La Fundació Bofill reclama als partits invertir 650 milions d’euros anuals addicionals per assolir l’equitat educativa 

L’organització es reuneix amb les formacions per plantejar propostes concretes de cara al 14-F


La Fundació Jaume Bofill ha quantificat en 650 milions d’euros addicionals a l'any la inversió necessària per lluitar contra la segregació escolar i l'abandonament prematur i assolir l'equitat educativa.

L'organització s'ha reunit amb els partits polítics de cara al 14-F per presentar-los una agenda amb sis reptes i 15 propostes concretes. Aquestes van des de més personal per oferir més i millor atenció als més vulnerables, més recursos per als centres de complexitat i més places de Formació Professional a més recursos per a les extraescolars. El director de la Fundació, Ismael Palacín, ha destacat la bona receptivitat per part de tots els partits però ha lamentat que fins ara l'educació ha estat gairebé inexistent en la campanya electoral.

Palacín ha explicat que s'interverteix “molt poc en educació”, malgrat que suposi la segon major despesa. El director de la Fundació Bofill ha assegurat que l'increment de 650 milions d’euros és “viable” i és un esforç “abastable”. A més, ha afirmat que més enllà dels recursos, el que fa falta és “gastar millor” ja que ha considerat que part dels problemes dels sistema educatiu provenen d'una mala gestió dels recursos.

El cap de projectes de la Bofill, Miquel Àngel Alegre, ha destacat que en un primer moment és necessari que aquests recursos i les mesures associades es prioritzin entre els alumnes i centres de més necessitats i ha assegurat que això ofereix millors resultats a tot el sistema.

El primer repte és la lluita contra la segregació escolar. Entre les propostes concretes, hi ha crear una unitat dins del Departament d'Educació que coordini i promogui la implementació de mesures desegregadores, detectar el volum real d'alumnat vulnerable o amb dificultats i posar els recursos perquè puguin escolaritzar-se en centres no segregats, establir un màxim d'alumnat amb necessitats educatives especials i incrementar el finançament per garantir la gratuïtat de totes les activitats complementaris. Això per exemple requeriria 48,8 milions d’euros anuals perquè l’alumnat en risc de pobresa severa i 134,9 milions d’euros més per als que es troben en risc de pobresa tinguessin accés gratuït a totes les activitats complementàries, materials, sortides i colònies.

El segon repte és donar suport educatiu a infants i joves amb problemes lingüístics, trastorns, discapacitats o dificultats socials o econòmiques. En concret, proposen incrementar i enfortir les tasques d'acció tutorial, reduint per exemple una hora de càrrega curricular per als professorats de centres d'alta i molt alta complexitat. Aquesta acció necessita 37,7 milions d’euros anuals i 900 docents. També proposa invertir 23,9 milions per augmentar en 575 els docents i permetre grups més reduïts i seguiment telemàtic; i 16,5 milions per incrementar el personal no docent en 575 persones per fer acollida i acompanyament d'alumnes i famílies.

El tercer és superar el model transmissor i memorístic i substituir-lo per un aprenentatge basat en l'experiència pràctica de l'alumnat, el treball cooperatiu i competencial. En aquest àmbit, aposta per reformar la secundària, digitalitzar la xarxa escolar i revisar la formació inicial i permanent del professorat. En concret, demana un pla a 10 anys amb fites i mesures per impulsar el canvi educatiu en el conjunt del sistema. Proposta també una inversió de 76,1 milions d’euros per garantir equips i recursos suficients perquè tots els centres formin part de xarxes de treball col·laboratiu per a la millora educativa. El 2024,100 centres amb complexitat haurien d'haver actualitzat els seus projectes.

En aquest repte, s'inclou també la lluita contra la bretxa digital i, en concret, es demana invertir 23,5 milions d’euros per dotar de xarxes LAN-WIFI 1.230 centres educatius i 31,7 milions d’euros per oferir 110.000 paquets de connectivitat a alumnat vulnerable.

Més places d'FP

El quart repte és acabar amb l'absentisme i l'abandonament escolar. Per fer-ho, es proposa oferir 30.000 noves places de Formació Professional i garantir la connexió entre cicles de grau mitjà i grau superior d'un mateix àmbit professional. Implementar també un sistema de beques salari per a joves d'entre 16 i 18 anys, amb una dotació de 18,5 milions d’euros anuals per arribar a 5.000 beques. A més, planteja reforçar els centres i els dispositius de Noves Oportunitats Educatives per aquells que abandonen prematurament els estudis amb 10.000 noves places i 70 milions d’euros, així com estendre els plans de prevenció i lluita contra l'absentisme a 129 barris amb pla educatiu d'entorn i a 594 centres d'alta i màxima complexitat (12,2 milions d’euros anuals).

El cinquè repte és l'eliminació de les desigualtats educatives fora de l'escola. Per exemple, incrementant el finançament dels plans educatius d'entorn amb una dotació tècnica mínima de 18,9 milions d’euros, augmentant la cobertura d'activitats extraescolars i la gratuïtat d'aquestes, oferint per exemple 100.00 places gratuïtes mensuals i amb servei de menjador per a infants de 3 a 15 anys durant l'estiu (24,7 milions d’euros de cost) i atorgant ajuts de 3.000 euros a cada associació de famílies de centre d'alta i molt alta complexitat i 1.500 a la resta (5,5 milions d’euros totals).

La Fundació Bofill estableix també com a sisè repte aconseguir una educació 0-3 “per a tothom”. Per això planteja estendre la dotació d'escoles bressol públiques i establir un sistema de preus amb tarificació social que cobreixi el 100% dels costos per als de menys recursos. Una proposta concreta és destinar 20,8 milions d’euros anuals per garantir l'educació universal dels infants de dos anys en risc de pobresa severa.

Palacín ha apuntat que la meitat d'aquestes propostes permetrien obtenir resultats “en menys de quatre anys”, si bé és cert que els canvis més profunds necessitarien fins a nou anys en alguns casos. Alguns dels àmbits són els resultats s'obtindrien més ràpid són l'orientació contra l'abandonament escolar o la segregació. En tot cas, ha apuntat que ara és el moment idoni per impulsar-los per evitar que la crisi sanitària empitjori més la situació educativa. “Necessitem que la crisi de salut no sigui una crisi educativa”, ha manifestat.

Per últim, la Fundació Bofill avaluarà i compararà els programes electorals dels diferents partits per veure què s'acaba reflectint finalment en les polítiques proposades per als propers quatre anys i quines són les diferències. Palacín s'ha mostrat optimista pel fet que hi ha hagut debat amb les formacions —a excepció de Cs de qui han assegurat no haver rebut resposta— i, més enllà de diferències ideològiques, s'han compartit la necessitat d'aplicar aquestes mesures.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article