Un miler de voluntaris realitzen un inventari per identificar les barreres que discriminen les persones amb discapacitat

L’Institut Guttmann denuncia la “mirada paternalista” vers un col·lectiu que reivindica viure de manera autònoma

L'Institut Guttmann ha posat en marxa un projecte per identificar les principals barreres físiques i socials amb què topen les persones amb discapacitat. L'inventari el realitzaran un miler de voluntaris amb l'objectiu de posar de manifest la “discriminació” existent.

A través de l'estudi es pretén generar “evidència científica" sobre les mancances de la societat per garantir la plena inclusió i facilitar que les administracions públiques puguin dissenyar estratègies per revertir la situació. La responsable d'Empoderament i Qualitat de Vida de l'Institut Guttmann i investigadora del projecte ‘Participa’, Blanca Cegarra, denuncia la “mirada paternalista” que històricament ha perseguit un col·lectiu que reivindica una vida autònoma.

Hi ha molts factors, explica Cegarra, que “obstaculitzen” la participació en la societat de les persones amb discapacitat i vulneren la convenció de las Nacions Unides que reconeix el “dret a la vida independent” de tots els ciutadans: “Volem generar coneixement i donar visibilitat a la vulneració de drets”

Tot i que les barreres més fàcils d'identificar són les físiques, com la maca de rampes d'accés, el projecte ‘Participa’ dona una especial importància a les barreres socials que estigmatitzen i invisibilitzen les persones amb discapacitat. “Històricament se'ls ha tractat amb una actitud paternalista i eren terceres persones els que decidien per ells”, lamenta Cegarra.

Una de les voluntàries del projecte de l'Institut Guttmann, Alina Ribes, ha patit en primera persona aquestes barreres socials en diversos àmbits de la seva vida. “Hi ha la tendència a dirigir-se a l'acompanyant quan vas a un bar o al metge i la gent es pensa que no podem tenir estudis o feina”, explica.

Ribes té 26 anys i la seva cadira de rodes l'ha acompanyat des de ben petita. Pateix una malaltia minoritària, el síndrome d'Stüve-Wieddemann, que es caracteritza per tenir els ossos torts. Acumula 21 operacions, sobretot a les cames, l'esquena i les cervicals. En algun moment de la seva vida, recorda amb ironia, havia arribat a tenir “més operacions que anys”.

Aquesta voluntària de l'Institut Guttmann afirma que els obstacles físics són també constants i explica que en el seu dia a dia pràcticament repeteix sempre els mateixos recorreguts per saber on pot arribar amb la cadira de rodes. Quan a la “incomoditat” se li afegeix el tracte discriminatori de part de la societat, es lamenta, s'acaba sentint “invisible”.

Els professionals apunten també al mercat laboral com un dels objectius de l'estudi, per “poc inclusiu”. “El mercat laboral no és accessible perquè tothom hi pugui accedir en igualtat de condicions i les persones amb discapacitat estan condemnades al subsidi perquè les polítiques socials permeten que això es perpetuï”, denuncia la investigadora Blanca Cegarra.

El cas de Renfe, un “exemple de discriminació”

Un altre objectiu evident és la mobilitat i des de l'Institut Guttmann lamenten la recent decisió de Renfe de prohibir travessar les vies pels passos a nivell a les persones amb mobilitat reduïda, tot i que les estacions no estiguin adaptades. “És un clar exemple de discriminació”, ha etzibat Cegarra.

Segons la companyia, cal aplicar la normativa perquè es tracta d'una qüestió de seguretat, malgrat això impliqui que les persones que viatgen en cadira de rodes hagin de fer moltes més parades i transbordaments del que seria habitual per la inexistència d'ascensors o rampes que els permetin superar les vies i canviar d'andana en algunes estacions de l'àrea metropolitana.

“Hi ha moltes barreres perquè les persones es puguin desplaçar amb transport públic de manera independent i això s'ha de canviar”, assegura la responsable de l'Institut Guttmann. Blanca Cegarra recorda als operadors que la discapacitat és una “responsabilitat col·lectiva” i reclama una societat “dissenyada per a tothom”.

A més del cas de Renfe, l'inventari de l'Institut Guttmann també recull pràctiques no inclusives als autobusos: “Quan alguna peça no funciona els autobusos es retiren de la circulació, però segueixen circulant quan el que no funciona és la rampa per facilitar l'accés e les persones amb mobilitat reduïda”.

La responsable de l'àrea d'Empoderament i Qualitat de Vida de l'Institut Guttmann assegura que hi ha una “tendència general” a pensar que les persones amb discapacitat són “una minoria que s'ha d'adaptar a una societat que no està pensada perquè tothom pugui participar en igualtat de condicions i que no accepta la diversitat com a valor”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article