Més de la meitat dels barcelonins pateixen estrès a causa de la pandèmia

Redacció

La gran majoria dels barcelonins i barcelonines es mostren clarament pessimistes per la crisi sanitària provocada per la Covid-19. El 55,3% afirma que la pandèmia provoca estrès en tots els aspectes de la seva vida, set de cada deu entrevistats (69,7%) pateixen per la salut de les persones estimades, i prop del 50% assegura que també pateix neguit per la seva situació econòmica, segons apunta el Baròmetre municipal.

D’altra banda, gairebé set de cada deu entrevistats (66,8%) es mostren en principi disposats a vacunar-se contra la Covid-19 en el moment en què la vacuna estigui disponible i validada per les autoritats sanitàries. D’aquest, el 37,5% n’està convençut (segur que si) i el 29,3 % diu que probablement sí que es posaria la vacuna. Les dones són més reticents a la vacuna i per edats, els més joves (18-24 anys) i els més grans (+de 64) són els que s’hi mostren més disposats.

Així ho recull el baròmetre semestral corresponent al mes de desembre de 2020, que s’ha elaborat a partir de 800 entrevistes telefòniques fetes entre el 25 de novembre i el 3 de desembre. A diferència del juliol, on hi havia un optimisme contingut pel fi del confinament, aquesta enquesta està marcada per la incertesa que ha generat la segona onada de la pandèmia, les restriccions que hi ha hagut a la tardor i la incertesa sobre l’evolució de la malaltia. Per tot això el Baròmetre mostra un estat d’opinió clarament pessimista que es deixa veure en tots els indicadors sobre la ciutat, sobre el país sobre la situació política, les expectatives econòmiques o la gestió.

Pel que fa a la salut, el 44,4% de les persones entrevistades explica que la seva salut s’ha ressentit, d’alguna o altra manera, per aquesta situació de pandèmia. Hi ha una gran diferència segons el sexe: mentre que un 53,3% de les dones afirma que la seva salut s’ha vist afectada, en els homes el percentatge baixa al 34,0%. 

D’altra banda, el Baròmetre confirma que hi ha negacionistes. Una part important dels entrevistats està d’acord amb idees àmpliament desmentides per la comunitat científica. Així, quatre de cada deu creuen que el virus és una creació d’un laboratori i el 16,5% que és una conspiració de les elits mundials per retallar les llibertats individuals. La població més jove i probablement més afectada per la situació econòmica es mostra més reticent a noves restriccions.

Empitjora la imatge de la ciutat

El 65,9% dels entrevistats creu que la ciutat ha empitjorat i un 20,6% opina que ha millorat. El mateix passa en l’opinió sobre Catalunya i Espanya, que també evoluciona negativament. Hi ha confiança, però, en la recuperació de la ciutat i del país. El 61,0% creu que Barcelona millorarà en el proper any.

Pel que fa a la principal preocupació dels ciutadans, la inseguretat es manté com el principal problema amb un 12,4% de les respostes, molt lluny del 29,1% d’ara fa un any. Aquesta disminució topa amb l’emergència de la crisi sanitària i econòmica que, en conjunt, suma un 24,5% de les respostes si s’agrupen totes les problemàtiques directament o indirecta relacionades amb la pandèmia. Així, tenim un 9,0% de respostes associades a l’atur, un 7,2% als problemes econòmics i un 8,3% que esmenta directament el coronavirus.

Malgrat la irrupció d’aquesta crisi, una problemàtica de ciutat com és la circulació se situa en segon lloc i confirma el repunt iniciat el juliol passat i experimenta un augment de les respostes, tot passant del 5,6% al 9,4%.

Valoracions negatives dels polítics i les institucions

La pandèmia passa factura a totes tres institucions, que empitjoren les seves valoracions. La gestió de l’Ajuntament continua sent la millor valorada de les diferents administracions, si bé en aquest baròmetre els crítics són majoria i el 46,1% dels entrevistats valora com a dolenta o molt dolenta la gestió municipal, enfront un 39,2% que la troba bona o molt bona i un 14% que la troba normal. En el cas de la Generalitat els crítics arriben al 53,1% i al 59,8% en el cas del Govern espanyol.

En aquest context, baixen les valoracions de tots els líders polítics municipals. Ernest Maragall és l’únic líder polític que aprova amb un 5.2. El segueixen Jaume Collboni, amb un 4,7; Elsa Artadi, amb un 4,4, i l’alcaldessa Ada Colau que rep una puntuació de 4,3. A Mari Luz Guilarte li atorguen un 3,5; Josep Bou obté un 3,0 i Manuel Valls és el polític municipal pitjor valorat amb un 2,7 de nota mitjana.