[DADES] Cinc evidències que demostren l’augment de la desigualtat social i com la Covid-19 empitjorarà la situació

Els indicadors que mesuren la pobresa assenyalen un procés imparable: a Catalunya hi ha més pobres ara que fa 15 anys 


Per fer front a les desigualtats socials, és necessari comprendre a què ens referim i quines són les dimensions de la problemàtica. Constatar amb dades i xifres que una part creixent de la societat catalana malviu en condicions realment adverses mentre que, a pocs quilòmetres, existeixen realitats la situació socioeconòmica de les quals és totalment oposada.

La desigualtat social ens afecta en diferents àmbits, com ha demostrat també la pandèmia, que s’ha acarnissat molt més en les llars on hi ha situacions de vulnerabilitat social, però el que està clar, segons tots els informes que any rere any analitzen aquest fenomen, és que les desigualtats actuen igual que el virus de la Covid-19: s’eixampla inexorablement, i quant menys fem per evitar-ho, més devastadora avança.

El sistema econòmic actual, que no corregeix els desequilibris, i que actua en benefici de les grans multinacionals i els poders econòmics sense posar-los-hi fre, ha permès que en 40 anys la desigualtat al món sigui cada cop més evident i dramàtica. També a casa nostra. Aquestes són algunes de la dades que evidencien com de desigual és la societat catalana, i com la Covid-19 només farà que eixamplar aquest fenomen:

Puja la pobresa

Lenta però paulatinament, a Catalunya hi ha més pobres ara que fa 15 anys. El 2019, últim any en què hi ha dades disponibles, el 19,5% de la població de Catalunya era pobra. Al 2004, aquesta percentatge era més baix: 17,7%. I la Covid-19? Ha fet pujar aquesta xifra? Segons les estimacions d’Oxfam, el percentatge de pobresa a l’Estat espanyol passaria del 20,7 al 23,07%. Es tracta de persones amb ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana anual, estimada en uns 24 euros al dia, 8.739 euros anuals.

D’altra banda, també hi haurà un augment molt destacat de les persones que es troben en situació de pobresa severa (que guanyen menys de 16 euros diaris). Concretament, 790.000 persones podrien haver caigut en la pobresa severa a l’Estat Espanyol a causa de la Covid-19, segons Oxfam.

També s’ha incrementat considerablement el número de llars que tenen dificultat per arribar a final de mes. Si el 2017 eren el 13,6% les llars on hi havia complicacions per complir amb les obligacions mensuals, el 2019 aquesta proporció havia pujat fins al 20,5%, és a dir, set punts en només dos anys.

Rendes més desequilibrades

L’indicador S80/S20, que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, també ha pujat en dues dècimes, del 5,2, al 5,4, el que es tradueix en què el 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya 5,4 vegades que el que guanya el 20% amb un nivell econòmic més baix, segons recull l’informe INSOCAT, elaborat per ECAS. 15 anys enrere, al 2004, aquest indicador es mantenia en un 4,8, una xifra que ha anat pujant fins l’actualitat.

Com es traslladen aquests xifres, per exemple, a la ciutat de Barcelona? En el mapa de les desigualtats trobem que Pedralbes és el barri amb més renda familiar, i que Ciutat Meridiana és el que menys. En aquest barri del districte de Nou Barris, l’índex de renda és del 38,6 (sent 100 la xifra de mitjana). 6,5 vegades menys que el barri amb més renda, Pedralbes, on l’índex puja a 248,8, segons la informació disponible a l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona. (Dades del 2017, últim any amb registre).

El que més sorprèn, però, és l’evolució a la inversa de les rendes: el 2008 l’índex de renda de Ciutat Meridiana era de 58,8, però aquest indicador ha anat baixant any rere any fins al 38,6 del 2017. En canvi a Pedralbes, ha passat tot el contrari: el 2008 la renda familiar es situava en 194, una xifra que s’ha incrementat fins els 248,8.

S’eixampla la desigualtat

L’índex de Gini és l’indicador que s’utilitza per mesurar la desigualtat social en una regió determinada. Doncs bé, a Catalunya, aquest coeficient va augmentar gairebé un punt entre l’any 2018 i 2019: del 30,3 al 31,2. Són les últimes dades disponibles a l’Idescat. En aquest indicador 0 és igualtat i 100 és màxima desigualtat.

Segons Oxfam, les polítiques socials de les administracions poden contribuir i molt a reduir de forma dràstica aquest índex. De fet, durant els mesos més durs del confinament, les prestacions socials promogudes per les administracions van reduir la desigualtat salarial en 13 punts de Gini. Tot i això, l’organització recorda que hi ha grups on aquesta despesa social no arriba, principalment les persones migrades que es troben en situació administrativa irregular.

Migrants, infants i dones, on més s’acarnissa la desigualtat

Les persones migrades tenen una taxa de risc de pobresa que gairebé duplica la de la resta de la població: 53,3% versus el 23,3% del total. Aquesta xifra es pot explicar per aquest fet: la desocupació ha crescut un en cinc punts entre les persones migrades des de el tercer trimestre del 2019 i el tercer trimestre del 2020, mentre que entre les persones amb nacionalitat espanyola la desocupació ha crescut en 1,66 punts, segons l’informe d’Oxfam Superar la Covid-19, reduir la desigualtat.

Els infants són un altre col·lectiu que presenta unes dades molt preocupants. A Catalunya, el 31% dels infants viu en situació de pobresa, és a dir, un de cada tres nens i nenes, 430.900 infants que han de subsistir amb menys dels recursos necessaris per viure amb dignitat, segons recull Save The Children en l’informe Quant mesura la infància a Catalunya. La ONG també denuncia que el 80% d’aquests infants continuaran sent pobres quan creixin si no creix la inversió social i la voluntat política. “Deixaran la pobresa com a herència als fills i filles que tinguin”, asseguren.

Les dones també tenen més índex de pobresa que els homes. Al 2019, un 20,7% de les dones estan en risc de pobresa (els homes, un 18,3%). En especial risc es troben les llars monoparentals, formades normalment per mares amb fills: passaran del 47% al 50% de risc de pobresa a causa de la crisi de la Covid-19, segons l’informe d’Oxfam.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article