Amnistia demana a l’Estat que reformi el codi penal per “enfortir” la llibertat d’expressió

Reclama derogar diversos articles relacionats amb l’enaltiment del terrorisme, les injúries a la corona o la religió

Amnistia Internacional ha reclamat per carta al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que impulsi una reforma del codi penal per “enfortir” la llibertat d'expressió. L’organització ha afirmat que enaltiment del terrorisme, injúries a la corona, ofensa de sentiments religiosos o limitacions “indegudes” formen part del Codi Penal, que “restringeix de forma innecessària i desproporcionada la llibertat d'expressió”.

Per això, ha demanat que es deroguin determinats articles relacionats amb aquests àmbits. En concret, s’ha referit a l'article 578, que prohibeix l’enaltiment del terrorisme, perquè s'ha fet sevir “per reprimir les expressions de caire polític, sobretot a les xarxes, i a la comunitat artística del país”. Segons l’ONG, 75 persones han estat condemnades a presó o inhabilitades per enaltiment del terrorisme en els darrers cinc anys.

L’entitat afegeix que s’ha passat de 35 el 2016 a una el 2020, però ha afegit que l'empresonament del raper Pablo Hasel “demostra que aquest article continua sent una amenaça real a la llibertat d'expressió”. “Ningú hauria de ser processat penalment només per dir, piular o cantar alguna cosa que pugui ser desagradable o escandalosa, si no constitueix una incitació directa a la violència amb una probabilitat raonable de dur-se a terme i quan existeixi una relació causal clara entre la declaració i el delicte”, ha afirmat l'organització.

També s’ha oposat a les lleis que prohibeixen l’insult o les expressions de manca de respecte a caps d’Estat o personalitat públiques, forces armades i altres institucions públiques, així com a banderes o símbols. De fet, consideren que han de “tolerar més les crítiques”, en tant que figures públiques. Ha afegit que l’Estat espanyol ha estat condemnat tres vegades pel Tribunal Europeu de Drets Humans per sancionar penalment els insults a figures públiques i institucions.

D'altra banda, han afirmat que els càrrecs públics no han de rebre assistència o suport de l’Estat per impulsar accions judicials per difamació. Per això, també demana que es deroguin els articles 490,3 i 491,1, sobre aquests supòsits, així com aquells articles que es refereixen a l’ofensa dels sentiments religiosos o el 510,1, en relació a la discriminació racial. En la missiva, l’ONG també ha expressat la seva preocupació pel que fa als delictes de sedició i contra la llibertat i identitat sexual.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article