Més de 9.000 persones presenten al·legacions per evitar el risc de ser a meses electorals el 14-F

Redacció

Més de 9.000 persones han presentat al·legacions per evitar el risc que suposa formar part de les meses electorals el 14-F. La xifra que ha donat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, és parcial, perquè només recull les dades d’algunes juntes electorals de zona. Les juntes tenen cinc dies per respondre amb l’acceptació o la denegació, i han d’explicar-ne de forma resumida els motius, segons consta a l’article 27.3 de la Llei del Règim Electoral Central. Tanmateix, davant l’allau de peticions, ara les juntes electorals de zona només es comprometen a comunicar les dades de les persones elegides als jutges corresponents abans del dia de la votació, tal com recull l’article 27.5.

En concret, i a data de 29 de gener, la junta electoral de Barcelona ha rebut 3.250 excuses; la de Granollers, 849; la de Terrassa, 622, i la de Sant Feliu de Llobregat n’ha registrat 838. A més, a data del 2 de febrer, a la junta electoral de Vic s’han rebut 463 peticions; a la de Vilanova i la Geltrú, 356; a la d’Igualada, 384; a la junta de Sabadell han registrat 1.012 excuses; a la d'Arenys de Mar, 648, i a la de Reus, un total de 687. En total, són 9.109 excuses presentades. Això suposa prop del 10% de les persones elegides per conformar les meses, un percentatge que no s’havia donat mai.

El termini per impugnar la incorporació a una mesa electoral és de set dies naturals des que es rep la comunicació, sens perjudici que, finalitzat el termini i fins al moment de conformar les meses, les juntes electorals de zona atendran totes aquelles causes sobrevingudes.

Les juntes electorals de zona també estan informant que gran part de les al·legacions es fan sota el supòsit de patologies actives rellevants que impedirien, per motius de salut, assistir a les meses. Segons la Instrucció 6/2011, el supòsit segon per causa primera és el que estaria recollint aquesta opció, ja que contempla “la lesió, dolència o malaltia física o psíquica que, encara que no ha donat lloc a una declaració d’incapacitat per al treball, impedeix exercir les funcions de membre de mesa electoral, o converteix particularment difícil i penòs l’exercici d’aquestes funcions”.

Aquesta al·legació, però, ha d’estar acompanyada d’un informe mèdic que ho acrediti. I algunes juntes electorals de zona, com la de Barcelona, han contractat metges per valorar les patologies actives que impedirien assistir-hi per aquest supòsit. Cal tenir en compte, a més, que en el context de la pandèmia de la Covid-19, el mateix Ministeri de Sanitat ha inclòs com a col·lectius de risc les persones de més de 60 anys o amb patologies rellevants, com ara hipertensió, obesitat o diabetis. Per tal d’incloure aquests col·lectius, en un context com l’actual, el Govern es va comprometre amb les juntes electorals de zona a ser sensibles a aquesta circumstància.

Si després que les juntes electorals de zona hagin emès la seva resposta, alguna de les persones elegides per conformar la mesa electoral no pot acudir-hi, ha de comunicar-ho a la mateixa junta almenys amb 72 hores d’antel·lació i ho ha de fer aportant les justificacions corresponents. Si l’impediment sorgeix fora d’aquest termini de 72 hores, l’avís a la junta s’ha de fer de forma immediata i abans de l’hora de constitució de la mesa. 

Si malgrat totes aquestes circumstàncies, no s’acudeix a la formació de la mesa, es pot incórrer en un delicte amb penes de presó o multa de sis a 24 mesos. Tanmateix, els juristes experts expliquen que la presó només es contempla en casos excepcionals i que el més habitual és o que s’arxivi la causa o que s’imposin multes que es calculen segons cada circumstància i renda de la persona.

La reivindicació del dret a la salut

Fa tan sols una setmana, un miler de persones elegides per formar les meses electorals va presentar un escrit al Síndic de Greuges per demanar empara. Consideren les persones afectades que s’ha menystingut el dret a la salut de milers de persones. “Hem acatat totes les recomanacions sanitàries des del mes de març per al control de la Covid-19, hem respectat i seguit el confinament, la distància social, hem fet teletreball tant com hem pogut... i ara ens veiem obligats per la mateixa administració a incomplir totes aquestes directrius, amb el risc que comporta”, assenyalen en el comunicat que encara no ha rebut resposta per part del Síndic.

Esgrimeixen els articles 15, 43 i 51.5 de la Constitució, que garanteixen el dret a la integritat personal, el dret a la vida i a la integritat física i moral, el dret a la protecció de la salut i el dret a defensar i protegir els consumidors i usuaris amb procediments eficaços per garantir la seguretat i la salut. “Amb la pandèmia, se’ns presenta una situació d’alt risc per a la nostra salut i la de tota la nostra família sense cap tipus de defensa, donat que la no presentació a la mesa suposa delicte amb multes bastant elevades o penes de presó”, es lamenten.