La Covid-19 és “el desafiament més gran” per als drets “en molts anys” segons l’Agència Europea pels Drets Fonamentals

ACN

L'Agència Europea pels Drets Fonamentals (FRA, per les seves sigles en anglès) assegura que la Covid-19 és “el desafiament més gran” per als drets “en molts anys”. L'analista del FRA Martha Stickings ha apuntat que “gairebé tots” han quedat tocats per la pandèmia, però especialment els drets civils i polítics, la llibertat de moviment, el dret a la privacitat i a la protecció de dades, així com els drets econòmics i socials.

El vicepresident de l'Institut de Dret Europeu, Lord John Thomas, afegeix que la “democràcia parlamentària” s'ha vist “significativament restringida” pels estats d'alarma, com el que va declarar Espanya ara fa just un any. Human Rights Watch veu important l'escrutini parlamentari de cara a la desescalada.

“Els governs han de rendir comptes”, avisa Philippe Dam, director per la defensa dels drets humans a Europa de Human Rights Watch (HRW), preocupat per com l'estat d'alarma ha implicat un major poder dels executius davant els legislatius per poder actuar ràpidament a l'inici de la pandèmia. “És una qüestió important, encara que la gent no ho vegi com una restricció”, alerta també el jutge britànic Lord John Thomas.

Just quan es compleix un any de la declaració de l'estat d'alarma a l'estat espanyol, la Unió Europea encara s'enfronta al repte de retornar certs drets i llibertats als ciutadans sense posar en perill la salut pública. A gran part d'Europa, en menor o major mesura mantenen algun tipus d'estatus d'emergència per poder aplicar les restriccions mentre intenten avançar en la vacunació. Per exemple, a Espanya durarà almenys fins al 9 de maig mentre que a Itàlia està previst fins a finals d'abril.

Drets i desescalada

“Els governs hauran de fer un esforç per garantir que les mesures tinguin en compte els drets fonamentals”, diu Martha Stickings del FRA de cara a una desescalada un cop la vacunació comenci a funcionar. Stickings veu especialment important retirar mesures com el toc de queda o la prohibició de trobades familiars i amb amics quan “ja no sigui necessari ni proporcional”.

Per la seva banda, el magistrat Thomas creu que ara és el moment de tornar el poder als parlaments. “Era acceptable al principi, ara no es pot excusar”, defensa, alertant que és “molt temptador” per als governs retenir poders i mantenir restriccions. En aquest sentit, avisa que “és difícil respectar l'estat de dret si no hi ha un consens democràtic apropiat” sobre l'acció del govern. “Els parlaments haurien de revisar totes les restriccions per tal que tinguin el consentiment legítim de la ciutadania”, sosté.

També HRW veu “vital” aixecar les restriccions quan “ja no siguin necessàries”, particularment pel que fa als drets de moviment, de protesta. Philippe Dam recorda que les suposades “mesures excepcionals” pel terrorisme encara estan vigents avui en dia i alerta que les restriccions de la Covid-19 cal retirar-les quan ja no estiguin justificades.

Impacte dels estats d'alarma

“La pandèmia ha amplificat la crisi de drets humans a la UE” assegura Philippe Dam, de Human Rights Watch, mirant en perspectiva aquest últim any. Destaca els problemes d'accés a la salut, així com l'impacte en els drets econòmics i socials i en drets fonamentals com la llibertat d'expressió, de protesta o d'associació.

Així mateix, HRW veu especialment preocupant com els governs d'Hongria i Polònia han utilitzat la Covid-19 “per als seus jocs polítics” posant en risc els drets fonamentals. També lamenta les restriccions a la llibertat de premsa a Bulgària. Des del FRA, Stickings veu molt preocupant l'impacte a llarg termini de les mesures per la Covid-19 en els drets de les minories i dels més pobres. “La pandèmia no ha afectat a tothom per igual”, avisa l'experta del FRA, que tem “la consolidació de les desigualtats existents” a la UE abans de la Covid-19.