Els assistents personals alerten que aprenen sobretot amb la pràctica i reclamen més formació

Segons ECOM, a l'assistència personal se li valora la puntualitat, la disponibilitat, la predisposició, ser resolutiu i la confidencialitat


Els assistents personals constaten que aprenen sobretot amb la pràctica i reconeixen com a principals formadores, gairebé les úniques, a les persones amb discapacitat que acompanyen. Per això, demanen a l’administració que els proporcioni més estudis i cursos específics. Així ho apunta un estudi d'ECOM, que revela el 93% dels assistents personals es veuen molt o força capacitats per exercir, però no per la seva formació, ja que el 59% de persones que no han rebut formació d’assistent personal sí que es veuen preparats, sinó per l’experiència que han adquirit acompanyant la persona.

Segons l'estudi d'ECOM, el 41,8% dels enquestats creuen que estan molt capacitats i el 51% creuen que ho estan força. Només el 7,1% es veuen poc capacitats. El treball revela una relació clara entre l'autopercepció i l'experiència al sector, ja que el 66,7% de persones que han treballat més de set anys al sector es veuen molt capacitades, mentre que les úniques persones que van respondre que estaven poc capacitades havien estat entre zero i tres anys al sector. Les persones amb discapacitat que atenen els assistents també veuen als seus assistents com a molt o força capacitats, encara que en menor mesura, amb un 76,9%. El 16,9% els veuen poc capacitats i el 6,2% com a molt poc. 

Més formació en vida independent, primers auxilis i drets humans

Així, vuit de cada deu assistents personals consideren que el seu formador principal és la persona que acompanyen, mentre que només el 6,1% creuen que el formador principal és la formació prèvia. En ser preguntats per quina és la formació considerada més útil, el 74,5% dels enquestats creuen que pot ser tant la formació externa com la persona usuària. De fet, fins al 91,8% consideren que la persona amb discapacitat que acompanyen els forma en el dia a dia. Des de la perspectiva de les persones usuàries, quatre de cada deu creuen que formen l’assistent diàriament, mentre que gairebé cinc de cada deu creuen que només ho fan a l’inici o quan els sorgeixen noves necessitats. Nomes un 6,2% no considera estar-lo formant.

Les qualitats que tant les persones que s’acompanyen com els assistents més valoren són la puntualitat, la disponibilitat, la predisposició, el fet de ser resolutiu i la confidencialitat. El 30% d'assistents personals, però, creuen que es necessitaria formació vinculada al concepte de vida independent, un 26% a l'àmbit dels primers auxilis i un 25% a aspectes relacionats amb els drets humans de les persones amb discapacitat.

Una professió altament feminitzada

Segons els resultats de l’estudi, l'assistència personal és una feina altament feminitzada, amb un 72,4% de dones. Gairebé la meitat dels treballadors tenen entre 46 i 60 anys, mentre que el 33,7% tenen entre 46 i 60 anys. Pel que fa a la nacionalitat, el 40,8% tenen la nacionalitat espanyola i el 57,1% són de fora de la Unió Europea. En relació al seu lloc de naixement, set de cada deu han nascut a l'estranger, i el 22,4% han nascut a Catalunya.

Un 46,9% dels enquestats ha acabat l’educació secundària post-obligatòria i un 27,6% tenen títols d'educació superior. En aquests casos, el 60% dels preguntats ha fet estudis en àmbits sanitari, educatiu i social. D'altra banda, també destaca el fet que el 38,8% dels assistents compaginen aquesta feina amb altres a temps parcial. A més, el 77,6% dels assistents ha treballat més d'un any amb la mateixa persona usuària, fet que demostra poca rotació.

L'estudi s'ha fet amb les respostes de 98 assistents personals de serveis finançats per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i de 65 usuaris d'aquests programes. En el cas dels assistents, l'índex de resposta de l'estudi se situa en el 53,2% dels assistents de Catalunya, i en el 49,6% del total d'usuaris de serveis a Catalunya.

Un model “d’èxit” basat en la complicitat

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha volgut posar en valor el "model d'èxit" de l'assistència personal a Catalunya. Segons el conseller, la clau està en la col·laboració entre entitats i administracions i en la capacitat per "teixir complicitats i mirades" amb la ciutadania organitzada.

D'altra banda, el conseller ha recordat que s'està treballant per tirar endavant el decret per regular la figura de l'assistent personal a Catalunya, ja que, entre altres qüestions, la llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència no ha desplegat mai una formació específica per a aquest perfil professional. En aquest sentit, El Homrani ha explicat que aquesta ordre servirà per "culminar" la feina feta fins al moment.

El Homrani ha explicat que en el model d'atenció a les persones cal posar al centre l'equitat i la igualtat d'oportunitats i ha remarcat que per aconseguir-ho cal tenir en compte tant l'autonomia personal com l'acció comunitària. Segons ha assegurat, això és un consens de país que va més enllà de les administracions.

D'altra banda, El Homrani també ha situat com a assignatura pendent la inserció laboral de les persones amb discapacitat, més enllà del mercat protegit dedicat al col·lectiu, i ha criticat que la LISMI (Llei d'Integració Social dels Minusvàlids) "mai s'ha complert al 100%" en aquest punt. Per la seva banda, el regidor de l'Ajuntament de Barcelona Joan Ramon Riera ha defensat una universalització del servei d'assistència personal i ha avisat que tot i que és un bon model "no pot morir d'èxit". El regidor també ha posat en valor que es posa el focus en l'usuari, que rep el servei i participa de la seva construcció.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article