El 10% dels treballadors europeus vivien en el llindar de la pobresa abans de la pandèmia

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

“Hi ha un 10% de treballadors a la UE amb un salari que no els garanteix estar fora de perill d’exclusió”, explica Jordi Curell, director General d'Ocupació, Afers Socials i Inclusió de la Comissió Europea, en un debat que ha posat sobre la taula la necessitat d’un salari mínim europeu. El 28 d’octubre de 2020, la Comissió Europea va proposar una directiva de la UE per garantir que els treballadors de la UE estiguin emparats per salaris mínims adequats que els permetin viure dignament allà on sigui que treballin.

L’acte telemàtic, organitzat per l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, ha comptat amb un diàleg de les diputades de la comissió d’Ocupació i Afers Socials, Rosa Estaràs, del Partit Popular Europeu (PPE) i Alícia Homs, de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu (S&D) .

Segons Curell, és important fer arribar la proposta del salari mínim europeu “perquè les dades econòmiques i sociològiques demostren que el treball no paga. Hi ha un 10% de treballadors amb un salari que no els garanteix estar fora de perill d’exclusió. A Espanya és un 13%”. És aquest context, ha dit Curell, que fa que la comissió es plantegi aquesta proposta.

El 2020, la majoria dels Estats membres de la Unió Europea tenen un salari mínim legal (21 de 27), mentre que altres sis tenen nivells salarials determinats a través de la negociació col·lectiva. Els salaris mínims mensuals varien àmpliament a la UE, des dels 312€ a Bulgària fins als 2.142€ a Luxemburg (juliol de 2020).

L’eurodiputat ha deixat clar que la proposta per a un salari mínim no pretén, en cap cas, fixar un mecanisme obligatori de salari mínim, ni imposar una obligació d’introduir un salari mínim, ni que s’estengui l’efectivitat o cobertura dels acords col·lectius.

Què posa sobre la taula aquesta proposta de llei?

Hi ha diversos tipus de mesures, en funció de si els països tenen un sistema de fixació dels salaris mínims o no el tenen. Els països nòrdics, per exemple, no els tenen. Els països que si que compten amb un salari mínim fixat per llei, com és el cas de l’Estat espanyol, haurien de tenir en compte criteris com el poder adquisitiu, els elements de productivitat i que hi hagi interlocutors socials, com els sindicats.

Ara bé, per tots els altres països que no tenen fixat aquest salari mínim, la nova proposta de llei incentiva que es promogui l’establiment salarial, mitjançant convenis col·lectius. “S’ha consultat, de manera molt intensiva, als agents socials, sindicats, etc... en funció de la resposta, la comissió fa una proposta i els agents socials poden rebatre-la”, ha assenyalat Curell, qui insisteix que “aquesta ha estat una proposta ben discutida amb els diferents actors”.

Preguntat per si el salari mínim afectarà també els països de la UE de fora de la zona-euro, Curell ha respòs que sí. “No estem parlant d’un mateix salari mínim sinó de mecanismes de fixació transparent”.

Què passa amb l’economia submergida?

En aquest cas, ha explicat Curell, la proposta no els afecta. “Ara se’n beneficien els treballadors que tenen contracte. Som conscients que les formes de treball han canviat. Aquesta directiva no ho aborda però s’està plantejant pel 2021. Com es pot regular el treball de les plataformes, com els riders, falsos autònoms, etc. Estem pensant què es pot fer per donar una regulació adequada a aquest fenomen que no és nou, desgraciadament”.

El novembre de 2017, les institucions europees van proclamar conjuntament el Pilar Europeu de Drets Socials, establint el compromís de la UE amb uns salaris justos.

Curell s’ha mostrat optimista davant la possible negativa de la patronal per augmentar el salari mínim en països on aquest és realment baix. “No estem preocupats. Uns veuen les coses més des de la productivitat i els sindicats des dels drets dels treballadors. Però, tot i les postures divergents poden posar-se d’acord”. Aquesta crisi demostra, segons el polític, “que la reacció ha estat molt diferent de la crisi del 2008, allí es va defensar el rigor fiscal i ara s’ha fet una política que feia molt temps que no es feia”. Finalment, Curell ha assegurat que “abans del 2024 n’estic segur que tindrem una proposta del salari mínim europeu”.

En el diàleg posterior, tant Rosa Estaràs (PPE), com Alícia Homs (S&D) han posat de manifest la necessitat de reforçar el diàleg social per arribar a un acord sobre el salari mínim. “Hem de treballar molt perquè no existeixi la figura del treballador pobre. Ara és el moment adequat per fer-ho”, ha destacat Homs, i ha destacat que “aquesta proposta vol augmentar el pla europeu de drets socials i és una necessitat per recuperar-nos d’aquesta crisi”.

Per la seva banda, Estaràs ha compartit l’objectiu que tots els treballadors tinguin un salari mínim “perquè no seria just que anessin cap a la pobresa”. Amb tot, l’eurodiputada del PP ha assenyalat no estar segura “que hagi de ser una regulació europea”. “És un camí llarg però però l’objectiu el volem tots igual. Si aconseguim, almenys, un marc mínim, seria millor”.

En el 10% dels treballadors pobres hi estan, especialment, representades les dones. Quines directives es poden dur a terme per revertir-ho? Segons Homs, s’ha aprovat un instrument de transparència per fer front a la bretxa salarial. Segons Homs, “el salari mínim ajuda a reduir la bretxa salarial” i ha reconegut que el salari mínim a espanya era “molt baix”. “Actualment està fixat en 950 euros i l’objectiu és arribar als 1.300 l’any 2023, encara tenim marge”, ha assegurat.