El nombre de llars creixerà fins als 3,72 milions el 2048 i la dimensió mitjana serà de 2,28 persones, segons l’Idescat

ACN

L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) preveu que el nombre de llars arribi als 3,72 milions l'any 2048. Això voldria dir 694.000 més que les que hi havia el 2018. El creixement demogràfic i el canvi en l'estructura per edats de la població contribuirien a tres quartes parts de l'augment en el nombre de llars entre el 2018 i el 2048.

L'augment restant seria fruit de la major propensió a residir en llars amb menys persones. La dimensió mitjana d'aquestes llars el 2048 seria de 2,28 persones, mentre que fa tres anys era de 2,47. Així, les llars d'una sola persona són les que més creixeran en termes relatius les pròximes tres dècades (42%) i podrien arribar a 1,12 milions.

Això voldria dir que el 30% de les llars estaran constituïdes per una sola persona i concentrarien el 13% de la població.

En el període analitzat, el creixement més alt de llars unipersonals es donaria en la franja d'edat de més de 80 anys (95,9%). La previsió de l'Idescat és que el 2048 hi hagi 288.000 llars formades per persones soles de més de 80 anys, de les quals el 78% seran dones.

Les llars de dues persones, les més nombroses, creixeran un 36,8%, fins als 1,30 milions. Representaran el 35% del total de llars i concentraran el 31% de la població. En canvi, s'espera un creixement molt baix de les llars de tres persones (7,4%), de les 612.000 a les 657.000. Aquestes representaran el 18% de les llars catalanes i concentraran el 23% de la població.

D'altra banda, s'espera una reducció del 3,5% de les llars de quatre membres, fins a les 482.000. El seu pes en el conjunt baixarà al 13% el 2048 i concentraran el 23% de la població. Finalment, les llars de cinc o més persones continuen la reducció continuada dels darrers anys. L'estimació és una baixada de gairebé el 8%, fins a les 164.000, el 4% de les llars i el 10% de la població.

Creixen les llars d'una i dues persones a totes les comarques

A nivell territorial, s'espera que el creixement de llars d'una i dues persones es doni a totes les comarques a l'horitzó de l 'any 2033, tot i que amb percentatges molt diferenciats. Així, l'increment de llars d'una sola persona va de l'1,7% a la Terra Alta al 34,4% al Maresme. Pel que fa a les de dues persones, oscil·la entre l'1,3% de la Terra Alta i el 31,7% del Vallès Oriental.

Les de tres membres presenten trajectòries diferenciades arreu del territori i una major dicotomia espacial. Entre el 2018i el 2033, 25 comarques i Aran tindrien evolució positiva i 16 negativa, amb un rang que va de la reducció del 9,4% ala Terra Alta a l'increment de l'11,4% del Gironès.

Pel que fa les de quatre persones, la tendència a la reducció és generalitzada, tot i que a sis comarques augmentarien però de forma molt moderada. Les de cinc persones o és caurien a tot el territori.

El 2033 la menor grandària de la llar es localitzaria a les comarques del Pirineu, al Barcelonès –amb una mitjana de 2,22 persones per llar a la ciutat de Barcelona-, a algunes comarques del litoral com el Garraf i de l'interior de Tarragona, com la Conca de Barberà i el Priorat. En canvi, la mitjana més alta de persones per llar es donaria al Pla de l'Estany, la Terra Alta i a les comarques de l'interior de Ponent, com la Segarra, el Pla d'Urgell i l'Urgell. En línies generals, la grandària mitjana el 2033 aniria de les 2,1 persones del Pallars Jussà a les 2,55 del Pla de l'Estany.

La Terra Alta, l'única on es preveu un descens en el nombre de llars

L'escenari de l'Idescat a 2033 preveu que l'única comarca on disminuiria el nombre de llars és la Terra Alta. En concret ho faria un 5,2% entre el 2018 i el 2033. Tot i això, en termes absoluts la minva seria de 200 llars. Seria també la comarca amb una major davallada de població, d'un 9%.

Els increments relatius més elevats es localitzarien al litoral, del Tarragonès a la Selva, a l'àmbit metropolità (amb l'excepció del Barcelonès), al Gironès, el Moianès, Osona i el Pla de l'Estany. Per contra, a l'interior i al Pirineu, a excepció d'Aran, hi hauria reduccions o creixement inferiors.

En línies generals, hi hauria un grup de set comarques amb creixements del nombre de llars per sota del 5%: les Garrigues, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Berguedà, la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Conca de Barberà. En aquestes, la població es reduiria entre un 1 i un 5%, però la propensió més gran a viure en llars petites compensaria l'evolució demogràfica negativa. El creixement absolut entre el 2018i el 2033 seria d'unes mil llars.

En segon lloc hi ha onze comarques i Aran amb creixement d'entre el 10 i el 15% de les llars i inferiors al 5% pel que fa a la població. Són Baix Ebre, Montsià, la Noguera, Pla d'Urgell, Segrià, Alt Urgell, Cerdanya, Ripollès, Barcelonès i Bages.

Hi ha dotze comarques més i Aran amb creixement del 10% al 15% i amb increments de població del 5% al 9%. Són l'Aran, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Garraf, la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, l'Anoia, la Segarra, el Solsonès, l'Urgell i la Garrotxa.

Per últim, hi ha una desena de comarques amb augments en el nombre de llars superiors al 15%, mentre que la població s'incrementaria entre un 9% i un 14%. Serien totes les de l'àmbit metropolità amb l'excepció del Barcelonès, el Moianès, Osona, l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Gironès i el Pla de l'Estany. Entre aquestes, destaquen el Maresme, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Gironès, amb pujades al voltant del 20%.