El 6% dels infants de l’Estat espanyol viuen en habitatges insegurs, segons un informe

L’estudi, de la Fundació Pere Tarrés, mostra que les característiques dels habitatges han empitjorat arran de la Covid-19, fet que causa estrès i ansietat als infants

La manca de condicions dignes en l’habitatge o no tenir un habitatge assegurat afecta directament a la salut mental i física dels infants. A més, la pandèmia de la Covid-19 ha agreujat les condicions de vida d’infants i famílies en situació de vulnerabilitat. En concret, un 6% dels infants de l’Estat espanyol viuen en habitatges insegurs. Així ho demostra l’informe ‘Habitatge, infància i salut’, de la Fundació Pere Tarrés, que conclou que la incertesa residencial, l’amuntegament o la pobresa són factors que tenen uns forts efectes en els fills, que poden patir depressions, situacions d’estrès i angoixa.

L’organització ha enquestat a 176 famílies vulnerables amb fills ateses per la seva Xarxa de Centres Socioeducatius amb l’objectiu de radiografiar la situació que viuen els infants i mirar de buscar solucions. Un dels fets que destaca l’estudi és que el 22% de les famílies enquestades han patit un desnonament en els últims quatre anys, una situació que “pertorba considerablement” els infants.

En la presentació de l’informe, la cap del departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rosalina Alcalde, ha assegurat que els nens ho pateixen en silenci perquè sovint “no ho saben expressar”.

Entre d’altres conclusions, l’estudi mostra que el 65% dels casos atesos per l’organització respòn al perfil de família monoparental, amb només la figura de la mare, amb pocs ingressos i amb un risc molt elevat de perdre el seu habitatge. Precisament, és aquest risc  el que causa als infants malalties com l'estrès o l'ansietat, entre d'altres patologies i problemes, a més de les conseqüències emocionals per l'estigma social de la pobresa.

Concretament, el 52% d'aquestes famílies viu amb rendes mensuals inferiors als 700 euros. De fet, el 75% assegura que han vist disminuït els seus ingressos arran de la pandèmia de la Covid-19, una situació que ha disparat la demanda d’ajudes socials.

Males condicions en l’habitatge

Segons aquest estudi, un 16 % de les famílies enquestades pateixen pobresa energètica. Així, les males condicions en l’habitatge tenen conseqüències directes en la salut dels infants, com poden ser bronquitis, si l’habitatge no està ben aïllat i passen fred, o asma, si estan exposats a element al·lergènics.

Una de les conseqüència indirectes dels problemes causats per les males condicions en l’habitatge és la vergonya que pateixen els infants. “El fet de no poder portar a amics a casa perquè els fa vergonya que vegin com viuen. Els preocupa molt i els causa angoixa, en alguns casos”, ha destacat Alcalde.

Segons aquesta experta, a vegades els pares, amb la bona intenció, no expliquen als nens les dificultats que tenen per mantenir l’habitatge “però és pitjor perquè d’un dia per l’altra els nens es troben que han de marxar de casa”.

A més, la pandèmia també ha fet que moltes famílies s’hagin vist forçades a compartir habitatge. “Les situacions d’habitatge compartit afecten direcatament al joc simbòlic dels infants. Perquè els nens no volen molestar i es tanquen a l’habitació davant d’una pantalla i perden habitlitats en el joc simbòlic”, ha assegurat Alcalde.

Una de les educadores que ha participat en la jornada de presentació de l’informe, Neus Cerdà, ha assegurat que el fet de compartir habitatge amb desconeguts fa que hi hagi més risc de patir abusos sexuals. “Els educadors hem d’estar molt alerta”.

Deu accions prioritàries

El director de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauma, considera que per vencèr els obstables habitacionals “s’ha de generar sensibiltiat social i compromís de les administracions”. Per aquest motiu, destaca deu accions prioritàries per al benestar dels infants i adolescents, com són: una regulació per a l’abaratiment dels preus dels habitatges, prestacions per fer front a les despeses d’habitatge, potenciar el dret a l’habitatge digne dels infants i promoure l’atenció a la salut mental dels infants en risc residencial, per tal que “el patiment que estan experimentat aquests infants sigui abordat en condicions adequades”, ha assegurat.

Aquest expert també ha demanat que es millori la detecció i atenció d’abusos infantils. “No oblidem que s'estan identificant situacions d’abusos en els infants. S’han d’abordar aquestes situacions perquè els infants no tinguin traumes. I s’han de promoire espais fora de l’habitatge”, ha assenyalat Ruiz de Gauma.

Al’entitat també proposen que s’acompanyin als infants i famílies en els procesos de desnonaments. “Proposem que hi hagi protocols clars a les escoles perque quan es donin aquestes situacions les escoles pubguin abordar la situació amb l’infant. Proposem més coordinació dels centres educatius amb els socioeducatius, per tenir una visió global de la situació i afrontar-la integralment”. Aquest expert també ha destacat que és molt important que els infants participin “el més àmpliament possible” en activitats de lleure, especialment en el període de vacanes.

“Hem de treballar perquè els escenaris per als infants siguin el més justos possibles. Hem d’intentar que les dificultats actuals no afectin, definitivament, a la vida d’aquests infants”, ha conclòs.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article