La prostitució a la Catalunya Central està “profundament invisibilitzada”, segons un estudi de la UVic

Redacció

Un estudi inèdit sobre la prostitució a la Catalunya Central posa sobre la taula "la profunda invisibilització" del sector a les comarques de l'Anoia, Bages i Osona. El treball, titulat ‘Diagnosi de la Prostitució a la Catalunya Central’, analitza l'estat de la prostitució en aquestes tres comarques, i la resposta que se li està donant, tant des de l'àmbit públic com des del tercer sector. 

L'estudi també inclou el testimoni de 18 prostitutes, i posa al descobert el desconeixement del fenomen, així com els prejudicis i l'estigma social que gira al voltant de l'exercici de la prostitució en aquest territori. Impulsat per l'associació Dones amb Empenta, el treball ha estat elaborat conjuntament per investigadores de la UVic-UCC i de la UB.

La diagnosi sobre la prostitució a la Catalunya Central fa palès que la restricció de drets fruit de la Llei d'Estrangeria col•loca les dones en situacions de vulnerabilitat exponencial. En aquest sentit, la manca de regularització de les situacions administratives d’aquestes persones representa un obstacle per a l’accés a drets com el d’habitatge, lliure circulació per l’espai públic o reagrupament familiar. A més, segons s'exposa a l'informe, el fet que la prostitució no sigui reconeguda com a treball remet directament a una problemàtica d’exclusió social.

A partir de testimonis reals

L'estudi s'ha dut a terme a partir de la informació aportada pels diversos testimonis entrevistats: membres de 15 entitats i serveis d'atenció social, atenció a la dona i atenció sociosanitària de l’Anoia, el Bages i Osona i 18 dones d'aquesta àrea geogràfica que exerceixen la prostitució, totes elles d'origen estranger. i el 50% en situació de residència irregular. Gran part de les enquestades, el 27,8%, tenen entre 36 i 40 anys.

L'informe també traça els perfils sociodemogràfics de les dones que exerceixen la prostitució a Catalunya; les condicions en què ho fan i els obstacles que es troben en la vida diària –procés migratori, estigma, desprotecció judicial, vulnerabilitat econòmica, convivència amb el veïnat, etc–. En paral·lel, el treball analitza els serveis existents actualment, des dels d’atenció a les dones fins a les oficines de mediació. També recull la valoració que fan els professionals d'aquests serveis sobre els recursos i de les polítiques existents, així com de les necessitats més urgents expressades per les mateixes dones, entre les quals destaquen la regularització de la seva situació administrativa, la formació i les alternatives laborals, la sensibilització sobre la realitat de la prostitució, o la seguretat i la regularització de l’activitat.

Les autores de l'estudi subratllen la necessitat de sensibilització social a l'entorn la realitat de la prostitució i l’aposta política que, conseqüentment, ha de permetre garantir els drets fonamentals d’aquestes dones. El treball ha rebut el finançament del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.