Famílies de Manresa s’organitzen per posar fi a la segregació escolar

Volen deixar enrere prejudicis i matricular els seus fills a centres d’alta complexitat

Manresa té 13 escoles públiques i set són d'alta complexitat. És a dir, s'hi concentra un percentatge molt elevat de famílies desafavorides i d'origen migrat. Un fet que, per a algunes famílies, és motiu per no voler matricular-hi els seus fills. Per trencar aquests estereotips, un grup de pares i mares s'han organitzat per anar junts a les jornades de portes obertes d'aquests centres i, si cal, apuntar-hi els seus fills.

És el cas de la Míriam Agulló. "Tinc molt clar que vull una escola pública i les que ens toquen per zona són d'alta complexitat", assegura. Ella i el seu company estan decidits a deixar enrere clixés i tenen clar que hi apuntaran el seu fill. "Potser hi ha famílies a qui els hi va bé saber que no seran els únics", diu.

La Iolanda Delgado és una de les impulsores del grup. "El problema que tenim és que la composició de l'alumnat a les aules no és representatiu amb el que tenim a Manresa. Hi ha escoles que tenen una diversitat cultural del 90% i altres que no arriba al 10%. Hauria de ser un dret de l'infant el fet de tenir una aula amb una composició igual que la que pot trobar a un parc", assegura.

El fill de la Iolanda Delgado va acabar entrant a l'escola que havia triat com a primera opció, però un dels inconvenients que hi veu és, precisament, aquesta falta de diversitat. "La vaig triar perquè m'agradava molt el seu projecte educatiu, però trobo a faltar que no reflecteix la realitat de la població de Manresa perquè no hi ha alumnes d'origen migrat, i crec que això empobreix el projecte ", lamenta.

En canvi, la Sara Pio va decidir portar el seu fill gran a una escola d'alta complexitat i ho va fer amb una altra família autòctona. El resultat, segons diu, és bo, però també té clar que la iniciativa funciona si no ho fa una sola família.

El grup de famílies, decidits a acabar amb les anomenades escoles gueto, ha creat un formulari per posar en contacte famílies autòctones interessades en visitar i poder matricular els seus fills a les escoles de màxima complexitat. És el cas del Martí Prats, que es mostra disposat a anar-hi. "Hem de trencar la barrera del racisme i del classisme que hi ha al darrere, però és veritat que és difícil fer-ho sol", assegura.

Prats té clar que el criteri per decidir l'escola dels seus fills ha de ser el projecte educatiu, però admet que sovint a l'hora d'escollir les famílies es deixen endur per altres factors, com la composició social del centre. "La nostra prioritat és anar a l'escola pública de davant de casa, però és una escola segregadora, amb molta demanda, i és probable que no hi entrem. La nostra segona opció és una escola d'alta complexitat i ens agradaria posar-la sense por", afirma. De moment, ja hi ha 19 famílies interessades en no perpetuar més la segregació escolar a Manresa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article