Veïns de Sabadell lamenten que el Col·legi d’Arquitectes no opti per l’enderroc dels pisos amb problemes estructurals

ACN

Els veïns del polígon Arraona, al barri dels Merinals de Sabadell, lamenten que el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) es decanti per reparar els desperfectes en els 170 habitatges amb greuges estructurals en lloc del seu enderroc i substitució. Els veïns lamenten el resultat de l'informe, que consideren que no és neutral, com s'havia establert, i que suposarà un cost de 13.000 euros per veí, un import massa elevat que fa difícil que es pugui fer front.

L'anàlisi que s'hi ha fet apunta que no hi ha deficiències estructurals als fonaments, mentre detecta algunes lesions a les zones humides i galeries. Això obliga a substituir les bigues malmeses, i es recomana revisar els subministraments bàsics.

L'estudi es duu a terme després dels diversos problemes registrats en els edificis de la zona, i que va dur a enderrocar els blocs en pitjor estat per a construir-ne de nous en el seu lloc. En l'informe, fet a partir de l'anàlisi dels 14 blocs que queden, es detalla que els sostres requereixen actuacions, però en cap cas l'enderroc.

"Ens diuen que no tenim raó, que l'estructura està perfecta, i que tots els defectes estructurals són degut al mal manteniment del més dèbil, que és el veí", explica el president de l'Associació de Veïns de Merinals, Francisco García. No obstant, detalla que ha calgut fer constants reparacions per arreglar des d'humitats fins a despreniments de parets i sostres.

Denuncia, a més, que no l'informe no és neutral, com s'havia acordat. "Calia explicar la situació real dels pisos i comparant-lo amb l'informe de 1992, en què es va acordar la substitució de 600 habitatges", assenyala, fet que va permetre enderrocar un primer conjunt d'edificis per aixecar-ne de nous. "Es fa èmfasi en les reparacions i descarta la substitució, cosa que no es va demanar a l'hora de fer l'informe", afegeix.

Els veïns van rebre el resultat de l'informe dilluns al vespre, i aquest matí part d'ells s'han trobat a la plaça Doctors Banting i Best, al cor del barri, per valorar la situació, que han qualificat de "gerra d'aigua freda". Es calcula que cada veí hauria d'assumir un cost de 13.000 euros per reparar els danys a casa seva, una suma inassumible per unes economies domèstiques que en la seva majoria són molt dèbils.

Abans de finals de mes s'haurà de constituir una mesa de negociació, tal i com s'havia acordat, on exposaran el seu malestar per les conclusions i per l'incompliment d'uns mínims. Entre aquests, s'havia acordat no incloure el concepte d'estat de "ruïna tècnica i econòmica" a l'hora d'emetre una resolució, un aspecte que finalment sí que s'ha inclòs en considerar que aquesta no és la situació en què es troben els blocs, fet que determina que l'enderroc no és necessari.

No obstant, els veïns insisteixen en què la degradació dels immobles està molt accelerada, i posen com exemple els dos esfondraments viscuts en el darrer any a l'interior d'immobles, fet que consideren que posa en risc la vida de les persones. Per aquest motiu, insisteixen en mantenir la seva reclamació perquè el conjunt sencer sigui enderrocat per deixar pas a blocs de qualitat i sobretot segurs.

Un barri marcat per les deficiències

Els pisos del polígon Arraona dels Merinals es van construir al 1956 sobre els terrenys del nord de l'antic bosc de Can Feu, després que l'Ajuntament de l'època va comprar-los i els va cedir a l''Obra Sindical del Hogar'. El conjunt va canviar la fesomia de la ciutat, amb diversos blocs de pisos, entre els quals dos gratacels de quinze plantes.

Els seus primers residents eren de classe obrera, i el cost de cada pis oscil·lava entre les 52.279 i les 103.485 pessetes. No obstant, la zona no disposava de serveis com ara enllumenat públic, transport col·lectiu o terres i places ben asfaltats, un greuge que ben aviat es va sumar als problemes que començaven a presentar els immobles, amb problemes a les façanes i amb els sistemes elèctrics dels ascensors.

Als anys 80, els problemes van augmentar, amb la detecció d'aluminosi en diversos blocs. Amb el pas del temps es van registrar més problemes de caràcter estructural, que van dur a la demolició de part dels blocs i a la construcció de nous edificis en el seu lloc, un procés que els veïns reclamen que es repliqui amb els blocs originals encara existents.

L'estat de deteriorament i abandonament que viu la zona se suma a l'ocupació de pisos, que acabat en algunes ocasions amb incendis, i fins i tot ensorraments parcials de sostres.