Un estudi evidencia per primer cop que l’anorèxia nerviosa té una recuperació més exitosa que altres trastorns

Unes 400.000 persones, sobretot joves i adolescents, tenen actualment algun tipus de TCA a l’Estat espanyol

Tot i que, globalment, un 54,3% dels pacients amb TCA tractats a la Unitat de Trastorns Alimentaris de l’Hospital Universitari de Bellvitge presenten una recuperació completa o substancial dels símptomes, per primera vegada, un estudi estableix un criteri temporal de risc de cronicitat dels símptomes segons la mena de transtorn de conducta alimentària que es pateixi. Així, el trastorn per afartament i l’anorèxia nerviosa són els trastorns de la conducta alimentària que registren un percentatge més elevat de remisió total després d’un tractament especialitzat, amb un 72% i un 65% respectivament.

Pel contrari, la bulimia nerviosa (35%%) i d’altres TCA atípics (41.5%) presenten menys probabilitat de restabliment complet, tot i que un percentatge significatiu d’aquests pacients mostren una recuperació substancial (40% i 33%, respectivament), segons un estudi de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

El treball, que s’ha realitzat sobre una mostra de 1.200 pacients de la unitat, explora també l’associació entre durada del trastorn i risc de cronicitat dels símptomes. En aquest sentit, les troballes indiquen que en l’anorèxia i la bulimia nerviosa, més de 12 i 14 anys d’evolució incrementarien el risc de cronicitat, mentre que per al grup de trastorns atípics seria de 6 a 8 anys i per al trastorn per afartament de 20 a 21 anys.

La importància del reconeixement precoç

Per primera vegada, aquest estudi estableix un criteri temporal de risc de cronicitat dels símptomes per als diferents subtipus de TCA, i amplia així investigacions prèvies sobre aquest tema. Alhora, destaca que un percentatge elevat de pacients poden recuperar-se de forma completa o substàncial, si reben intervencions especialitzades en el moment adequat. Així doncs, el reconeixement precoç dels símptomes i el tractament indicat són aspectes nuclears en l’abordatge d’aquests trastorns.

En opinió del doctor Fernando Fernández Aranda, cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital de Bellvitge, investigador de l’IDIBELL i el CIBERObn i catedràtic de la UB, una de les principals conclusions de l’estudi “es la necessitat de dedicar esforços a les intervencions primerenques que poden millorar els resultats, especialment en el cas dels trastorns atípics”.

Fernámdez afegeix que el treball subratlla que una altra via de millora de l’atenció a l’anorèxia i la bulimia nerviosa és incidir en els tractaments sobre trets de personalitat disfucionals dels pacients amb aquestes problemàtiques, com ara la persistència, l’ansietat, l’evitació del dany, la dependència de la recompensa o l’autodirecció.

L’article ha estat publicat en un número especial de la revista Europea de Trastorns Alimentaris, que l’ha coordinat. Aquesta publicació especial pretén dur a terme una completa revisió de l’eficiéncia i l’efectivitat del tractament dels TCA a Europa, amb sistemes de salut amb nivells i recursos assistencials diferents. Millorar la detecció dels trastorns alimentaris en l’edat pediàtrica a l’atenció primària, els tractaments ambulatoris, la continuitat assistencial en el trànsit de l’edat infantil a l’adult o el disseny de nous serveis que tinguin més en compte la visió de pacients i cuidadors, són alguns dels aspectes més rellevants que s’avaluan en el número especial de la European Eating Disorders Review.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article