Deu anys del veto al tabac en espais tancats: els experts veuen avenços “molt importants” però demanen més prevenció

ACN

El 2 de gener del 2011 va entrar en vigor la llei que va eliminar el fum dels espais públics tancats i que enduria la del 2005, quan va començar el desterrament de la cultura del tabac a l'Estat espanyol. Ara bé, deu anys després, la llei ha quedat curta? El responsable de Prevenció i Control del Tabaquisme de Salut; el cap de Cardiologia de Vall d'Hebron i el cap de Pneumologia de l’Hospital del Mar, destaquen els avenços “molt importants” de la llei en la protecció del fum i la conscienciació col·lectiva. Ara bé, troben a faltar noves accions en els últims anys, una regulació estricta dels cigars electrònics i més polítiques de prevenció, sobretot per als joves. També temen l'impacte que pot tenir la pandèmia en l'addicció.

La llei aprovada el 2010 i que va entrar en vigor el 2011 ha convertit en record l'aire viciat de bars i restaurants i l'olor de tabac de la roba amb què es torna a casa. La llei va corregir algunes ambigüitats de la del 2005, que permetia que els bars i restaurants petits decidissin si es podia fumar en el seu interior i que els grans dediquessin un espai reservat tipus peixera. Ni treballadors ni clients de l'hostaleria havien quedat ben protegits del fum.

El cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Suelves, afirma que la llei del 2005, que va eliminar pràcticament tota la publicitat del tabac, entre altres grans canvis, i la reforma del 2010 van situar l'estat espanyol “molt per davant” d'altres països de l'entorn pel que fa a les polítiques de prevenció i control del tabaquisme.

Suelves assenyala que la llei ha contribuït a continuar reduint el consum de tabac, que ja en les últimes dècades del segle XX havia baixat entre els homes, però no en les dones, i sobretot a protegir del fum no només en els espais regulats, com els llocs de treball, sinó també a l'interior de les llars. “Col·lectivament, s'ha traslladat la normativa a les vides quotidianes”, reflexiona.

El cap de Cardiologia de l'hospital Vall d'Hebron, Ignacio Ferreira, considera que la llei és una de les “més importants” per reduir la incidència i la mortalitat de les malalties cardiovasculars i en destaca la protecció dels no fumadors. Una de cada deu morts que es pot atribuir al tabac ho és d'una persona no fumadora, indica. “Legislar es molt difícil, però aquesta llei demostra clarament que de vegades una restricció a temps és positiva, almenys a llarg termini”, apunta Ferreira. També recalca que la llei del 2005 ha permès estalviar al sistema sanitari 23.000 milions d'euros i la del 2010, 11.000 milions d’euros.

“Va canviar sobretot el posicionament de l'Estat en assumir que als governs els pertoca vetllar per la salut pública i evitar el consum de substàncies addictives”, assenyala el cap de Pneumologia de l'Hospital del Mar, Joaquim Gea, que fa un balanç “positiu” de la llei, si bé les expectatives que va generar eren “més optimistes”.

Els experts coincideixen que la llei ha consolidat el clima social i cultural que fumar és una greu amenaça per a la salut. “La gent està més mentalitzada. A alguns pacients, els costa de reconèixer que fumen. Cap pacient es plantejaria fer marxa enrere en les restriccions”, destaca el cap de Cardiologia de Vall d'Hebron. “Hi ha alguns pacients que els sap molt greu dir que fumen, encara que se'ls vegi el paquet a la butxaca de la camisa a l'estiu”, explica el responsalbe de Pneumologia de l’Hospital del Mar.

A Catalunya el tabac causa cada any més de 9.000 morts, 25 cada dia. Des que es va aprovar la llei, el nombre de fumadors ha anat baixant de forma paulatina, amb l'excepció del 2018, quan un repunt en el consum va fer encendre les alarmes. El 2019, però, es va recuperar la tendència decreixent. Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), un 29,5% de la població fumava de forma diària o ocasional el 2010 i el 2011; el 2017, aquest percentatge s'havia reduït al 24%; el 2018 va pujar al 25,6% i el 2019 va situar-se en el 23,9%. Nou de cada deu persones declaren gaudir d'un entorn sense fum (2019).

Els infarts baixen un 10%

El cap del Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron destaca que la incidència global dels infarts de miocardi a l'estat espanyol ha baixat entre un 10 i un 12% en els últims deu anys, quan ha disminuït el consum de tabac i, sobretot, l'exposició al fum per part dels no fumadors. Si bé és difícil establir una relació de causalitat entre la llei i les malalties cardiovasculars, apunta que les mesures poden haver estat un factor important. “La llei i el seu compliment s'han fet força bé. Si és suficient? Entre un 15 i un 20% de la mortalitat en malalties cardiovasculars es pot atribuir al tabac”, respon per deixar clar el recorregut que encara hi ha.

Pel que fa al Servei de Pneumologia, les patologies pulmonars més associades al tabac són l'MPOC -malaltia pulmonar obstructiva crònica- en les seves dures formes principals, la bronquitis crònica i l'emfisema, i el càncer de pulmó. Si bé el pronòstic del càncer de pulmó ha millorat en els darrers anys, és un dels més agressius. El doctor Gea, especialista en MPOC, explica que durant aquests anys no han observat una disminució de la incidència d'aquesta malaltia, que afecta un 10% de la població adulta.

El doctor Gea recalca que les variacions en la incidència de malalties com l'MPOC o el càncer de pulmó no es veuen fins al cap de molts anys, si bé sí que ha canviat el perfil dels pacients. La incidència del càncer de pulmó ha pujat entre les dones i també entre els no fumadors. “Aquí hi ha un debat molt important sobre l'impacte del dièsel o altres partícules contaminants i del tabaquisme passiu”, recorda.

Limitacions: manca d'accions en els darrers anys i regulació de nous productes

Suelves creu que una de les principals limitacions és que la llei “no ha anat seguida de nous passos decidits endavant” i això n'ha debilitat l'efecte al llarg del temps. De fet, el responsable de Salut apunta que aquesta manca de noves accions podria ser un dels factors darrere del repunt del 2018. “No s'han vist grans campanyes ni intervencions en els darrers anys”, constata.

El doctor Gea també troba a faltar grans campanyes institucionals a nivell estatal: “L'Estat treu bastants diners del tabac, però no té res a veure amb el cost per al sistema sanitari. La diferència és claríssima. I el més important és que estem parlant de vides humanes”.

Un altre dèficit que veu Suelves és alguna ambigüitat que va quedar, sobretot pel que fa a les terrasses dels bars i restaurants, i que fa difícil verificar el compliment de la normativa. La llei estableix com a espai a l'aire lliure de l'hostaleria aquell que té un màxim de dues parets. En molts casos, es fuma en terrasses amb tres parets i això és una infracció. De fet, a principis d'any, el Govern va començar a reforçar els controls a les terrasses, però la pandèmia n'ha trasbalsat els plans.

El cap del Servei de Prevenció i Control de Tabaquisme assenyala que l'altre “gran forat” en la regulació són les noves formes de consum de tabac i productes relacionats, com les cigarretes electròniques, que van irrompre al mercat el 2013. Tot i que precisament la llei es va modificar el 2014 per aquest motiu, Suelves insisteix que la regulació continua tenint escletxes i vulnerabilitats de què s'aprofiten aquests nous productes.

Reptes: paquets sense marques i més prevenció

Suelves assenyala que davant d'aquest panorama els governs estan preparant “noves regulacions que contribueixin a corregir deficiències”. En el cas de Catalunya, Salut està preparant una nova llei d'addiccions, la memòria preliminar de la qual es va aprovar a principis d'any. Pel que fa al tabac, la llei planteja prohibir fumar en més espais, com a l'interior de vehicles, i vol equiparar la regulació dels nous productes, com les cigarretes electròniques, amb la dels cigars convencionals.

El representant de Salut també considera que aquestes accions han d'anar acompanyades d'altres de competència estatal, com la fiscalitat del tabac, o eliminar les marques dels paquets perquè “deixin de ser publicitat mòbil”. Hi coincideixen plenament els dos metges. El de Vall d'Hebron creu que s'ha de suprimir qualsevol menció, directa o indirecta, al tabac i el del Mar sospesa que, si bé les fotografies d'advertència de les greus conseqüències en la salut que pot provocar el tabac van tenir un fort impacte al principi, ara apunta que podrien ser més efectius paquets de marca blanca.

Els doctors també creuen que falten més polítiques de prevenció, i no només restrictives, sobretot entre els joves. A Catalunya, l'edat mitjana en què els adolescents comencen a fumar és entre els 14 i els 15 anys i gairebé el 40% dels escolars de 14 a 18 anys ha fumat alguna vegada. “És un problema molt seriós, perquè alguns quedaran enganxats i fumaran durant molts anys”, adverteix el doctor Gea.

El cap de Pneumologia de l’Hospital del Mar també troba a faltar grans campanyes estatals que situïn la lluita contra el tabac en l'atenció primària: “Són moltes malalties les que s'associen amb el tabac i no totes del pulmó. El càncer de bufeta també hi està molt relacionat i les malalties cardiovasculars. Als hospitals arriben ja els pacients amb l'emfisema o càncer de pulmó. S'ha de parar abans. La primera línia de combat ha de ser la primària”.

Fàrmacs per deixar de fumar just abans de la pandèmia

Com la pandèmia del coronavirus pot estar afectant l'addicció al tabac és una incògnita per als experts i de moment no tenen dades robustes. Temen, però, que el context estressant, de fragilitat social, n'incrementi l'addicció i que les dificultats per accedir als centres sanitaris, sobretot en els primers mesos de la pandèmia, redueixi la demanda de tractaments per deixar de fumar.

De fet, l'1 de gener del 2020, per primera vegada dos fàrmacs per deixar de fumar, la vareniclina i el bupropion, van passar a estar finançats pel sistema públic. Això va fer disparar la demanda de tractaments en els primers mesos de l'any passat, però l'esclat de la Covid-19 la va fer caure en picat, en un context en què hospitals i primària es van bolcar a atendre els pacients amb coronavirus. Això va fer que pacients amb altres malalties o per altres motius no accedissin als centres de salut a la primavera.

Passada la primera onada, s'ha recuperat de forma parcial l'interès en aquests fàrmacs. “Hem de treballar per reconstruir la seguretat que han de tenir les persones fumadores en els centres de salut com una ajuda potencialment molt útil perquè deixin de fumar”, afirma Suelves.