El congrés feminista de l’ICAB reclama que la Covid-19 serveixi per reduir la bretxa de gènere

La consellera Capella i la vicepresidenta del Parlament Europeu Charanzova adverteixen del risc d’involució


Diverses dones referents als seus respectius camps han advertit aquest dijous del perill que la pandèmia agreugi la bretxa de gènere amb els homes i han reclamat, en canvi, que serveixi per reduir-la i aprofitar la revolució digital per eliminar-la del tot. Ho han dit, per exemple, la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Maria Eugènia Gay, la vicepresidenta del Parlament Europeu, Dita Charanzova, i la consellera de Justícia, Ester Capella, en la inauguració del tercer fòrum europeu de dones, negocis i justícia, organitzat per l’ICAB i dedicat a la magistrada del Tribunal Suprem dels Estats Units Ruth Bader Ginsburg, morta el setembre passat.

L’ICAB ha iniciat aquest dijous a la tarda el ‘3rd Women Business & Justice European Forum 2021’. Es tracta d’un esdeveniment de caràcter internacional promogut pel col·legi per mostrar el seu ferm compromís amb la consecució de la igualtat efectiva entre homes i dones i amb l’objectiu de visibilitzar el talent femení, ja que si bé les dones representen la meitat de la població mundial, continuen existint veritables desequilibris que cal evidenciar per poder avançar cap a una societat realment paritària.

Enguany el ‘3rd Women Business & Justice European Forum 2021’ se celebra de forma telemàtica a causa de la covid-19 i s’ha convidat a participar com a ponents a més d’una trentena de dones referents del sector jurídic, tecnològic, empresarial, institucional i de la societat en general. La celebració del ‘3rd Women Business & Justice European Forum’ és una aposta de l’ICAB per crear una xarxa europea que permeti avançar en el compliment dels Objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al desenvolupament sostenible en igualtat de gènere.

El tret de sortida del congrés l’ha fet la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Maria Eugènia Gay, en el marc de la taula sobre ‘Dona i lideratge’ en què hi ha participat, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la consellera de Justícia, Ester Capella, i la vicepresidenta del Parlament Europeu, Dita Charanzová.

Capella ha admès que també hi ha discriminació de gènere entre els alts càrrecs de la Generalitat. Tot i els avenços dels últims anys, els experts diuen que al ritme actual la igualtat de gènere s’assolirà d’aquí 100 anys. “No volem esperar tant, ho volem veure”, ha exclamat Capella. També ha lamentat que la covid hagi afectat més les dones que els homes en l’àmbit laboral, i espera que les noves maneres de treballar sorgides de la pandèmia serveixin per igualar les posicions.

Charanzova també ha dit que la covid pot suposar un “retrocés” en l’assoliment de la igualtat de gènere, i per això ha instat també a aprofitar l’acceleració de la revolució digital per “empoderar” les dones i no reproduir digitalment la bretxa de gènere analògica.

Gay ha afirmat durant la seva intervenció que el congrés és una il·lusionant trobada que en aquesta ocasió es realitza de forma telemàtica a causa de l'actual context i al seu torn ha destacat i agraït la inestimable participació de dones que constitueixen autèntics referents de lideratge i talent femení. “El seu testimoni s'uneix al de tantes altres que van ser precursores d'importants canvis dels quals s'ha beneficiat la ciutadania”, ha declarat, i ha afegit que cal “mantenir viu el seu llegat per fer de la igualtat una realitat efectiva, plena i sense excepcions, essent aquest l'esperit que envolta aquest fòrum".

En la seva intervenció, la degana de el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona també ha recordat les figures d'Eleanor Roosevelt i Clara Campoamor de qui ha destacat que les dues van fer front a l'adversitat per donar veu a les més vulnerables i que representen dos moments històrics units pel convenciment que la igualtat és un ideal irrenunciable per seguir avançant en el camí de la justícia.

Desequilibris intolerables

La degana també ha posat de manifest que si bé en les últimes dècades s'han aconseguit grans avenços socials, econòmics i polítics, "encara avui, i de manera intolerable, els desequilibris en detriment de les dones continuen presents en múltiples esferes de la vida, manifestant-se a través de l'anomenada bretxa salarial, el sostre de vidre, la manca de paritat en els llocs de decisió o una política de conciliació inadequada i totalment allunyada del necessari principi de coresponsabilitat que ha de presidir la mateixa". I ha afegit: "L'empoderament de la dona va més enllà d'una qüestió de gènere, ja que la igualtat forma part ineludible de la justícia i resulta essencial per a la realització dels drets humans. Sense igualtat no és possible entendre la democràcia ni l'Estat de Dret".

Maria Eugènia Gay també ha ressaltat que la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, la Declaració de Beijing, el Conveni d'Istanbul i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la Agenda 2030 mostren la universalitat de la igualtat com a causa per la qual "tothom ha de continuar unint esforços ja que no es pot oblidar que les persones són iguals davant la llei". Ha destacat també que l'advocacia, com a garant dels drets i les llibertats de la ciutadania, vol reivindicar ben alt, a través d'aquest congrés, la promoció d'accions concretes que vagin més enllà del mer reconeixement formal que ofereixen les lleis en matèria d’igualtat; i ha afegit que cal exigir que l'equitat i la paritat s'assumeixin amb la prioritat que mereixen.

Per a la degana de l'ICAB la perspectiva de gènere ha d'impregnar tots els racons de la societat i cap espai d'actuació ha de ser privat del lideratge i del talent femení. Per això, el congrés ret homenatge a Ruth Bader Ginsburg, advocada i jutgessa de la Cort Suprema dels Estats Units, que es va lliurar en cos i ànima a defensar els drets civils, valent-se de la igualtat com a eix vertebrador de la seva carrera.

La degana ha finalitzat la seva intervenció apel·lant a la imprescindible implicació tant dels poders públics com de la societat civil en el seu conjunt perquè les dones i nenes puguin decidir el seu destí i ha conclòs el seu discurs citant la frase que va usar la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris al jurar el càrrec fa poques setmanes: "sóc aquí gràcies a les dones que van venir abans".

Aquesta taula inaugural s’ha de sumar a les quatre que es desenvoluparan en el marc del Congrés: Dona i doble discriminació; Dona i drets civils; Dona, direcció i empresa; i Dona i entorn laboral, i amb les quals es vol retre homenatge a la figura de Ruth Bader Ginsburg en reconeixement a la seva trajectòria professional, ja que va fer de la igualtat l'eix vertebrador de la seva carrera.

El fòrum comptarà amb les intervencions de líders internacionals com Thi Kim Xuan Nguyen, senior Ethics Officer de les Nacions Unides; Hana Jalloul Muro, secretària d'Estat de Migracions; Tamara Sujú, advocada penalista i especialista en Drets Humans a Veneçuela; Rosario Silva de Lapuerta, vicepresidenta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. També hi participaran destacades personalitats com María Luisa Segoviano, presidenta de la Sala Social del Tribunal Suprem; Victoria Ortega, presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola; Isabel Tocino, vicepresidenta del Banc de Santander i ministra de Medi Ambient (1996-2000); Victoria Rosell, delegada del govern espanyol contra la violència de gènere; Beatriz Corredor, presidenta de Red eléctrica de España i ministra d’Habitatge (2008-2010); María Gámez, directora general de la Guardia Civil; Sofía Puente Santiago, directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública del Ministeri de Justícia; María Emilia Adán García, degana del Col·legi de Registradors d’Espanya; Mar Serna, magistrada del Social Barcelona i consellera de Treball (2006-2010), entre d’altres.

Clausuarà el congrés Pilar Llop, presidenta del Senat; Margarita Robles, ministra de Defensa; Viviane Reding, exvicepresidenta de la Comissió Europea i excomissària de Justícia i Drets Fonamentals i Ciutadania de la UE, i Anne Hidalgo, alcaldessa de París.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article