El 28% de l’alumnat d’origen estranger no creu que els seus docents tinguin expectatives que continuïn els estudis

Una investigació relaciona la poca confiança que perceben dels professors amb l’abandonament de les classes

El 28% dels alumnes d'ESO nascuts fora de la Unió Europea no creu que els seus docents tinguin expectatives de la continuïtat dels seus estudis. Per contra, entre els alumnes de nacionalitat espanyola el percentatge baixa fins al 13,7%.

Així ho indica un estudi publicat aquest dimecres per l'Observatori Social de la Fundació la Caixa realitzat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i que ha comptat amb la participació de més de 3.700 joves de 4t d'ESO, batxillerat, cicles formatius i programes de formació ocupacional a Catalunya. La publicació destaca la poca confiança que perceben els alumnes estrangers per part dels seus professors com una de les causes de l'abandonament prematur dels estudis.

De fet, segons la publicació, els alumnes estrangers atribueixen als seus docents expectatives educatives més baixes que les que els transmeten els seus pares.  La taxa d’abandonament escolar del col·lectiu d’estudiants estrangers supera entre 15 i 20 punts la xifra d’abandonament dels alumnes autòctons, segons destaca la investigació.

L'estudi, en què també hi han participat 700 professors, posa de manifest que els docents “no sempre són conscients de la gran influència que tenen i de la capacitat d'intervenció davant el risc d'abandonament escolar”.

El document recull que tot i que el 75% dels joves d'origen estranger a Espanya aspiren a obtenir una titulació superior, un de cada tres abandona els estudis prematurament.

Per això, el projecte destaca “la importància crucial” de la percepció de suport docent per part dels alumnes, a més d'una bona vinculació escolar, com els factors clau que protegeixen davant el risc d’abandonament escolar prematur. “És imprescindible que el professorat prengui consciència del seu paper, que resulta cabdal”, conclouen els investigadors.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Jordi Esteban Calm Barcelona
1.

La fe del professor.
Uns alumnes infants o adolescents arriben on el mestre o professor CREU que arribaran. Quan un mestre o professor, davant de dificultats o mancances d'un alumne, pensa "Aquest no arribarà enlloc", el destrossa. No hi ha fe i, doncs, ni esperança. I al revés. He estat molts anys professor d'adolescents (mates i llengua) i he procurat generar confiança REAL en l'èxit, sempre que he pogut. N'estic molt, però molt, satisfet.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article