Unes 250 entitats signen un manifest per exigir “un canvi” cap a polítiques “al servei de la vida digna”

ACN

Unes 250 entitats i personalitats s'han adherit a un manifest que reclama polítiques econòmiques i socials "al servei de la vida digna de tots i totes". Sota el lema 'Per la majoria', avisen que "l'esperança no pot esperar" i demanen "una gran aliança col·lectiva" per "forçar" un canvi en les polítiques i "construir un poder social que afebleixi els forts i enforteixi els febles".

Els signants convoquen una manifestació a les 12 del migdia del dissabte 13 de març al parc de les Tres Xemeneies de Barcelona. Entre els adherits hi ha personalitats com l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, Tito Álvarez d'Élite Taxi, el director de cinema Carlos Marqués-Marcet o Arcadi Oliveres, i entitats com la CGT, USTEC o el Sindicat de Llogateres.

Al manifest asseguren que surten al carrer "a lluitar per una vida millor" perquè no perden l'esperança. "Perquè la nostra esperança no pot esperar, fem una crida a sumar la força social necessària per posar fi a un sistema econòmic que destrueix el futur i violenta el present", diuen. Reclamen la redistribució de la riquesa, la supressió dels desnonaments i de la pobresa energètica, la fi de la repressió i l'autodeterminació.

L'escrit també avisa que si les organitzacions empresarials "es planten per demanar la fi dels aldarulls, ells, "els de baix", es planten "per exigir la fi d'un sistema econòmic que roba el futur a la joventut i condemna el present dels treballadors a la precarietat".

A més, es refereixen a les manifestacions de les darreres setmanes contra l'empresonament de Pablo Hasél i asseguren que milers de persones s'han manifestat "contra l'autoritarisme d'un sistema polític i judicial que empara monarques corruptes i empresona rapers, que promou l'ascens de l'extrema dreta i criminalitza les propostes de canvi social".

Els signants també carreguen contra el sistema capitalista perquè "les grans fortunes s'enriqueixen i les grans majories carreguen la crisi a l'esquena". "Sofrim la pandèmia de la desigualtat, de la pobresa, de l’atur, de la manca de recursos que permetin una vida digna, (...) el masclisme, del racisme i la xenofòbia, d’un Estat que empresona innocents als CIE i es nega a reconèixer el dret als drets de milions de catalans", es queixen.

A més, denuncien que hi ha "manca de democràcia" perquè governs, jutges i tribunals "impedeixen que els drets siguin efectius". En aquest context, es queixen que les respostes "s'han orientat a la criminalització i la repressió" i creuen que "s'ha silenciat la vida rere les imatges buides de contenidors cremats".

Entre els prop de 150 signants inicials hi ha personalitats com la diputada al Congrés Mireia Vehí, el professor de Dret Constitucional Albert Noguera, el director de cinema Carlos Marqués-Marcet, el portaveu de la IAC, Marc Casanovas; la filòsofa Marina Garcés; l'exportaveu d'USTEC Ramon Font; el membre del Sindicat de Llogateres Jaime Palomera; l'exfutbolista Oleguer Presas; i els exdiputats Xavier Domènech, Joan Giner, Albano Dante Fachín, Eulàlia Reguant, Gabriela Serra, David Fernández, Isabel Vallet i Julià de Jòdar, entre altres. El manifest està obert a noves adhesions.

A banda, hi ha un centenar d'entitats i organitzacions que també hi donen suport, com la CUP, Arran, CGT, la Crida LGBTI, Ecologistes en Acció, IAC, Més País, el SEPC, el Sindicat de Llogateres, USTEC, Procés Constituent, Fridays for Future Barcelona, Élite Taxi, Taxi Project o la Fira Literal.