Els factors socioeconòmics, demogràfics i urbanístics condicionen la propagació de la Covid-19

Un estudi de la URV a diferents barris de Barcelona confirma que la incidència del virus varia en funció de les característiques de cada zona

El nivell de renda per càpita, el volum i la densitat de la població, l’estructura de les ciutats, les infraestructures de transport o l’existència de centres educatius als barris són aspectes que determinen la propagació de la Covid-19.

Així ho constata un estudi elaborat en els 73 barris de Barcelona per investigadors dels Departaments de Geografia i d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, els resultats del qual ha publicat la revista científica Journal of Public Health. La recerca posa de manifest que una anàlisi correcta de les característiques de cada zona pot afavorir la presa de decisions a l’hora d’aplicar mesures més específiques i adients per a cada barri de la ciutat, per tal d’intentar reduir al màxim els contagis.

Per realitzar l’estudi, els investigadors van analitzar les dades facilitades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre les 41.606 persones que van contreure el coronavirus durant les dues primeres onades de la pandèmia als 73 barris de la capital. Es va treballar en dos períodes temporals per tal de diferenciar les dues onades. A partir d’aquesta informació van observar com es distribuïen els individus a la ciutat i també si els casos positius seguien alguna pauta territorial de manera que els nivells d’incidència alta o baixa s’agrupaven en barris veïns.

El treball ha detectat una influència directa en la incidència del virus en funció de les característiques de cada barri. “Els resultats d’aquest model són molt clars: hi ha unes determinades característiques que mostren una persistència en els seus efectes al marge de la onada, com per exemple que una major densitat poblacional incrementa els casos i un major nivell de renda els redueix”, explica Josep Maria Arauzo, catedràtic del Departament d’Economia de la URV i un dels autors de l’estudi.

Però segons els seus investigadors, l’estudi també demostra com entre ambdues onades hi va haver una diferència en el comportament col·lectiu de la població, un fet que pot explicar els canvis observats en les pautes territorials d’expansió del virus. En aquest sentit, l’estructura poblacional juga un rol clau, ja que durant la primera onada el col·lectiu de la tercera edat era el que més feia augmentar el percentatge de casos positius. Però un cop es va obrir la interacció social a partir de l’estiu i es va aprendre de les deficiències en la gestió de les residències d’avis, els efectes es van capgirar, i van ser els barris amb més població jove els que van impulsar a l’alça els contagis i els barris amb més població gran els que els van reduir. “També hem observat com, de forma similar, l’existència d’infraestructures educatives es tradueix en un increment del nombre de contagis; no per la gestió que s’ha fet a l’interior dels centres, sinó per les interaccions que es produeixen fora d’aquests”, apunta l’investigador del Departament de Geografia de la URV, Aaron Gutiérrez.

“El treball posa de manifest la importància de conèixer les heterogeneïtats territorials a l’hora de combatre de la forma més eficient la pandèmia, ja que les mateixes mesures homogènies aplicades arreu del territori poden tenir efectes força diversos a causa, justament, d’aquestes diferències entre barris”, conclou l’investigador del Departament de Geografia de la URV Antoni Domènech.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article