Demanen més protecció laboral, social i sanitària per a les treballadores de la llar immigrades

Un estudi liderat per la UdL assegura que les condicions laborals perjudiquen la seva salut física i psicosocial

Un estudi liderat per investigadores de la Universitat de Lleida (UdL) assenyala que la lògica colonial –basada en el servilisme i les pràctiques discriminatòries cap a les persones migrants- perjudica la salut física i psicosocial de les dones llatinoamericanes que treballen al sector domèstic a l'estat espanyol.

En aquest sentit, l'equip investigador reclama lleis i estratègies de protecció laboral, social i sanitària per a aquestes cuidadores, segons expliquen des de la UdL. L'estudi, que s'ha publicat a la revista 'International Journal of Environmental Research And Public Health', també ha comptat amb la participació de les universitats de la Corunya, les Illes Balears i Toronto (Canadà). L'equip ha utilitzat les dades de quatre recerques anteriors amb 101 entrevistes a treballadores domèstiques llatinoamericanes fetes tant en entorns urbans com rurals de Catalunya, les Illes Balears, el País Basc, Madrid, Canàries i Galícia. Tenen entre 20 i 52 anys i són originàries d'onze països (Colòmbia, Argentina, Equador, Xile, Bolívia, Brasil, Uruguai, República Dominicana, Perú, Cuba i Veneçuela).

Les investigadores conclouen que el gènere, que siguin persones migrants racialitzades i les condicions laborals han afectat negativament la salut de les participants. "La lògica colonial dominant a Espanya les aboca a un estatus social baix i ocupacions precàries", explica la professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL i membre del Grup d'estudis en salut, educació i cultura (GESEC) de la UdL i del Grup de recerca de cures de salut (GRECS) de l'IRBLleida, Erica Briones. "La deshumanització es combina amb la naturalització que totes les formes de tasques de cura són treball femení", afegeix.

L'estudi recorda que a l'Estat, els llocs de treball disponibles per als immigrants es troben principalment a l'agricultura, els serveis, la construcció i el treball domèstic, moltes vegades en condicions d'interinitat. "Aquests llocs de treball són vistos com a poc atractius per als ciutadans espanyols, ja que la majoria són poc remunerats, precaris i/o formen part de l'economia informal", recull la recerca. En el cas de les dones llatinoamericanes, el 31,4% de l'ocupació disponible és en el sector domèstic.

Les treballadores de la llar realitzen feines de neteja, cuina, suport emocional, higiene personal i íntima, a més de tasques específiques d'atenció mèdica, com ara curar ferides, fer injeccions o manipular dispositius per mobilitzar persones amb discapacitat sense rebre cap formació. Sovint, les formes d'abús incloïen formes explícites de violència. Les participants també posen de relleu intents d'abús sexual per part dels empresaris homes.

Les investigadores assenyalen que "el nivell d'explotació que experimenten aquestes dones és únic a causa dels efectes agressius de la migració, el fet de ser persones racialitzades i pitjors condicions laborals degudes al gènere com a determinants socials de la salut", destaca Briones. Entre els efectes detectats hi ha dolor, fatiga, privació del son, irritacions de la pell, mala alimentació, ansietat i depressió, estrès, frustració i aïllament.

Quant a les estratègies adoptades per gestionar l'impacte negatiu d'aquestes condicions sobre la salut, les treballadores de la llar destaquen que el respecte i la integració a la família tenen un efecte amortidor. Algunes pensen en deixar la feina o en tornar als seus països d’origen, mentre altres aposten per negociar amb l'ocupador.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article