“Comunicar per imaginar”: aprofitem la pandèmia per resignificar l’acció social?

La 4a Jornada Social Lab, esdeveniment impulsat pel ‘Social.cat’, reuneix veus d’experts, comunicadors i activistes a la recerca de nous camins i aliances

Són temps convulsos, i la incertesa sovint ens atura i ens deixa sense capacitat d'acció i reacció. Gran part de la ciutadania sent aquesta pandèmia i les conseqüències que ens ha portat com una boira que es va escampant arreu (en l'àmbit personal, però també el laboral) i que ens ha entelat el futur més immediat. Què passarà demà? Ningú pot assegurar-ho.

El món de l'acció social també està immers de ple en aquesta mena de bola de neu en la qual vivim des del març passat, i de fet, entitats de tots els àmbits adverteixen que no tenen els recursos suficients per poder donar suport a les necessitats de les persones que atenen. Però entre tanta fatiga i abatiment, des del Social.cat hem volgut convidar a la comunitat que ens segueix a albirar un nou significat a la feina que es fa des del tercer sector, i per això aquest dijous hem celebrat la 4a Jornada Social Lab amb el lema “Comunicar per imaginar”. Potser és el moment d'obrir nous camins, noves fórmules o aliances que ajudin a desenvolupar millor la immensa feina que es fa des d'entitats, fundacions, ONG, plataformes ciutadanes i xarxes de suport?

Sembla que és possible. A la jornada Social Lab: comunicar per imaginar, celebrada aquest any en línia, i a la qual van participar més de 150 persones, el Social.cat ha reunit experts, activistes i comunicadors de l'acció social que ho tenen clar: hi ha energia de sobra al sector per seguir endavant, malgrat aquesta època tan convulsa.

La jornada, presentada per la periodista Ruth Gumbau, va començar amb la conversa Transformar la incertesa entre Raimon Puigjaner, cofundador de Roots of Sustainability (R4S) i de BlabSpain i Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i investigadora de l'Institut d'Innovació Social d'Esade. Ambdós van destacar que, tot i l'adversitat, els moments de canvi són bons per resignificar les accions que fem, i com les fem. Per Liliana Arroyo, la part “positiva” d'aquesta pandèmia és que ha demostrat la interdependència de l'ésser humà amb la natura i com aquest model capitalista està arribant a un esgotament. “Estem canviant d'un model de creixement on s'ha primat sempre el benefici econòmic a un que posi les cures al centre, per cuidar-nos i atendre'ns. Ara és el moment de repensar en una societat que vetlli pels valors democràtics i la inclusió social”, ha opinat Arroyo.

Per la seva banda, Raimon Puigjaner creu que esdevé cabdal acostumar-nos a viure en un món canviant: “La incertesa es quedarà amb nosaltres i ens hem d'adaptar. Cal reinventar-se, ens hem de formar, buscar aliances, crear xarxes de treball que no estan imaginades encara... Les coses seran com les arribem a fer entre tots”, ha apuntat Puigjaner durant la seva intervenció. Així mateix, ha incidit en què una nova via per a l'acció social seria teixir noves aliances amb l'empresa privada. “Moltes empreses comprenen que si no aporten valor més enllà de l'econòmic ho tindran més difícil. Moltes vegades esperem que els reptes socials els responguin l'administració o el tercer sector però aquest moment ha acabat. Les empreses han de respondre als reptes socials i més en aquests moments de canvi, i ho han de fer sumant esforços amb el sector social”, ha manifestat.

 

Transformar el moment de pànic

La jornada ha acollit també la taula rodona Un món per fer en la qual han participat entitats i col·lectius que, en el pitjor moment de la pandèmia, van saber ressituar-se, transformant el moment de pànic en un de reacció per donar solucions a qüestions d'urgència. És l'exemple que va aportar Daouda Dieye, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants (Manteros.org): des del seu taller de costura del Raval, van canviar la roba per mascaretes i bates, unes peces que al març i abril eren indispensables per al personal sanitari. Van confeccionar més de 6.000 mascaretes i les van repartir en molts hospitals catalans, amb l'ajut de treballadors del sindicat, però també de voluntaris que es van sumar. “No parava de sonar el telèfon, molta gent volia ajudar”, reconeix Dieye. A banda, des del col·lectiu també es van organitzar per portar menjar a unes 300 persones que es van quedar de la nit al dia sense ingressos. “Som els portaveus dels sense veu, i en aquest moment tan complicat, pensem en tots els que s'han quedat sense feina per poder comprar aliments”, admet.

També es van transformar en qüestió de setmanes el Grup Àuria, un conjunt d'entitats i empreses situades a Igualada que donen feina a persones amb discapacitat intel·lectual en diversos àmbits de treball. Entre d'altres, gestionen una planta de cosmètica que es va tancar de forma precipitada pel confinament. Durant setmanes, tot l'equip va treballar incansablement amb una idea: reconvertir la planta de cosmètics en una que produís gel hidroalcohòlic, un producte de màxima necessitat i que també escassejava en els primers moments. I així ho van fer, amb la qual cosa van poder treure de l'ERTO a més de 300 persones que necessitaven tornar a la feina, tenir rutines, i que a més a més, el seu treball, els va aportar beneficis i autoestima: “sentir que participaven socialment per fer front a la pandèmia els va fer sentir millor”, ha assegurat Laura Pinyol, responsable de comunicació del grup.

Una història increïble també és la dels Health Warriors, un grup d'amics que es van unir per donar suport al col·lectiu sanitari portant-los menjar als hospitals. Van fer una crida, i en poques setmanes més de 150 restaurants, bars i forns de pa col·laboraven amb ells. Més de 40 taxistes de Barcelona es van sumar ajudant-los en la logística, i en total van repartir 30.000 racions. “Crèiem que era molt necessari que els sanitaris tinguessin una alegria en algun moment del dia”, ha explicat Francesc Terns, cofundador d'aquesta iniciativa. Dos mesos després, es van tornar a ressituar davant una nova realitat: les famílies més vulnerables tenien problemes per comprar menjar, i per això van començar a repartir els àpats entre qui més ho necessitava. “L'alimentació és un dret universal, no pot ser un privilegi”, ha clamat Terns.

Tot i que no formen part de l'acció social, a la taula rodona també ha participat Jordi Marí en representació del Festival Cruïlla. Ells també van haver d'aturar tota la maquinària que implica fer un esdeveniment al qual assisteixen 100.000 persones i una cinquantena d'artistes. Després del primer impacte, van començar a repensar què podien fer. “Vam decidir tirar endavant assumint riscos i d'una manera una mica inconscient, perquè no teníem la seguretat de poder fer el que estàvem anunciant que faríem”, ha dit, en relació al Cruïlla XXS, un festival en format reduït que es va poder tirar endavant i que de fet va ser un dels pocs que es va organitzar a Barcelona aquest estiu.

Per acabar la jornada, què millor que projectar nous camins, resituar-nos en l'acció, i deixar enrere aquesta paràlisi que ha provocat en molts la pandèmia. Per fer-ho, els participants de la jornada han realitzat el taller de cures Cuidar la vida, impartit per la psicòloga i terapeuta Alba Domingo Santamaria, de la Lluerna, qui ha donat eines i pautes per aconseguir albirar una nova senda cap a l'optimisme, buscant-nos per trobar aquesta nova via que de seguir l'acció social sap trobar, com sempre ha fet.

Recupera la jornada sencera en aquest enllaç.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article