aFFaC exigeix “valentia” amb l’escola pública i avisa que Catalunya encapçala la llista de centres concertats a Europa

La federació llança la campanya ‘Matrícula a la Pública’ i recorda que només un 66% de l’alumnat català va a escoles públiques

Només un 66% de l’alumnat català a va escoles públiques. Mentrestant, en països com Alemanya, Finlàndia, Àustria o Irlanda tenen més del 90% de l’alumnat en centres públics. Per això, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) exigeixen als partits unes polítiques “valentes” amb l’escola pública de cara a les eleccions del 14-F i han llançat la campanya ‘Matrícula a la Pública’.

“La pandèmia evidencia que només uns serveis de gestió i provisió públics forts permeten superar amb èxit els reptes globals. Els programes electorals dels partits que es presenten als comicis catalans assenyalen, però, una clara voluntat de seguir apostant per l’educació privada concertada, malgrat que Catalunya se situa en els països de la Unió Europea amb més segregació escolar, risc de pobresa i exclusió social, abandonament escolar prematur i una cada vegada més elevada desigualtat social”, alerten a l’aFFaC.

Per aquesta raó, l’aFFaC exigeix una “política educativa valenta” que entomi els problemes de segregació, pobresa i desigualtat que l’educació privada concertada agreuja. “És moment d’avançar, de mirar cap endavant, d’innovar, de transformar. I això només es pot fer abandonant la idea retrograda d’una doble xarxa que no garanteix el dret a l’educació, que no mira cap a la societat del futur, sinó que relega el paper de l’escola a les necessitats econòmiques de les empreses i entitats que s’amaguen al darrera de la institució escolar, amb l’objectiu de fer de l’educació un negoci”, alerten.

Animar les famílies a inscriure’s a la xarxa pública

Amb aquest objectiu, i com cada any, l’aFFaC ha impulsat la campanya Matricula a la Pública per animar a les famílies a preinscriure als seus fills i filles en centres públics. Aquest any, però, la campanya coincideix amb la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya i és per això que, per primer cop, la federació dirigeix el seu missatge directament als partits polítics amb un espot on els exigeix un posicionament clar sobre el model educatiu de país que defensen.

La campanya #ElFuturésPública interpel·la de forma directa als partits candidats a les eleccions perquè expliquin a la societat catalana si volen treballar per a garantir una educació pública de qualitat o si continuaran, com ha fet fins ara el Departament d’Educació, apostant per l’educació privada concertada.

En l’espot, l’entitat remarca que la crisi sociosanitària actual “ha posat en evidència que els serveis públics són essencials per garantir drets fonamentals” i recorda que només apostant per la xarxa pública es pot evitar que l’educació es converteixi en un “privilegi per alguns i en un negoci per a uns altres”.

Més espais, més places i més professorat

La campanya també reivindica, entre d’altres, la necessitat de fer “una planificació dels recursos adequada a les necessitats d’escolarització. Una planificació” que sigui capaç, no només d’oferir suficients places públiques per a tots els infants i joves de Catalunya, sinó també de garantir que aquestes places siguin de “qualitat”. “Cal, per tant, incrementar el nombre de places, però també és necessari dotar els centres públics de més espais, més professorat i més professionals d’atenció especialitzada”, reclamen.

Es tracta d’una reivindicació amb què la comunitat educativa ha insistit durant la darrera dècada, però que aquest any consideren que té més sentit que mai. “La Covid-19 ha evidenciat les mancances d’un sistema educatiu col·lapsat com a conseqüència de la deixadesa i la manca de voluntat política del Departament d’Educació, més preocupat per acontentar el lobby de la xarxa privada concertada que per garantir un dret fonamental sense discriminacions”, asseveren a l’aFFaC.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article