Un 22% de les persones sense llar de Barcelona ha començat a viure al carrer durant la pandèmia 

La Fundació Arrels alerta que el 60% de les dones sense sostre afirmen que ha empitjorat la seva situació


Les conseqüències socials de la Covid-19 tornen a posar-se de manifest. Segons l’últim informe informe de la Fundació Arrels, un 22% de les persones sense llar de Barcelona han començat a viure al carrer des de que va esclatar la pandèmia. “Abans del passat mes de març no havien viscut mai al ras”, afirmen des de l’entitat. A banda, des del decret d'estat d'alarma al març, Arrels afirma que han mort 21 persones que vivien als carrers de Barcelona, la més jove de 22 anys i la més gran de 71. D'aquestes 21 persones, 17 han mort directament al carrer.

D'altra banda, la Fundació assenyala que vuit de cada deu persones que han començat a viure al carrer des de l'inici de la Covid-19 són migrades, i un 55% són de països extracomunitaris.

Altra dada rellevant de la macroenquesta que la Fundació Arrels va fer el passat mes de novembre, és que el 83% dels sense sostre de la ciutat no van fer servir els equipaments d'allotjament temporal a la ciutat durant la pandèmia, és a dir, només un 11% dels sensellar s'ha allotjat en equipaments d'emergència oberts específicament per fer front al virus. Per què? Segons la fundació, la majoria d'aquestes persones que no s'hi han allotjat creuen que els espais “no donen resposta” a les seves necessitats.

Tot i això, Arrels assegura que sí que van servir per prevenir noves situacions de sensellarisme i, segons dades de l'Ajuntament, un 40% de les persones allotjades no vivien prèviament al carrer. Les persones que sí que hi van accedir hi van estar, de mitjana, uns dos mesos, i un 37% van ser a la Fira de Barcelona.

Empitjora la situació de les dones al carrer 

Les dones han estat especialment afectades per la pandèmia, i un 60% assegura que està pitjor que abans de l'inici de la Covid, davant un 45% d'homes. Durant les entrevistes, les persones que viuen al carrer han explicat que els principals motius per estar pitjor són la pèrdua de feina o les dificultats per trobar-ne, tenir menys ingressos, la falta d’habitatge, les dificultats per demanar ajuda o l’aïllament social viscut en el context de l’estat d’alarma.

D'altra banda, Arrels assenyala que des de l'inici de la pandèmia no s'ha activat cap pla de cribratge específic per a les persones que viuen al carrer ni s'ha dotat els equips de carrer de professionals de la salut. En aquest context, un 34% dels enquestats afirma que en algun moment els han fet una prova PCR i un 4% menciona altres proves per detectar si tenien la Covid-19. En aquest sentit, un 2% creuen que han passat el coronavirus i un 5% afirma haver-ne tingut símptomes. Entre les persones que afirmen haver tingut la malaltia o símptomes, només un 62% ha tingut accés a proves PCR.

La meitat de les persones enquestades assegura que tenen dificultats per alimentar-se amb àpats calents (el 52%), per fer tràmits de documentació (51%) o trobar llocs on descansar durant el dia (47%). També els costa contactar amb el seu referent social (46%), accedir a robers on canviar-se la roba (45%) o a serveis d'higiene (42%).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article