Les plataformes exigeixen blindar la llei contra la pobresa energètica i habitacional abans que el TC es pronunciï

Un acord entre Estat i Generalitat per protegir la Llei 24/2015 evitaria que 3.289 famílies fossin desnonades


Les plataformes ciutadanes demanen un pacte entre Estat i Generalitat per blindar la Llei 24/2015,  de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, més coneguda com la llei antidesnonaments. La urgència per blindar aquesta llei arriba ara davant una imminent sentència del Tribunal Constitucional al recurs que el PP va fer contra el Decret 17/2019. Un decret que es va impulsar, precisament, per ampliar la cobertura de la Llei 24/2015. Si la sentència del TC fos negativa, 3.289 famílies serien desnonades, ja que en aquests moments estan pendents d’un lloguer social, segons dades de la Generalitat.

El 5 de febrer i el 4 de març de 2020 es convalidaven al Parlament els Decrets Llei 17/2019 i 1/2020 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Ambdues normes amplien la cobertura de la Llei 24/2015, de manera que es protegeixen noves situacions d’emergència com els desnonaments per finalització de lloguers socials o els desnonaments invisibles pel fet d’aplicar augments abusius a la renda de lloguer quan es vol renovar un contracte, entre d’altres. També estipulen que els contractes de lloguer social passen de tres a set anys, i es redibuixa la figura de gran tenidor, que és aquella entitat en possessió de 15 propietats.

La Llei 24/2015 vas ser fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular, i, un cop aprovada, s’han aconseguit aturar milers de desnonaments i talls de subministrament arreu de Catalunya. Al mateix temps, les plataformes expliquen que han continuat lluitant per ampliar la cobertura i protegir cada vegada més a les famílies en situació de vulnerabilitat, “malgrat els atacs constants”.

La impugnació del PP

El darrer atac, expliquen les plataformes en un comunicat, va venir del PP amb la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra els decrets llei 17/2019 i 1/2020, al·legant que aquestes normes són “un atac frontal al dret a la propietat privada i una vulneració competencial en matèria de drets”. El recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP el passat mes de juliol va ser admès a tràmit i es preveu que aquest mes de gener surti la sentència del TC.

Paral·lelament, el govern central del PSOE va convocar la Comissió Bilateral Estat-Generalitat per debatre i negociar algunes discrepàncies en relació als dos decrets llei. Per la seva banda, el Grup Promotor de la Llei var fer arribar les seves propostes a la Generalitat per tal de seguir incidint en la constitucionalitat i l’aplicació total de la Llei.

No obstant, les plataformes ciutadanes reconeixen que “malauradament i massa sovint, governs i tribunals cedeixen a les pressions del poder econòmic exercit per la banca i fons voltors i han obviat el seu deure de protecció de les persones, els drets humans i la justícia social”. Per aquest motiu, exigeixen al govern del PSOE que estableixi “urgentment” un acord amb la Generalitat que blindi definitivament la Llei 24/2015 davant la possible sentència i altres atacs, “de manera que no sigui retallada en cap dels drets que protegeix”.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article