pionera”, ja que es va apostar per garantir l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs a través de visites per via telemàtica. Tot i això, lamenten que durant la pandèmia s'ha demorat algunes intervencions relacionades amb l’abortament, en alguns casos més d'un mes, per la situació del sistema sanitari. “No és admissible que deixem una persona que no vol estar embarassada, durant un mes, sense donar-li resposta”, diuen.

A més, recorden que hi ha un desequilibri territorial dins del país, ja que en tota la demarcació de Lleida no es fan interrumpcions voluntàries de l’embaràs instrumentals. Així, remarquen que si una lleidatana vol avortar “està condemnada a fer centenars de quilòmetres”, situació que es veu agreujada per les restriccions derivades de la pandèmia.

Treballadores sexuals i dones migrants

La psicòloga Mercè Meroño ha treballat a l'informe l'eix relacionat amb les treballadores sexuals i ha recordat que moltes han hagut de suspendre o amagar la seva activitat laboral. En aquest sentit, ha constatat que les seves condicions han empitjorat molt de resultes de la pandèmia i ha alertat que la nova situació provocarà “sens dubte” un augment en les taxes d'embaràs no desitjats, de VIH i d'altres infeccions de transmissió sexual.

D'altra banda, des del col·lectiu 'Mujeres Pa'lante' de dones i trans migrades han denunciat els problemes que tenen per accedir al sistema de salut sexual i ha lamentat que la llei d'estrangeria els el complica molt. Bea Cantero ha explicat que tot i que la llei els garanteix el dret les traves burocràtiques relacionades amb la dificultat per empadronar-se i per tenir una targeta sanitària, a la pràctica, els neguen el dret. A més, ha reclamat més formació dels professionals, ja que creu que hi ha “un desconeixement molt gran” de les perspectives interculturals i ha lamentat que sovint hi ha molts problemes per les barreres lingüístiques.

Les entitats han exposat casos concrets de les problemàtiques per exemplificar les “vulneracions” dels drets, amb testimonis de dones que han explicat la seva situació a l'enquesta de l'Observatori. El seu informe, en format web, recull vídeos de les persones expertes que han treballat els diversos eixos i les experiències personals d'algunes víctimes.

Canvis en el desig sexual

L'informe inclou els resultats d'una enquesta feta durant el confinament. Se'n desprèn que el 60% de les persones participants han notat un canvi “substancial” en el desig sexual i en la vivència de la pròpia sexualitat, en general cap a pitjor respecte a l'inici del confinament. Moltes asseguren que la incapacitat de rebre abraçades, carícies o trobar-se físicament amb altres persones els han “passat factura”.

A més, l'Observatori també assenyala els canvis en el cicle menstrual arran de la pandèmia. Algunes dones diuen que tenen cicles menys dolorosos i amb menor sagnat, mentre que altres tenen més símptomes premenstruals i més sagnat i dolor, que vinculen a la situació d'estrès.

Entre les preocupacions a les enquestades destaquen la inquietud sobre com es garantirà l'accés als serveis d'atenció a la salut sexual i reproductiva perquè creuen que “quedarà rellevada a un segon terme”, i també els preocupen temes com el seguiment de l'embaràs, l'accés a l'avortament, a les proves d'ITS i l'anticoncepció d'urgència.

432 persones van respondre l'enquesta, i el 32,13% de la mostra van ser persones de fins a 30 anys. El grup d'edat més freqüent és entre els 30 i els 49 anys, que suposen un 52,26%.