Arrels denuncia “l’estigmatització” de les persones sense llar que rebutgen un allotjament temporal

Redacció

La Fundació Arrels alerta de "l'estigmatització" que pateixen les persones sense llar que rebutgen traslladar-se a allotjaments temporals per refugiar-se del fred. Eel director de l'entitat, Ferran Busquets, ha lamentat que després de la mort de dues persones sense llar al carrer es va posar el focus en què una de les persones s'havia negat prèviament a anar a un alberg temporal. 

"Els albergs no són ni la solució ni el model adient", ha sentenciat. Per a Busquets cal una solució "definitiva i no temporal" i ha remarcat que ara mateix les accions estan "basades en factors meteorològics". "No s'han de fer accions d'estiu i d'hivern, sinó que s'ha de fer que no hi hagi gent dormint al carrer", conclou.

Busquets ha admès que els preocupa l'estigmatització que pateixen aquestes persones, i ha defensat que en alguns casos no anar a un allotjament temporal "potser és una bona decisió" perquè sovint implica deixar un espai del carrer que les persones ja s'han fet seu, on hi poden tenir mantes i un matalàs, només per pocs dies.

En aquests albergs temporals sovint no s'hi pot desplaçar tot aquest material, ni els animals de companyia, de manera que algunes persones prefereixen no deixar el carrer només per pocs dies i no hi van. "Ho deixes tot, vas a l'alberg i després has de tornar a començar, i a vegades això es fa tan dur i complicat que prefereixen no anar-hi", ha explicat.

Una meteorologia adversa el 79% dels dies de l’any

El director de la Fundació ha demanat a les administracions que no es facin accions només centrades en els factors meteorològics per combatre la problemàtica. Segons ha explicat, això no és efectiu perquè les persones sense llar pateixen les inclemències de temps tant en dies de molt fred com de molta calor o de pluja. Això, segons un estudi de l'entitat, passa en el 79% dels dies de l'any, de manera que el que creuen que cal és solucions "definitives".

Busquets ha explicat que Arrels coneixia una de les persones mortes, de 38 anys, que havia anat diversos cops al centre de la Fundació durant els darrers sis anys. En el cas de la segona persona, trobada al Parc de la Ciutadella, ni Arrels ni l'Ajuntament hi havia tingut mai contacte. Busquets ha apuntat que en els dos casos és probable que hagin mort de fred –els fets van tenir lloc en plena onada de fred durant el temporal Filomena–, però ha remarcat que fins que no acabi l'autòpsia no es podrà confirmar.

Les entitats reclamen la implicació de les administracions

La Taula del Tercer Sector assegura que el sensellarisme és "un repte de país" i demana, per tant, que totes les administracions públiques s'impliquin a fer-hi front. En un comunicat l'endemà de la mort de les dues persones sense llar a Barcelona, assenyalen que la resposta no pot ser només local, sinó que totes les administracions "hi tenen una responsabilitat".

A més, expliquen que tot i que, ara, pugui tenir una dimensió més metropolitana, és una realitat que afecta diverses ciutats catalanes. La Taula del Tercer Sector, integrada per més de 3.000 entitats socials, creu que la mort de les dues persones evidencia un problema que "no para de créixer" i que és estructural. A més, han demanat invertir-hi més recursos públics perquè són "insuficients".

Per això, les entitats reclamen mesures "veritablement transformadores" que vagin a l'arrel del problema per "capgirar" la situació. A més, denuncien que sovint les polítiques públiques "deixen fora" les persones sense llar i lamenten que les solucions que se'ls ofereix acostumen a ser temporals. "No volen un sostre, volen una llar", diuen.

Segons la Taula del Tercer Sector el sensellarisme és un fenomen estructural fruit de desigualtats socials que comporten "un vulneració de drets", com la manca d'accés a un habitatge digne i assequible, la precarietat laboral i les dificultats per accedir a uns ingressos mínims que permetin assegurar la cobertura de necessitats bàsiques. Les entitats també denuncien que les persones sense llar són un dels col·lectius exclosos de la Renda Garantida de Ciutadania.