“T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Probablement no sabríem qui és”

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

“Què hauria passat si Einstein, Shrödinger o Fleming haguessin nascut dones? Molt probablement avui no els coneixeríem”. Aquest és el contundent missatge que les científiques de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT, per les seves sigles en castellà) han fet arribar amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, que se celebra cada 11 de febrer, des de l’any 2015.

#NoMoreMatildas dona nom a la campanya que busca visibilitzar les dones en l'àmbit científic, un sector molt masculinitzat des de sempre. La campanya es diu així perquè vol retre homenatge a Matylda Joslyn Gage, que va ser la primera activista nord-americana en denunciar el silenciament, de manera sistemàtica, de les troballes científiques que han fet les dones al llarg de la història.

“Les nenes no estudien carreres científiques perquè no tenen referents femenins”, explica Arantzazu González Campo, investigadora Ramón i Cajal a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (Icmab-CSIC). Només el 28,5% de les persones que estudien carreres científiques són dones, segons dades de la Unesco. Un percentatge que es va reduint un cop iniciat el grau i la vida laboral. “Les noies es van perdent en la carrera científica, i ja disminueixen en el postdoc”, assegura Lydia Cabau, investigadora al Comissariat de l’Energia Atòmica i Energies Alternatives, a Grenoble, França.

Trencar estereotips a l’aula

Segons González, caldria un canvi transversal per revertir aquest 28% de dones que trien carreres de ciències. “Un canvi en l’àmbit cultural i educatiu”. Per aquest motiu, explica l’experta, s’han apropat als centres escolars. “Ara ja no només anem a batxillerat a mostrar la nostra feina, ara anem també a la primària. És important trencar els estereotips ja des de ben menuts”.

Per fer-ho, el centre on treballa aquesta científica ha impulsat diverses activitats de divulgació per portar científics a l’aula. “Són activitats que ens permeten donar a conèixer la nostra tasca i també ens donen punts a les científiques”. A més, a l’AMIT han creat un premi de batxillerat per impulsar la recerca de les joves. “Hem de trencar els estereotips de la freak que decideix fer investigació”.

En aquesta línia, la campanya #NoMoreMatildas també demana més presència de dones científiques als llibres de text escolars, ja que, actualment, la seva presència en els materials escolars no arriba al 7,6%. “Hem d’evitar que això passi en el futur amb altres ments brillants que avui dia estan aportant al progrés i a la recerca”. A escala divulgativa, explica González, fugen de tecnicismes perquè noten “que no hi ha cultura científica”. “A vegades, a l’escola poso l’alineació del Barça i els coneixen a tots i, quan poso noms de dones i ciència, amb prou feines saben qui és Maria Curie”, explica.

Tant González com Cabau, ambdues doctores en Química, coincideixen que cal ser proactives per poder sortir del laboratori i explicar la tasca que fan. “Al centre on treballo tenim un grup de dones i cada 11 de febrer fem una lectura teatralitzada sobre les dones científiques. I ara anem per instituts i centres cívics per promoure-ho”, explica González entusiasmada.

Per la seva banda, Cabau assegura que, tot i que hi ha gran varietat de beques per fer recerca, aquesta demana temps i proporciona resultats a llarg termini. “La feina de postdoc et prepara per fer tasques de coordinació, de divulgació... Quan fas un postdoc ja t’enfoques a la recerca i allí ja agafes autonomia en aquesta recerca, tries com serà, escrius els teus propis articles... Per una banda, et dona molta autonomia, però, per l'altre, és un camí lent i requereix millores per evitar que les dones tirin la tovallola”.

Amb tot, hi ha coses que han anat canviant aquests darrers anys. Per exemple, en cas que hagis estat mare, al currículum no es valoren els últims cinc anys. “Són lluites que es van aconseguint”, assenyala González.

La recerca, un sector molt competitiu

Així, les científiques no només han de lluitar per visibilitzar-se fora del seu àmbit, sinó que han de fer-se valer en el seu terreny, un terreny molt masculinitzat. “Personalment he tingut la sort de no viure cap tipus de violència masclista a la feina. La carrera científica implica contractes molt precaris. Si, a més, et trobes situacions hostils, fa que abandonis”, assenyala González. Tot i que reconeix que es va fer una enquesta sobre mobbing laboral, fa un parell d'anys, i les dades van demostrar que a la ciència hi havia discriminació per sexe.

Cabau també reconeix que no ha passat per cap episodi masclista a la feina. Ni ara ni en el seu passat com a investigadora a l’Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), on va fer la tesi i el seu primer postdoc. Amb tot, reconeix una precarietat contractual que existeix en el sector de la investigació i que afecta tant homes com dones. “En general, els treballadors amb contracte fix dels centres no són els investigadors”, apunta.

L’anomenat “efecte tisora” al CSIC

Encara que el percentatge de dones que estudien carreres de ciències és molt baix, cada vegada va augmentant. Malgrat tot, aquest augment no es veu traduït en els llocs de feina dels laboratoris ni molt menys en els llocs directius. És el que es coneix com a gràfica d’“efecte tisora”.

Tal com assenyala la presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Rosa Menéndez, les dades que es desprenen de l’informe Dones Investigadores 2020 demostren que la famosa gràfica de “tisora” ha continuat empitjorant fins a l’actualitat. “Comparant-ho amb l’estudi d'edicions anteriors, podem assegurar que l’evolució de la carrera científica de dones i homes al CSIC s'ha modificat de manera preocupant”, explica.

Segons Menéndez, aquesta transformació es deu, fonamentalment, a l’important disminució de contractades predoctorals (50,8%) amb relació a anys anteriors. Així, l'estudi mostra que en els últims sis anys (2014-2019) s'ha produït un descens d’un 14% en aquestes contractacions a dones.

A més, la dada reflectida i relativa a contractes predoctorals concedits l’any 2019 és negativa perquè situa els concedits a dones en un 45,5%. Els percentatges de contractades postdoctorals estan en valors similars en els últims anys. “Si no es reverteix aquesta situació es posa en greu perill aconseguir la igualtat de gènere en la recerca en el CSIC”, assegura Menéndez.

Tot i que no augmenta el percentatge de dones en el personal científic de la institució, que es mantenen en el 35,9%, “s’ha produït un important increment en el percentatge de dones en l'equip directiu del CSIC, que se situa en el 54% —considerant presidència, vocalies assessores, vicepresidències i secretaria general—. No obstant això, la direcció de centres està en el 20,9%”, assenyala l’experta. Cabau també considera que la gràfica tisora a l’ICIQ va millorant, però molt lentament. “A l’ICIQ hi ha més dones que homes. Amb tot, l’any 2010, de tots els grups de recerca, només un era liderat per una dona. Actualment, n’hi ha tres, de liderats per dones”.

Tant Cabau com González demanen continuar amb accions concretes perquè les dones puguin tirar endavant la seva carrera i, a la vegada, puguin conciliar. “Més dones al poder perquè si no la ciència no tindrà mai visió femenina. Tenim un lideratge diferent. Un no és més dolent que l’altre, però no podem invisibilitzar-ne cap”, assegura González, que també reconeix que “obrir camí sempre, ja cansa”. Malgrat la inestabilitat del sector, Cabau es mostra compromesa amb la tasca que desenvolupa: “La vida de recerca és 24 hores i 365 dies a l'any. S’ha de trobar la fórmula per poder conciliar”.